Cristina Rubio: “Les dones es refugien en la família i els homes busquen una altra parella”

Suport Tercer Sector – Fundesplai
Autor/a: 
Dani Gallart
La musicoteràpia promou el record i la recuperació de melodies de quan éren joves. Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés. Font: Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés.
La musicoteràpia promou el record i la recuperació de melodies de quan éren joves. Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés.
La mitjana d'edat varia entre els 63 i els 86 anys. Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés. Font: Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés.
La mitjana d'edat varia entre els 63 i els 86 anys. Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés.
L'associació ha col·laborat amb projectes com La Marató de TV3. Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés. Font: Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés.
L'associació ha col·laborat amb projectes com La Marató de TV3. Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés.
Cristina Rubio és l'encarregada del taller de musicoteràpia. Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés. Font: Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés.
Cristina Rubio és l'encarregada del taller de musicoteràpia. Font: Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés.

Cristina Rubio: “Les dones es refugien en la família i els homes busquen una altra parella”

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Tercer Sector – Fundesplai

Resum: 

La psicòloga i musicoterapeuta col·laboradora amb l'Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallés, explica com és el procés de dol i quines activitats ajuden a afrontar aquesta nova manera de viure.

L’Associació de Vidus i Vídues de Badia del Vallès va néixer l’any 2003. Va coincidir que en poc temps un grup de persones de la població es van quedar vídues i van acudir a la mateixa assistent social.

Aquesta professional es va adonar que aquestes persones tenien molta empenta i que potser podien conformar un grup d’autoajuda per superar la seva situació. Les va ajudar a crear l’associació perquè servís de punt de trobada, no només per a elles sinó també per a totes les persones en una situació semblant.

Cristina Rubio, psicòloga i musicoterapeuta que col·labora amb l'associació ens explica les activitats que es fan i com ajuden els vidus i vídues a conviure amb el dol.

Quin objectiu té la vostra associació?

Els fins de l’associació són quatre. Primer de tot elaborar la situació de dol i pèrdua. El segon és treballar l’autoestima, les emocions, els sentiments, millorar els recursos personals i les relacions amb els altres. El tercer i quart objectiu serien afavorir la participació ciutadana i facilitar l’accés i l’adaptació a les noves tecnologies.

Quin tipus de gent la forma?

La immensa majoria de les nostres associades són dones (99'5%), amb una edat que varia entre el 63 i els 86 anys. La majoria (98'9%) són persones que viuen soles, acompanyades de manera molt puntual d’algun familiar com els fills o els nets. I en molts casos, en aquests anys de crisi, han hagut d’ajudar econòmicament a algun dels seus fills.

Com es supera la mort de la teva parella?

No s’arriba a superar, s’aprèn a conviure amb aquesta pèrdua. El treball terapèutic que fem a través de la nostra associació, així com també altres activitats que promovem, tenen com a objectiu facilitar l’adaptació a aquesta nova situació de pèrdua i solitud.

Què és el més difícil de superar?

El buit que queda després de perdre una persona tant significativa en la nostra vida com el company o companya, amb qui hem projectat el nostre futur i amb qui hem conviscut molts anys, en la majoria dels casos.

Com és la vida d’un vidu o una vídua i com canvia gràcies a l’associació?

No és el mateix parlar d’un home que d’una dona. Normalment les dones es refugien en la família (fills, nets...) i en els amics habituals. Els homes, en canvi, tendeixen a buscar de seguida una altra persona que pugui ocupar el lloc de la companya. L’associació facilita el reconeixement i l’expressió de les emocions, el fet de sentir-se comprès, afavoreix noves relacions i el sentiment de formar part d’un col·lectiu. L’associació ajuda a descobrir eines per adaptar-se al canvi que s’ha produït a la nostra vida.

A què se li dona més importància quan la vida et dona un cop així?

Normalment ens hem trobat que la majoria de les persones amb les que hem treballat es refugien en la família, principalment els fills. Per tant, la família és al que se li dona més importància.

Arriben a sortir parelles de l’associació?

Com que no hi ha pràcticament homes, només n'ha sortit una.

Feu algun esdeveniment especial o col·laboreu amb alguna causa solidària?

Participem amb La Marató de TV3 i amb l’Olivera en el repartiment d’aliments. També col·laborem amb altres associacions, l’Ajuntament i centres de treball de discapacitats en diverses activitats.

Quin tipus d’activitats feu? Teniu alguna activitat estrella?

Fem activitats tant de caire terapèutic, com també d’oci. Les principals són: musicoteràpia, psicologia de grup, psicologia individual, taller de cançons per atendre a persones amb dificultats, taller de granadures, taller de pintura, taller de patchwork i sortides culturals. Potser el taller en el qual tenim més participació és el de les cançons per atendre persones amb dificultats, però també les sessions de musicoteràpia tenen una acceptació molt important.

En què consisteix la musicoteràpia?

La musicoteràpia és treballar a través de la música, en la seva visió extensa, per tal d’assolir objectius terapèutics. Principalment utilitzem cançons. Cantem seguint un model o sense seguir-lo, cantem acompanyant-nos de petits instruments de percussió, inventem lletres per a melodies conegudes o creem acompanyaments musicals de cançons conegudes.

Quins exercicis es fan en els tallers de musicoteràpia?

Promovem el record i la recuperació de melodies de quan érem joves o nenes. Explorem els instruments musicals i la seva utilització. Descobrim les diferents maneres de respirar i com utilitzar-les per a millorar l'estat físic i mental. Treballem el moviment personal i utilitzem objectes intermedis per afavorir la motricitat. Afavorim el treball en grup per a la realització de diversos exercicis. Identifiquem diferents tipus de treball de relaxació i descobrim quins resulten més eficaços en funció de les característiques personals i particulars de cada moment.

Com ajuda la música a superar el dol?

A través de la música treballem diferents aspectes com millorar el coneixement personal i prendre consciència del cos, dels sentiments o dels pensaments. Volem afavorir el coneixement dels altres i del nostre entorn així com promoure una actitud de respecte. Tant entre els nostres usuaris com també amb tothom amb qui puguem mantenir algun tipus de relació. També ajudem a mantenir capacitats cognitives com l’atenció, la memòria o la coordinació d’idees.

Quins són els objectius del taller?

Aquestes fites generals busquen ajudar a la persona en aquesta situació de dol i reorganitzar la seva vida, gràcies també a sentir-se més eficient i autònoma. Un comentari molt típic de les persones que participen en l’activitat de musicoteràpia és: “si em veiessin els meus fills, no es creurien el que sóc capaç de fer”. Redescobreixen moltes capacitats que ja havien oblidat, i això els permet enfrontar la nova situació amb un altre tarannà.

Quin ha estat el moment més feliç per a l’associació?

Quan veiem que persones que venen d’una situació personal complicada aconsegueixen canviar la seva actitud en un temps relativament curt. I de manera especial, quan aquestes persones reconeixen que l’associació les ha ajudat a enfocar la vida d’una manera diferent.

Què li diríeu a la gent que ha patit la mort de la seva parella i no té ganes de fer res?

Que han de comprendre que aquesta falta de motivació és un dels passos que haurà d’anar travessant. És una part més del procés i serà especial per a cada persona, tot i que passarà per un seguit de fases comunes per a tothom que viu un dol. Quan perds la parella, en moltes ocasions, tenim la sensació d’haver perdut la raó per viure, sobretot quan han estat nombrosos anys de vida en comú, i més si aquesta vida ha estat agradable. Hem de tornar a aprendre a viure d’una manera nova, canviar les rutines i les persones de suport.

Quin és el futur de l’associació a curt i llarg termini?

Ara mateix estem passant per algunes dificultats econòmiques, perquè la subvenció que acostumàvem a rebre de la Generalitat no l’hem aconseguit aquests dos últims anys. Hem d’agrair a l’Ajuntament de Badia del Vallès que ens ajuda a través d’una subvenció per la musicoteràpia i d’un conveni per a desenvolupar les sessions de psicologia. Tenint en compte que les sòcies no tenen gaires recursos econòmics, la nostra quota és molt reduïda, i ens veiem obligades a organitzar diverses activitats per tal d’aconseguir ingressos extraordinaris.

Es pot col·laborar d’alguna manera amb l’entitat?

Acceptem donatius, així com també el fet de donar a conèixer la nostra existència a tota persona que hi pugui estar interessada. Hem tingut sòcies no només de Badia, sinó també de poblacions properes, i en les nostres activitats també participen no només sòcies, sinó qualsevol persona interessada en aquestes activitats.

Afegeix un comentari nou