El Panoràmic 2016: el tercer sector català, en xifres

La tercera edició d'El Panoràmic 2016 recull un ampli nombre de dades i gràfics que permeten aprofundir en les fortaleses i febleses del tercer sector, així com en la participació i el funcionament en el si de les entitats, les seves formes de finançament i els reptes de futur. "Les dades no són només d'utilitat per a les associacions sinó també per a les administracions, ja que poden ajudar-les a l'hora de crear polítiques públiques i de conèixer el teixit social, i per al món de la recerca" va destacar Pau Vidal, coordinador de l'Observatori del Tercer Sector-OTS, durant l'acte de presentació de l'estudi que va tenir lloc el 8 de juny a Barcelona.

Més de 2.200 organitzacions no lucratives han participat en aquest informe elaborat per la Fundació Pere Tarrés, el Consell d'Associacions de Barcelona, l'Observatori del Tercer Sector-OTS, la Fundació Ferrer i Guàrdia, Torre Jussana i la Fundació La Caixa.

Una entitat per cada 330 persones

Segons El Panoràmic, a finals del 2015 -any del qual es disposaven dades completes quan es va iniciar l'estudi- hi havia a Catalunya entre 20.000 i 25.000 organitzacions no lucratives actives, una estimació difícil de concretar amb una xifra exacta perquè "els registres oficials no són tan dinàmics com el sector", va explicar Montse Fernández, membre de l'OTS. Aquesta dada representa l'existència d'una entitat per cada 330 persones i reflecteix "la gran vitalitat del teixit associatiu català".

La majoria d’organitzacions treballen de forma prioritària en els àmbits d’acció social (28%), cultura (25%) i esport (20%), i segueixen, per volum, les dedicades a la formació i educació (12%), juvenils (9%) i comunitàries i veïnals (3%). Les que centren la seva tasca en el medi ambient, drets civils, cooperació, pau i drets humans representen, en cada cas, només un 1% .

La participació també queda reflectida en l'informe, on s'evidencia una relació inversa entre el nombre de persones associades i el seu nivell d'implicació: és a les entitats més petites on la gent s’hi implica més. En aquest sentit, no sorprèn que l'ampliació i implicació de la base social és el repte que les associacions avaluen com a més important.

La desigualtat de gènere, assignatura pendent

Durant l'acte de presentació del Panoràmic, la manca d'equitat de gènere dins del sector, reflectit en les dades de l'informe, va centrar part de les reflexions dels i de les participants.

Mentre que en el món associatiu les dones representen el 52% de les persones associades, el 60% del voluntariat i el 73% dels membres dels equips remunerats, a l'hora d'ocupar les presidències aquest percentatge disminueix fins al 40%. Aquest càrrec és assumit, en un 58% dels casos, pels homes i, en un 2%, per equips mixtes.

"En el món associatiu seguim perpetuant posicions de poder i hauríem de ser referents diferents', va afirmar Gemma Altell, directora de la Fundació Surt. Per la seva part, Ancor Mesa, de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, va assenyalar el fet que “les dones han estat protagonistes de les entitats a la història de l'associacionisme però són invisibles”.

La necessitat d'”humanitzar els horaris”, segons Montse Garcia, de la Federació ECOM, així com la importància de treballar per la conciliació i de canviar els rols establerts socialment són alguns dels punts que es van posar en relleu.

Prevalença del finançament públic

L'informe també aprofundeix en el finançament del món associatiu i destaca que la principal font econòmica de les entitats són els recursos públics, que representen el 57% del global, mentre que el 32% correspon a recursos propis i l'11% a fons privats.

Les diferents dades també posen sobre la taula que durant l'any 2015, el 44% de les organitzacions no lucratives va aconseguir uns ingressos anuals iguals o inferiors als 15.000 euros mentre que la resta d'entitats (el 56% ) va superar aquesta quantitat. Són les associacions amb més trajectòria les que concentren aquest volum d'ingressos més alt, alhora que s'observa que la seva principal font de finançament és pública.

Una mirada als 10 districtes de Barcelona

Enguany, l’informe ofereix també una radiografia sobre la realitat associativa en cadascun dels 10 districtes de la capital catalana, on es calcula que hi ha entre 4.800 i 5.000 associacions. Els districtes de l'Eixample i Ciutat Vella, els més cèntrics, concentren el 19% i el 17% de les organitzacions respectivament, tot i que no necessàriament porten a terme activitats arrelades o amb impacte sobre els barris on estan ubicades.

Dades per a la reflexió

A banda de les xifres esmentades, el Panoràmic recull altres dades també útils per a la reflexió:

• El 81% de les organitzacions no lucratives no fan servir la banca ètica

• El 48% de les entitats no compta amb un pla estratègic o considera que no és procedent

• El 70% disposen d'estatuts i memòries d'actuació consultables obertament

• Arran de l'entrada en vigor de la Llei de Transparència, el 32% d'organitzacions han publicat les dades sol·licitades per complir aquesta normativa i el 31% està en procés de fer-ho. La resta, però, encara no s'hi ha posat o 'no sap/no contesta'.