Cristian Carrer: "Hi ha molta violència invisibilitzada"
Comparteix
Entrevistem al Cristian Carrer, Coordinador Tècnic de l’Observatori contra l’Homofòbia en referència als atacs homòfobs dels últims dies a Barcelona.
A què creieu que es deu el rebrot de violència LGTI fòbica?
Sempre hi ha el debat sobre si hi ha més LGTBI fòbia o és la gent que cada vegada comunica més aquests tipus de discriminacions, però amb les dades que tenim actualment podem afirmar hi ha hagut un rebrot. Portem unes 75 incidències. Entre un 15 i un 20% en comparació amb l’any passat en aquestes dates.
Quin és el perfil de les persones agressores? Segueixen algun patró?
Es tracta d’un perfil bastant heterogeni d’entre 16 i 25 anys. Si segueixen un patró és el fet que les agressions no són organitzades sinó casuals. Veuen una situació que segons les seves creences no es normativa i es veuen legitimats per realitzar l’agressió.
Generalment té com a denominador comú que les persones agressores realitzen els atacs a altres persones divendres i dissabtes, quan es troben es espais públics de concurrència i d’oci nocturn o bé al transport públic.
Quin és el perfil més comú de les persones que pateixen aquestes agressions homòfobes?
A dades de 2019 el perfil de persones agredides també és molt heterogeni. La més jove té 16 anys i la més gran en té 48, però l’any passat la més gran en tenia 62. La mitjana d’edat està pels 32 anys. De les altres dades, com són estadístiques, no en podem extreure conclusions fins que acabi l’any.
Hi ha una gran varietat de situacions i de perfils de persones agredides però quasi sempre són persones joves.
Què podem fer la ciutadania per combatre l’LGTI fòbia?
Des de l’Observatori contra l’Homofòbia animem a totes aquelles persones que veuen o pateixen una agressió homòfoba a denunciar-ho per tal de donar visibilitat a aquests situacions i incidir així en totes aquelles polítiques públiques que incideixin en aspectes com el masclisme, el treball dels estereotips o la LGTBI fòbia.
Cal fer pedagogia per tal transformant l’imaginari social que hi ha a la societat, un model heterosexual, patriarcal i masclista en què hi ha molta violència invisibilitzada.
Què diríeu a les persones que us estan llegint ara?
Doncs que volem aconseguir que es plantegin quin motius tenen per agredir, escopir, insultar a les persones que no encaixen en el seu sistema de creences en cas de fer-ho, que vegin que poden contribuir de manera directa en la transformació social i els mecanismes que fan que després es produeixin situacions d’agressió.
I també que cal denunciar, ja que la majoria de persones ens ho comuniquen i reben suport per part de l’entitat però el que voldríem es que denunciïn per l’itinerari oficinal, és a dir al jutjat de guàrdia o a Mossos d’Esquadra, o bé per l’itinerari penal a l’Àrea per a la igualtat de tracte i no discriminació de persones lesbianes, gais, transgènere i bisexuals de la Generalitat de Catalunya. Durant el 2019 portem de moment tan sols 8 sancions, una dada ínfima.
Afegeix un nou comentari