Construir una nova vida a Catalunya

La Yajaira Camacho va arribar a Catalunya l’any 2018 fugint de la complicada situació que vivia a Veneçuela. Periodista a un ajuntament opositor al govern central i mare divorciada, els diners no li arribaven, per això, va decidir emigrar.

Tres anys després ja ha entregat la documentació i només espera, amb molta il·lusió, poder regularitzar la seva situació. Aquest tràmit, però, no és automàtic perquè hi ha qüestions, per exemple, vinculades a les condicions de l’empresa, que poden impedir aquest procés.

Durant aquest temps d’alts i baixos ha tingut el suport de la Fundació Integramenet, un equip amb qui ha pogut obrir moltes portes, i de la família que la va contractar. Totes elles han ajudat una dona que sap molt bé la definició de ‘resiliència’.

El primer pas, saber què cal fer

Tan bon punt la Yajaira va arribar a Santa Coloma de Gramenet, es va presentar a l’ajuntament per esbrinar quin era el procés per poder-se quedar de manera legal. Des del consistori la van enviar a la Fundació Integramenet, una entitat que treballa en “l’acollida, l’orientació i la integració de les persones amb risc d’exclusió social”. Laia Cuadro treballa a l’entitat com a orientadora laboral i explica: “nosaltres obrim la porta a tothom i hi ha gent que té permís de treball i gent que no”.

Inicialment, se separen aquests dos grups, perquè les condicions i necessitats són diferents. Per a les persones que no tenen el permís, l’entitat fa una acollida on s’explica la llei d’estrangeria o el context social.

A partir d’aquí, es presenta la situació del mercat laboral, es defineixen els objectius professionals i es mostren els recursos de què disposen per a la recerca de feina. Després es fa l’assessorament individualitzat i el seguiment, segons les necessitats de cada persona.

Va ser aleshores quan la Yajaira va començar a traçar un nou camí que la pogués permetre viure a Catalunya a través de l’arrelament social. Per aconseguir-lo cal “primer, l’empadronament de tres anys per demostrar a l’Estat espanyol que et vols quedar; tenir 45 hores de llengua nacional; i, per últim, un contracte laboral d’un any de 40 hores setmanals”, explica la Laia.

Adaptar l’experiència del passat a la situació actual

Des d’un bon inici cal definir els objectius laborals: “d’acord, vols treballar, però en què?”, planteja la Laia. Cal analitzar l’experiència prèvia, els coneixements i el context actual, perquè en situació d’irregularitat les opcions per trobar feina es limiten considerablement.

La Laia Cuadro i el Sergio Leal, voluntari de l’entitat, coincideixen en el fet que es troben amb moltes persones amb mancances en l’ús de les tecnologies. “Si tens competències TIC estàs quatre passes per davant de la persona que és dependent amb l’ordinador”, comenta la Laia. En aquest cas, cal formar les persones en aquestes competències abans d’iniciar altres accions.

A la Fundació Integramenet la Yajaira es va formar en temes sociosanitaris, l’àmbit en el qual l’entitat s’ha acabat especialitzant. També va aprendre a preparar el nou currículum i enfocar la seva carrera professional: “tenia experiència en l’educació física i la comunicació social, però ara m’havia de centrar en l’educació física. La vaig destacar des de la part de mobilitat i vaig pensar oferir els meus serveis especialment amb activitats que puguin millorar la qualitat de vida de les persones grans”.

La seva actitud de superació va ser fonamental per tirar endavant: “En lloc de menystenir-me, em vaig omplir d’orgull i vaig aprofitar l’oportunitat”.

Trobar una feina es complica en aquesta situació

Un cop definits els objectius i adquirides noves competències, la Fundació Integramenet intervé en la inserció laboral a través de clubs de feina.

Tant el Sergio com la Laia destaquen la limitació en l’oferta per a persones sense permís de treball, ja que pràcticament només sorgeixen en xarxes de coneguts. “En aquest cas, hem de garantir que tinguin el currículum ben fet i que tinguin la marca personal, el discurs, ben elaborat perquè el puguin defensar. I, a partir d’aquí, que vagin enviant el currículum i que vagin contactant amb persones que hagin conegut”, explica el Sergio.

La Yajaira, amb dues carreres i un màster, optava, com gairebé totes les dones en aquesta condició, a feines relacionades amb la cura de persones o la neteja. “Va ser fort per a mi, però em vaig dir: aquí he d’aconseguir una oportunitat, perquè vaig marxar per tenir una millor qualitat de vida”, comenta la Yajaira.

Yajaira Camacho: “Havia de treballar d’una manera que ningú no s’assabentés”

Ella va detectar les necessitats principals d’aquest mercat per adaptar-se i va començar a trucar a moltes portes, sobretot de residències. “No vaig voler posar el meu contacte al carrer perquè de vegades et truquen i et diuen coses que poden fer mal. Tu vens amb ganes de fer coses i després hi ha persones que s’ho prenen de broma i incomoda”. D’aquesta manera va anar aconseguint petites feines durant alguns mesos, però sense deixar de formar-se a la fundació.

El voluntariat proporciona oportunitats als altres i en rep

A més de l’equip tècnic de la Fundació Integramenet, també participen els voluntaris i voluntàries en la cerca de feina, entre altres àmbits. El Sergio, per exemple, ja tenia experiència en el voluntariat i en un moment personal de cerca de feina va entrar a l’entitat per a donar suport com a orientador laboral.

Per a ell, la fundació va suposar un impuls per a la seva carrera professional, perquè li va permetre adquirir més experiència. A més, “el fet de conèixer tantes persones en situacions diverses m’ha fet adquirir l’habilitat de no implicar-me massa, d’intentar ajudar el màxim possible sense que m’afecti emocionalment”.

De fet, la situació del Sergio en certa manera no era tan diferent de la de les persones a qui assessora: “recordo quan estava cercant feina que vaig conèixer un noi de la meva edat que també estava buscant, després d’haver fet els seus estudis universitaris al Marroc. Era una situació molt similar a la meva, però com que ell no tenia permís de treball, la cerca se li complicava moltíssim”, reflexiona.

Per fi, la feina arriba

El Sergio va trobar feina d’orientador laboral uns mesos després d’entrar a Integramenet. També en va trobar la Yajaira, encara que no va ser fàcil.

“Recordo veure l’oferta i ja hi havia unes 20 companyes inscrites. Vaig pensar que l’oferta estava bé, que podria ser un repte i que potser podria canviar la vida d’aquella senyora amb la meva forma de ser”, diu la Yajaira.

Tot i que no les tenia totes, gràcies a l’empenta de les treballadores de la fundació s’hi va postular. “I fins avui estic amb ells”, resumeix amb un somriure. La Yajaira va trobar en aquesta família molt més que una feina. “M’han donat tot el seu suport per poder fer la documentació i presentar-la per aconseguir l’arrelament”.

Malgrat això, trobar una família amb bona voluntat no ho és tot. La Laia Cuadro explica que “ha de tenir uns determinats diners, ha de presentar la declaració de la renda, no ha de tenir deutes...”. A més, cal fer tràmits internacionals. Per tot això, la fundació acompanya la família i la persona en el procés de regularització. Les empreses també tenen uns requisits més enllà de fer el contracte, que no sempre són fàcils de complir.

El nou camí ja és aquí

La Yajaira ara només espera l’aprovació per poder regularitzar la seva situació. Tot i que vol continuar amb la família, també entra en els seus plans buscar noves ofertes de feina: “vull anar a l’ajuntament i deixar el meu currículum, perquè em recorda al que feia al meu país i m’agradaria treballar amb ells”.

La feina de la fundació tampoc acaba aquí, perquè un cop la Yajaira rebi el NIE la família està obligada a contractar-la i, per tant, l’entitat manté el seguiment segons les necessitats de les dues parts. El vincle, però, es pot estendre a altres àmbits de la vida. “Aquí tenim gent vinculada des de fa més de deu anys, perquè quan van arribar a Catalunya això va ser casa seva”, explica la Laia.

També continua la tasca del Sergio aportant els seus coneixements a totes aquelles persones que ho necessiten perquè, com reconeix, “no és un esforç tan gran a canvi del benefici que t’ofereix, en l’aprenentatge de competències, en l’ampliació de la teva xarxa de contactes i participar en projectes que t’omplen de satisfacció”.

Sembla, doncs, que en els nous camins que s’han construït la Fundació Integramenet continuarà tenint el seu espai.