Cal millorar el model d'acollida català perquè sigui realment feminista. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi 'Reflexions i Propostes per a la Incorporació de la Perspectiva Feminista Interseccional en l'Acollida a Catalunya', elaborat en el marc del projecte 'Acollides Feministes. Transformem Juntes' d'Almena Cooperativa i Creación Positiva en col·laboració amb Mujeres Pa'lante i l'entitat mexicana Formación y Capacitación A.C. (FOCA A.C.).

L'estudi té com a objectiu analitzar el model d'acollida català, alhora que es fan propostes de millora en matèria de drets des d'una perspectiva feminista interseccional, prenent com a referència el model que FOCA A.C. ha estat implementant en la frontera entre Mèxic i Guatemala.

Per realitzar la diagnosi, s'han aplicat diferents metodologies, entre les quals destaquen les entrevistes en profunditat a dones d'orígens diversos que han passat pel sistema d'acollida català, així com converses també en profunditat amb tècniques d'ens locals i de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, i les reflexions recollides durant el seminari 'Acollides Feministes', realitzat l'octubre de l'any passat.

Un marc normatiu que promou la violència institucional

Per tal d'aterrar les propostes de millora del sistema d'acollida a casa nostra, l'informe 'Reflexions i Propostes per a la Incorporació de la Perspectiva Feminista Interseccional en l'Acollida a Catalunya' analitza els marcs normatius vigents a nivell europeu, estatal i català. En aquest sentit, l'estudi destaca que els marcs continental i estatal presenten diverses "contradiccions fonamentals", ja que, "mentre fomenten els principis d'inclusió, referint-se a la migració com un recurs i una oportunitat, basen les seves polítiques migratòries en el control de fronteres, enfocant la migració com una amenaça per a la seguretat".

Sobre els marcs normatius, les entitats promotores del projecte destaquen també que la igualtat de gènere ha d'esdevenir "un principi d'actuació, un compromís polític i una obligació normativa", ja que "deriva d'un marc ampli i amb una llarga tradició a tots els nivells".

A més, des d'Almena Cooperativa i Creación Positiva també posen el focus sobre l'actual règim d'estrangeria que, segons exposen, "té conseqüències nefastes en la garantia dels drets de les dones migrades en situació de violència masclista". Específicament respecte del model català, l'informe denúncia que "les administracions locals no estan garantint l'empadronament" que, ara per ara, és un requisit administratiu fonamental per l'accés al sistema d'acollida.

Informació, acompanyament i participació, les claus per millorar

Un cop analitzat el context actual, l'informe fa una sèrie de propostes de millora per incorporar la perspectiva feminista interseccional als processos d’acollida, dividida en tres components principals:

• Dret a la informació i formació. En aquest apartat s'inclouen mesures com ara formar a les persones professionals perquè puguin derivar als recursos correctes, adaptar les opcions horàries de les formacions per permetre la conciliació, generar espais no mixtos i tenir en compte els coneixements previs de les dones migrades.
• Dret a l’acompanyament integral. En aquest apartat s'inclouen mesures com ara fomentar que les dones migrades puguin participar dels mecanismes d’avaluació per a la millora de les atencions i donar cabuda, durant el procés d’acollida, a les violències masclistes viscudes en el passat i en el procés migratori.
• Dret a la participació política i social. En aquest apartat s'inclouen mesures com revisar els mecanismes institucionals de participació per a la seva adaptació a les dinàmiques de la població migrada organitzada o fomentar la participació de les dones migrades més enllà dels espais que només aborden el tema de les migracions.