El plantejament feminista porta dècades en debat i construcció. Tot i això, és en els darrers anys quan han crescut especialment el nombre de jornades, conferències, campanyes de sensibilització, tallers i fins i tot contingut curricular universitari que busca difondre una mirada del món, en tots els seus àmbits, que inclogui la consideració del gènere.

Un dels eixos que determina avui el funcionament i les relacions, tant a escala mundial com local, és l'economia. I a l'economia també se li pot col·locar el filtre del gènere. És a dir, com intervenen i com han intervingut les dones al llarg de la història i avui en la creació i desenvolupament del sistema econòmic?

Cristina Carrasco és economista, professora del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) i autora de diversos estudis, treballs i investigacions sobre el treball domèstic i el treball de les dones. Ens explica en aquesta entrevista els conceptes bàsics per entendre què significa economia feminista.

L'Economia feminista té en compte les tasques de cura no remunerades històricament exercides per dones. Què vol dir?

L'economia feminista planteja tenir en compte el treball domèstic i la cura realitzats a les cases, però no de forma paral·lela a l'economia, sinó totalment integrat com a categoria econòmica dins el circuit econòmic. Si es trenquen les fronteres estretes del mercat i s'amplia la visió, es pot observar el que denominem "Circuit complet del treball". És a dir, existeix un treball realitzat sota relacions mercantils que es remuneren amb diners. Quan aquests diners arriben a les cases, aquí és necessari realitzar una enorme quantitat de treball (majoritàriament, fet per les dones) per assegurar la subsistència, la cura i el benestar de la població i, en particular, per reproduir la força diària i generacional que requereix el sistema capitalista per la seva pròpia subsistència.

És a dir, l'economia feminista considera l'economia més enllà del mercat i així mostra que el sistema no és autònom, sinó que necessita del treball domèstic i de la cura per poder disposar de la força de treball. Però aquesta forta relació entre els dos espais es manté oculta, per ocultar l'espoli de treball que realitza el sistema capitalista del treball realitzat per les dones a les cases.

Significa que s'hauria de remunerar el treball domèstic?

Respecte de la remuneració del treball domèstic i de cura hi ha diferents posicions dins el feminisme, però crec que una part important de l'economia estem per la no remuneració, ja que podria significar una legitimació d'aquest treball com a treball de dones. Més aviat creiem en la seva valoració i el reconeixement social i, com a tal, que sigui una preocupació social i política en la seva forma d'assumir-lo. Hauria de mantenir-se un debat democràtic per discutir la seva reorganització entre diferents sectors socials, homes i dones.

O sigui, incloure el treball domèstic com a pilar de l'economia. D'acord. Què més defineix l'economia feminista?

El segon eix fonamental és el que denominen "la cura al centre". Considerem que el treball de cura és bàsic perquè les persones ens desenvolupem com a persones, ens socialitzem i puguem créixer amb seguretat per poder posteriorment relacionar-nos amb el món comú. La cura implica també aspectes subjectius, emocionals i afectius durant tot el cicle vital. I la cura també té un rol importantíssim en la salut, ja que cobreixen una part significativa dels requeriments sanitaris de les persones a totes les edats. Tot, senzillament degut a la nostra vulnerabilitat i d'aquí les nostres necessitats de cura al llarg de tot el cicle vital. El treball de cura, a més de ser una font de benestar totalment necessària, té un objectiu fonamental: cuidar la vida humana. I d'aquí la frase "la cura al centre". És el més bàsic, molt més que el treball de mercat. Per tant, les societats haurien d'organitzar-se entorn a oferir una bona resposta a les necessitats de cura de les persones.

Pot passar en la vida d'una dona que, quan esdevé mare, hagi d'escollir entre la lactància del nadó durant un període que pot allargar-se fins a 2 anys o bé mantenir el lloc de feina, opció que passa per separar-se del nadó després dels 4 mesos de baixa. Quina solució ofereix l'economia feminista?

Per a les dones, totes les situacions de cura específiques a persones que no poden assumir les activitats bàsiques de la vida quotidiana, com menors, persones grans o malaltes o persones amb alguna limitació són situacions complicades de resoldre. Hi ha situacions que exigeixen atenció continuada les 24h del dia i d'altres exigeixen menys atencions. Les dones prenen decisions (de feina, reduir la jornada laboral, etc.) d'acord amb diferents variables: la relació amb la persona demandant de cura, el tipus de feina que tingui, els ingressos monetaris, la disponibilitat d’altres familiars (marit, mare, etc.). Però qualsevol d'aquestes possibles decisions sempre impliquen alguna renúncia i sobretot, de sobrecàrrega de treball i de tensió de la dona, tot i que no es nega que l'alternativa que la cura pugui tenir també satisfaccions, sobretot si es tracta d'un fill o filla.

Succeeix això precisament perquè la societat no té assumit com a tema social les necessitats de cura de les persones. Com ja he dit, si es reorganitzessin tots els temps i treballs en funció de les necessitats de cura de les persones, els problemes serien uns altres o es plantejarien d'una altra manera. El cas concret i específic de la maternitat és un més d'entre totes les possibilitats de cura de la població. I no dels més exigents ni llargs en el temps, com pot ser el d'una persona gran amb algun tipus de malaltia mental. Respecte de la maternitat, com de la cura, no hi ha una única manera de de viure-la. Es creuen elements subjectius propis de cada persona que s'han de respectar. I, en la meva opinió personal, l'economia feminista, com a pensament heterodox i obert, no pot tenir una proposta de solució única en aquest tipus de situacions.

Què significa que vivim en un sistema econòmic patriarcal?

No té sentit parlar d'un sistema econòmic patriarcal, en el sentit que allò patriarcal defineixi el sistema econòmic. Històricament, la raó patriarcal s'entenia com la construcció d'un univers del qual les dones en quedàvem excloses. Tot i que el concepte de patriarcat va donar lloc a un debat central en el feminisme des de finals seixanta fins els primers vuitanta del S. XX, sobre la relació entre capitalisme i patriarcat. Crec que actualment la posició majoritària sosté que patriarcat i capitalisme són una unitat de relacions de poder que, al costat d'altres eixos de desigualtat com l'ètnia, han actuat transformant, per als seus interessos, els rols de gènere, la cura, els diferents treballs, els tipus de família, etc. És a dir, els diferents àmbits de la vida. D'aquí la importància d'avui de pensar la complexitat de la societat i les seves relacions d'explotació, domini, subordinació o opressió, siguin d'origen patriarcal, capitalista, racial o altres. Complexitat que es pot traduir en dos tipus d'injustícies impossibles d'analitzar de forma separada: d'una banda, les que obliguen a una redistribució en termes econòmics i, de l'altra, les que obliguen a un reconeixement de totes les persones independentment del seu color, lloc de naixement, sexe/gènere, opció sexual, etc.