Com incloure una perspectiva de gènere a la nostra entitat?

Educació en valors amb perspectiva feminista i comunitària. L’Associació Candela treballa des de l’any 2004 per contribuir a una transformació social basada amb aquesta màxima. Entre moltes de les seves tasques, ofereix  dues formacions per incorporar una perspectiva de gènere a entitats, col·lectius, ONG, organitzacions i empreses de l’àmbit social. Posteriorment, també realitza assessoraments complementaris a aquestes formacions, per acompanyar en el procés llarg i únic d’introduir la perspectiva de gènere en els diferents nivells de l’organització.

El Xavier Cela, membre de l’Associació Candela, identifica quins són els punts clau per incorporar la perspectiva de gènere en el si de les entitats, ofereix exemples de bones pràctiques i parla dels reptes i resistències que encara són presents. Cela matisa que la visió de l’entitat i la manera en que desenvolupa la seva tasca es nodreix de tota la teoria i pràctica feminista que existeix al respecte.

Quins són els punts clau per incorporar la perspectiva de gènere a les entitats, col·lectius i organitzacions?

El punt clau és la motivació pel canvi i aquesta motivació pot venir de molts llocs. És interessant que la pròpia entitat entengui que si volem crear un món sense desigualtats de gènere, el paper de les organitzacions és molt molt important.

Nosaltres sempre parlem d’incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal a l’entitat, és a dir, des de com ens organitzem per fer una paella popular o una festa major fins els Estatus, les preses de decisions o de quina manera es regulen els torns de paraula en una assemblea. Hi ha d’haver el compromís col·lectiu d’assumir que la perspectiva de gènere és una manera de funcionar. Aquesta transversalització de la perspectiva de gènere es pot combinar amb una dimensió més específica, per això recomanem que hi hagi una comissió o grup de persones que vetllin perquè aquesta perspectiva de gènere estigui present en tot moment i en totes les àrees i espais de l’organització. S’ha de tractar d’una comissió dotada de recursos, amb gent formada i hores de dedicació.

En aquesta combinació de transversalitat i comissió, afegim un tercer element que pot ajudar a entendre la nostra entitat o col·lectiu en tres nivells:

• Nivell polític: té a veure amb la idea que defensa la nostra entitat en el món o l’àrea on té influència. Això es pot observar en els documents, Estatuts, etc. i es pot analitzar i modificar el que faci falta.
• Nivell estructural: recau en qui forma part de determinades comissions, qui pren les decisions de la Junta Directiva, quines tasques estan repartides i si es reparteixen tenint en compte la perspectiva de gènere o no.
• Nivell cultural: els valors o les maneres de fer o de pensar de l’entitat. Trobem la formació interna que es fa, si es tenen en compte totes les sensibilitats alhora de prendre decisions, si s’utilitzen mecanismes per donar espai als malestars i visibilitzar les desiguatats de gènere existents, etc. És a dir, tot això té a veure amb la cultura organizational de l’entitat. També hem de tenir en compte que si el nivell cultural canvia, la resta van darrera. Per nosaltres és el més rellevant.

Com podem distingir una entitat amb perspectiva de gènere?

La perspectiva feminista no és un fi en si mateixa, sinó que és un mitjà, ens permet posar-nos les ulleres del gènere i mirar tot el que passa dins de la nostra organització, col·lectiu o entitat. Per tant, no hem identificat cap entitat que hagi arribat a incloure una perspectiva de gènere en la seva totalitat perquè la perspectiva de gènere no és un destí, sinó que és un camí que sempre està en procés, no té un final.

El que sí que podem detectar són bones pràctiques que avui en dia moltes entitats apliquen en els diferents nivells. A nivell polític, per exemple, Estatuts que tenen en compte la perspectiva de gènere. A nivell estructural, es tracta d’observar en com ens distribuïm les feines, des de la vesant més micro a la més macro, com qui pren les actes de les assemblees, qui s’encarrega de tenir visibilitat quan hi ha actes públics de l’entitat, com es porta a terme la conciliació familair, etc. A nivell cultural, es podrien observar bones pràctiques en entitats que fan formacions o que tenen espais destinats en poder valorar en quin punt estan, per tal d’expressar-se emocionalment, prendre consciència de les desigualtats o micromasclismes i així poder-ho modificar.  

Tot això va acompanyat d’una visbilització pública del posicionament de l’organització contra el masclisme o de la seva reivindicació com a entitat feminista.

Al llarg de la vostra trajectòria, quins reptes i resistències heu identificat?

Nosaltres fa entre 8 i 10 anys que estem fent formació a entitats que volen incloure la perspectiva de gènere. A part de la formació, també oferim acompanyament a aquestes entitats perquè puguin dur a terme accions concretes o plans d’igualtat o protocols davant de violències masclistes, sexistes o d’agressió sexual. Nosaltres ens hem trobat amb moltes entitats que tenen ganes de generar canvis i, de fet, els estan generant.

En aquest procés ens trobem moltes resistències i conflictes, però valorem positivament que apareguin, ja que tot i que de vegades és dolorós, no deixa de ser un símptoma de que s’estan movent coses. És difícil incloure la perspectiva de gènere sense que es generin certs malestars i tensions. Però segurament després d’aquest procés la gent és més feliç perquè es pot generar una manera de funcionar més justa.

Un dels reptes fonamentals és que els homes de les entitats o de les organitzacions es responsabilitzin de fer aquest procés, això vol dir generar espais de reflexió, mixtes i no mixtes. Inclou poder entendre que s’estan duent a terme determinades violències o opressions dins de l’entitat o que com a mínim hi ha desigualtats. Implica assumir els privilegis que tenim com a persones socialitzades com a homes i renunciar a certs privilegis. Cada cop hi ha més nois que s’impliquen en aquest procés, però segueix sent deficient des del meu punt de vista.

Un altre repte és incloure la diversitat sexual i de gènere. Parlar d’homofòbia, transfòbia o lesbofòbia o parlar de com les entitats tenen en compte la diversitat sexual i de gènere per poder generar espais i dinàmiques inclusives. Tenim un amic trans que diu sempre: “Si tu has de canviar la teva entitat en el moment en que entra una persona trans o que no encaixa dins la norma, vol dir que d’entrada l’entitat no estava funcionant bé”. Per això, la diversitat sexual i de gènere és quelcom que t’implica independentment de la teva identitat de gènere o opció sexual.  

El tercer repte seria la interseccionalitat per poder incloure altres diversitats o altres eixos d’opressió-privilegi que es creuen amb l’eix de gènere, ja que no és el mateix ser home o dona nascut aquí, que ser home o dona en un altre país, o ser home o dona i anar amb cadira de rodes o sense, o ser pobre o ser ric... La interseccionalitat és una mirada, una manera de prendre consciència de com aquests eixos d’opressió-privilegi articulen o determinen la nostra manera de fer, relacionar-nos, organitzar-nos. I aquest prendre consciència també implica canvis.