Catalunya va rebre durant l’any 2019 un total de 13.270 sol·licituds d’asil internacional, una xifra que representa un 65% més respecte el 2018, quan es van rebre 8.407. Aquesta diferència es posa més de relleu si es compara amb l’any 2017, quan es van rebre 3.926, la qual cosa representa un augment d’un 240% l’any passat. Segons l’informe ‘Les persones refugiades a Espanya i Europa’ 2020 publicat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Catalunya va ser el segon territori amb més sol·licituds de l’Estat espanyol, amb un parcial de l’11%.

Pel que fa a les dades desglossades per províncies, Barcelona va ser la segona amb major nombre de sol·licituds en tot l’Estat espanyol, amb 11.711, xifra que representa el 10% del total a Espanya. Tanmateix, Barcelona aglutina el 88% de sol·licituds d’asil a Catalunya, amb un augment percentual en els darrers tres anys del 239% en el nombre de sol·licituds fetes a la província de Barcelona.

La segona província catalana amb més sol·licituds durant el 2019 va ser la de Girona, amb 755. L’any 2017 en van ser 263, xifra que confirma la tendència en l’increment de les sol·licituds també mantinguda a les comarques gironines. La segueix la província de Lleida amb 553 sol·licituds i la de Tarragona amb 251 durant el 2019, sent les comarques tarragonines on es registra un increment menor respecte l’any 2017.

Segons l’informe de la CCAR, Espanya va ser el 2019, per primer cop, el tercer país de la Unió Europea amb més sol·licitants d’asil, duplicant el rècord històric del 2018, i passant de 57.745 a 115.190 sol·licituds. Malgrat tot, el nombre de persones que va aconseguir la protecció internacional demanada es va reduir, la gran majoria d’origen veneçolà (40.000 persones).

El nombre de sol·licitants d'#asil a Catalunya va ser de 13.270 persones al 2019, un 64,9% més que al 2018 Font:@interiorgob, @EU_Eurostat #estrangershttps://t.co/VEEc08bjMa pic.twitter.com/1wTgV9GCg3

— Idescat (@idescat) June 22, 2020

L’origen de les sol·licituds, majoritàriament de Llatinoamèrica

El 77% de les persones sol·licitants van venir de Llatinoamèrica: Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.000), Hondures (6.800), Nicaragua (5.900), El Salvador (4.784) i el Perú (4.000). En aquest sentit, la dificultat en l’obtenció a les persones procedents de Síria, Palestina i Iemen ha fet baixar el nombre de sol·licituds d’aquests països.

Actualment hi ha 79,5 milions de persones desplaçades forçosament a tot el món segons la CCAR, que representen l’1% de la població mundial. A nivell mundial, les principals desplaçades internes són de Colòmbia (8 milions), Síria (6 milions) i República Democràtica del Congo (5 milions). El percentatge és lleugerament superior en dones, amb un 52% del total.

Una altra dada significativa és que 8 de cada 10 persones refugiades es troben en països en vies de desenvolupament.

Poques concessions d’asil tot i l’increment de peticions

Malgrat el creixement de les peticions, només es va concedir l’asil al 5,2% durant el 2019, mentre que l’any anterior van ser el 24%. La CCAR ha lamentat que les esperes per formalitzar la sol·licitud hagin superat els 12 mesos, amb diferències grans de temps entre Madrid, la més ràpida, i altres ciutats com València, Bilbao i Barcelona.

A finals del 2019, les oficines d’asil i refugi tenien 133.000 expedients pendents de resolució i a finals del mes d’abril, en quedaven 140.000 per resoldre. A la roda de premsa on es va presentar l’informe van participar en Mahmoud (Egipte) i la Miriam (Hondures), que van explicar les seves històries de fugir per homofòbia i per amenaces i coaccions de les mares respectivament buscant un nou indret que els acollís.