Conchi Plaza: “El món rural pot ajudar a la reinserció de les persones sense llar”

"Hi ha un temps per deixar que succeeixin les coses i un temps per a fer que les coses succeeixin". Aquesta és la frase que va deixar l'Abbé Pierre, impulsor a França del Moviment d'Emmaús l'any 1949 que i que el 2012 va veure germinar la seva llavor al municipi lleidetà de la Granyena de Segarra.  

L'associació Emaús Rural, precisament, dedica gran part del seu temps a lluitar contra les desigualtats socials i la destrucció del medi natural. En contra de l'estil de vida consumista i de la competitivitat de la nostra societat, l'entitat vol crear oportunitats de vida digna en l'àmbit rural amb la inclusió de persones en situació d'exclusió social. 

La Conchi Plaza, presidenta de l'associació i promotora del projecte Llar Santa Maria, explica en aquesta entrevista com integren en les seves activitats l'acció social i la cura i defensa del medi ambient en l'àmbit rural. 

A l’associació combineu la lluita contra l’exclusió social amb el desenvolupament rural. Quin pes té la Llar Santa Maria del Camí?

La llar és una masia a cinc quilòmetres de Cervera on acollim persones sense llar. Tots són homes perquè les habitacions són compartides i no tenim habitacions per a dones. A la llar oferim allotjament i manutenció. També fem els tallers ocupacionals amb animals i amics pagesos que ens han deixat les seves terres, on fem activitats com recollides d’olives i d’ametlles.

Els tallers ocupacionals donen una nova oportunitat a les persones que acolliu.

Sí, estan enfocats sobretot a recuperar hàbits de feina com la puntualitat, la responsabilitat o la qualitat en la feina. Moltes de les persones que atenem vénen de situacions difícils i d’una vida sense rutines, i allà aprenen a estructurar el seu dia a dia. Les activitats ocupacionals també tenen una vessant terapèutica.

Quin paper hi juga el medi rural?

El moviment Emaús va fer l’aposta de passar al món rural per les seves múltiples avantatges per a les persones sense llar. L’ambient que es respira en l’àmbit rural és molt tranquil, més sa que el d’una ciutat. A més, el treball manual que fan és molt positiu a nivell mental. Tot i això, algunes persones no s’acaben d’adaptar a aquest esperit de poble perquè venen de llocs com Barcelona.

De l’estrès de la ciutat a la tranquil·litat dels pobles.

Si l’entorn és serè i tranquil, pot ajudar al procés personal. Es nota molt en els primers mesos, sobretot. Vénen de situacions difícils, i poder trobar-se en un ambient maco i de paisatge els ajuda molt per a la reinserció social.

També acolliu persones de Barcelona?

El nostre àmbit d’actuació és Catalunya, però prioritzem la proximitat.

Quins criteris teniu per acceptar persones als vostres pisos?

Sobretot treballem amb persones sense llar o que no tinguin un sostre on anar, ja sigui per atur, per estar en un habitatge no digne o per un contracte que s’acaba. No agafem persones amb addiccions, tot i que algunes persones que acollim en el passat han tingut problemes amb el consum de tòxics. Han de tenir un mínim d’autonomia per poder fer els tallers.

Quina és la durada mitjana de les persones en els vostres pisos?

Hi ha molta diversitat. Tenim persones que després d’estar a la nostra llar són derivades a altres entitats perquè necessiten un procés més llarg. També tenim contacte amb la comunitat d’Emaús Sabadell. Una altra via seria que trobessin una feina i s’independitzessin. Per últim, el pis a Cervera fa de pont per a la cerca d’ocupació d’aquest col·lectiu.

Què feu als pisos de Cervera, el d’urgències a Bagà i l’habitatge social al Sagrat Cor?

El de Cervera està més pensat per a famílies o dones amb nens. El pis de Bagà és un habitatge que ocupa una persona gran i jubilada, que es va oferir a poder compartir-lo amb persones que tinguessin una situació d’emergència. I l’últim, a Sant Guim de Freixenet, portem la gestió després d’una cessió que ens va fer Caritas.

Quin rol té el voluntariat a la vostra associació?

La nostra associació va néixer com una entitat de voluntariat. Vam ser persones sensibilitzades qui vàrem fer aquest pas. No érem professionals. El problema de l’exclusió social, però, és que és un problema de tota la societat. La nostra manera d’apropar-los a la realitat i de crear espais de trobada amb les persones usuàries, ho fem sobretot amb personal voluntari. En aquest intercanvi, tothom canvia.

Com hi participen?

Alguns en els tallers de la tarda. D’altres fan acompanyament a visites mèdiques o al dentista. També tenim voluntaris que fan seguiment i presència a les activitats dels pisos d’acollida i per últim, una petita part ens ajuden en la part d’administració i comptabilitat.