Conchi Plaza: "La proximitat i la natura dignifiquen la nostra vida i generen inclusió social"

Des de la Segarra, l'associació Emaús Rural treballa perquè les persones sense llar puguin ser ateses també en poblacions petites i no hagin d'anar a les grans ciutats per trobar recursos i acollida. Amb aquesta mirada, la presidenta de l'entitat, Conchi Plaza, reclama a les administracions que arrisquin més: "Els costa apostar per respostes que no estiguin a la “cartera dels seus serveis”, els costa flexibilitzar condicions per deixar aparèixer iniciatives..."

Què és l'Hostatgeria Social Sagrada Família?

És un espai de convivència pensat com a refugi per a persones que es troben sense llar i també és un punt de trobada i d'aprenentatge. Està situada a un històric edifici de Cervera, al cor de la vila, que s'havia tancat l'any 2020. Hi vam projectar un espai polivalent que pogués donar resposta a moltes situacions que no podíem atendre a les altres llars que gestionem.

Hi feu, per tant, diferents tipus d'atencions?

L'Hostatgeria és un habitatge de llarga estada per a persones en situació d'exclusió. És el seu domicili i, alhora, participen en un projecte ocupacional. El projecte ocupacional gira al voltant de l'atenció als peregrins del Camí Ignasià i el Camí de Sant Jaume, que s'acullen al mateix edifici, i un espai d'Encants del Llibre, on ells fan l'atenció al públic i la venda de llibres de segona mà.

I, per altra banda, l'Hostatgeria Social té un habitatge temporal per a situacions d'emergència social, que suposa donar sostre i alimentació a persones soles o famílies que s'han quedat sense llar i que necessiten un temps per trobar solucions de futur.

Fer acció social en comunitats rurals és poc habitual. És cada cop més complicat o al contrari?

L'acció social cada cop és més complicada a tot arreu. Venim d'un moviment nascut de la base social cap al 1949 a França i que va començar sense res, veiem com cada vegada s'exigeix més als projectes, molta burocràcia, molts recursos i menys espontaneïtat...

La nostra entitat va començar l'acció el 2013, comptant només amb el suport de la comunitat de Sabadell d'on provenim... materialment vam començar de zero. No podem dir que el món rural sigui un impediment. Comprovem que l'àmbit rural és molt "verge" respecte a l'acció social i permet iniciatives més diverses i noves. Normalment, els ajuntaments petits ho veuen amb bons ulls i hi donen suport de seguida.

Us trobeu en una zona molt poc poblada. Us beneficia pel tipus de projecte?

Hi som per vocació, no és casualitat. Part dels nostres objectius tenen a veure amb la cura del territori i la lluita contra el despoblament. Vam veure necessari generar projectes que possibilitessin a les persones sense llar de comarques rurals poder ser ateses al territori i no haver-se d'exiliar a l'Àrea Metropolitana. Hem apostat per crear alternatives d'ajuda residencial a llocs poc habitats.

Podeu treballar de forma més personalitzada?

És veritat que el volum de persones en situació d'emergència residencial és molt més reduït que a les ciutats, però els nostres projectes són sempre de petit format, molt personalitzats i això té l'avantatge que l'acompanyament és més proper... Som una petita família.

També cal assenyalar que les possibilitats de feina en els nostres territoris és limitada i el camí de la inserció laboral es fa més difícil que potser a les grans ciutats. Però el fet de vincular-se al territori comporta fer coneixences i d'aquí poden sortir possibilitats de feina.

Dieu que obriu "oportunitats de vida digna en l'àmbit rural"...

Sí, ho volem. L'àmbit rural ha estat molt abandonat, sembla que la vida "bona" es troba a les ciutats i que, qui es queda a rural és la gent que no progressa. Volem posar en relleu que la proximitat, les relacions socials no anònimes i la natura a prop són factors que dignifiquen la nostra vida i generen inclusió social.

A vegades, una persona no sap com guanyar-se la vida en aquests petits pobles o viles. També aspirem a crear ocupació, a desenvolupar projectes d'economia social que ens permetin subsistir, encara que sigui de forma austera.

Ateneu persones sense suport familiar, amb dependències, amb trastorns de salut mental... Són persones en situacions més crítiques els últims anys?

Sí, sobretot en el camp de la salut mental. Ens trobem moltes persones, entre elles molts joves, amb una salut mental molt tocada i que necessiten molts recursos i suport per recuperar-se. Això ho hem constatat en els últims anys clarament.

El tema de les addiccions és també molt punyent i veiem que és un dels factors que influeix més per acabar al carrer. Aquestes situacions les acompanyem per a derivar-les a comunitats terapèutiques on poden fer un tractament específic, no les podem tractar nosaltres. Ens arriben molts casos de persones alcohòliques.

I sense suport familiar?

El fet que les estructures familiars siguin més líquides i fràgils fa que els vincles es trenquin molt més i moltíssimes persones caminen soles. Aquesta situació, evidentment, fragilitza molt la persona, perquè qualsevol entrebanc acaba sent un drama si no es compta amb família. Ens arriben més persones immigrades en situació irregular, sense cap ingrés i sense cap suport familiar.

 "L'àmbit rural ha estat molt abandonat, sembla que la vida "bona" es troba a les ciutats" 

Hi ha diferències per edats i entre homes i dones?

A la situació de persona sense llar sempre hi arriben més homes que dones. Encara que hi ha una progressió d'augment de les dones, potser per les raons explicades abans -més malalties mentals i menys suport familiar-. En la nostra atenció intentem tenir mirada de gènere i sabem que una dona al carrer és més vulnerable, per això intentem prioritzar l'acollida de dones.

Pel que fa a edats, abans el gruix estava en persones entre 45-65 anys, però ara hi ha un grup bastant important de gent molt jove, entre 18 i 25. Això impressiona molt. També famílies senceres que es queden sense habitatge o que viuen en situació irregular per ser estrangeres.

També vau participar en l'acollida de persones refugiades de la guerra d'Ucraïna...

Va ser una experiència molt gratificant veure com en esclatar la crisi ens vam organitzar ràpidament i de cor: les entitats de Cervera i la Paeria; les Germanes de la Sagrada Família, propietàries de l'edifici de l'Hostatgeria; el Bisbat de Solsona... i entre tothom vam poder habilitar espais d'acollida específics per a les persones refugiades. Vam acollir una família de trànsit cap a Portugal que va tenir un greu problema en el viatge. I després, tres dones al pis social de Sant Guim de Freixenet durant quatre mesos. Vam constatar que quan les voluntats s'uneixen moltes coses es fan possible de manera eficient.

Acabeu de rebre un premi d'innovació social de la Fundació La Caixa per l'acció comunitària contra l'exclusió social i el sensellarisme en un context en el qual es premiava fer una societat més justa. Com feu una societat més justa?

Més justa, per a nosaltres, vol dir una societat que doni oportunitats a tothom i que pugui posar al centre les persones vulnerades per protegir-les. També crear espais alternatius on els valors que prevalen no siguin el lucre o el benefici personal.

Som valents a l'hora d'intentar-ho, encara que mai saps si l'encertes del tot. Deia l'Abbé Pierre: "No cal esperar a ser perfecte per començar a fer quelcom de bo".

Molt interessant la frase...

Creiem que fer l'esforç per crear plataformes on les persones amb poques oportunitats puguin garantir les seves necessitats, ni que sigui de forma temporal, on puguin vincular-se a altres i ocupar-se és una tasca per la justícia social. També ho és que aquests espais tinguin la cooperació i l'ajuda mútua com a motor organitzador de les activitats; on cadascú aporta el que té, sense comptabilitzar si un dona més o menys.

Veiem com a justícia social generar formes de vida basades en el consum baix i la vida austera que no genera gran impacte al nostre entorn i procura compartir amb els que tenen menys.

Com treballeu la recuperació del patrimoni històric?

Bé, això ha estat un afegit que no esperàvem. El moviment Emmaús es dedica molt al reciclatge, però això de "reciclar edificis" no ens ho havíem imaginat mai.

L'edifici històric que ocupa l'hostatgeria va quedar tancat i era evident que es deterioraria ràpidament. La propietat no podia mantenir-lo i buscava poder fer una cessió. La Paeria no se'n va voler fer càrrec... El nostre projecte social polivalent ha fet possible que l'edifici tingui vida, que es conservi i que millori. Ara mateix custodiem aquest tresor arquitectònic i el repte és poder ser sostenibles en el temps, perquè s'han d'anar fent inversions importants pensant en el futur.

"No cal esperar a ser perfecte per començar a fer quelcom de bo", deia l'Abbé Pierre"

En una època amb tantes necessitats i de tanta exclusió... Quines prioritats considereu que han de treballar les administracions?

Han d'arriscar una mica més. Normalment, els costa apostar per respostes que no estiguin a la "cartera dels seus serveis", els costa flexibilitzar condicions per deixar aparèixer iniciatives, no ofegar amb tanta normativa... Sobretot en el camp de l'activitat econòmica social i la contractació, cal generar models alternatius a les lleis d'empresa pensades pels grans i que dificulten moltes iniciatives petites.

A més, el tema de salut mental s'ha de prioritzar com a urgència, s'han de veure les causes d'aquesta catàstrofe que vivim i detectar quins són els factors socials que potencien aquesta manca de salut mental... Tenen recursos per fer-ho.

I apostar més per les comunitats?

Cal enfortir les comunitats. L'individualisme ha fet molt de mal, cal revertir-ho i buscar tot allò que fomenta el que és col·lectiu: el bon veïnatge, l'economia cooperativa, l'acció en xarxa... L'acció contra l'exclusió no s'ha d'enfocar en la persona que la pateix, sinó en la societat que la genera. Cal canviar el nostre model social competitiu i individualista.

Què en queda de l'Abbé Pierre en el que feu avui?

Som una entitat nova, això vol dir que no hem tingut temps de crear grans estructures ni ens hem pogut apalancar... Quan un comença ha d'anar a la font, que és on troba la inspiració i la força creativa. El moviment Emmaús i el seu ideari són els nostres. La mirada cap a les persones sense llar de l'Abbé Pierre i els primers companys de comunitat comprenent que elles no són un problema, sinó la solució a molts problemes, és també nostra.

La seva recerca de la vida comunitària com a resposta a l'aïllament i com a possibilitadora de la subsistència bàsica, és també nostra. També és nostra, l'actitud de llançar-se a construir iniciatives amb pocs recursos, simplement perquè no fer-ho és indigne. Creure que el contrari de la misèria no és la riquesa, sinó compartir també és nostra. I que trobar raons per viure és una necessitat tan bàsica com el menjar o el sostre. Tant de bo Ell se sentís satisfet amb les nostres llars...!