Àmbit de la notícia
Social

David Karvala: “Són les lluites populars les que ens han portat fins aquí, i seran sobretot les lluites populars les que ens faran avançar”

Entitat redactora
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a
Ivet Eroles
  • David Karvala, coordinador de la campanya Lluites compartides / Foto: Òmnium Cultural
  • Acte dins la presó Model / Foto: Òmnium Cultural
  • Consell Assessor / Foto: Òmnium Cultural
  • Fòrum Lluites compartides / Foto: Òmnium Cultural
  • Actuació musical al Fòrum de Lluites compartides / Foto: Òmnium Cultural
  • Lluites compartides, progrés per a tothom / Foto: Òmnium Cultural
  • Luita a lluita, conquesta conquesta / Foto: Òmnium Cultural
  • Històries que han transformat el nostre país / Foto: Òmnium Cultural
  • Justícia i solidaritat / Foto: Òmnium Cultural
  • Cartell de presentació de la campanya / Foto: Òmnium Cultural

El David Karvala, coordinador de la campanya Lluites compartides d'Òmnium Cultural, detalla aquest projecte que fa memòria de les lluites i reivindicacions dels últims 60 anys per poder forjar un futur plegats.

Què pretén la campanya Lluites compartides?

L’objectiu és fer un reconeixement a les lluites de tota mena que han construït aquest país al llarg dels últims 50-60 anys. Les persones, sovint anònimes, que van impulsar aquestes lluites, són les autèntiques protagonistes dels avenços socials aconseguits en aquest mig segle llarg. Ja és hora que això es reconegui.

D’on sorgeix la iniciativa i qui són els impulsors?

Òmnium Cultural és la impulsora de la campanya. Crec que és un bon exemple de l’evolució contínua d’aquesta entitat. Sempre s’ha preocupat per la cohesió social de Catalunya; així s’ha d’entendre la seva feina en donar classes clandestines de català sota el franquisme fa mig segle. Els membres d’Òmnium volien que la llengua i la cultura catalanes arribessin a tota la població del país, no només a una petita minoria. Aquest compromís s’ha anat desenvolupant.

Lluites compartides és un pas més. És una mostra que Òmnium vol contribuir a superar la idea d’un país dividit entre un sector que només es preocupa per les qüestions socials, i un altre al que només li interessen els temes nacionals, culturals, lingüístics, etc. Com va dir el Paco Candel, "Catalunya és un sol poble".

Com va dir el Paco Candel, "Catalunya és un sol poble".

Quines accions s’han plantejat?

Ja hem organitzat els primers actes d’àmbit nacional, com el Fòrum de Lluites compartides a la UB el 5 de novembre i l’acte dins la Presó Model el 20N.Ara s’estan preparant diferents actes arreu del territori, sobretot per part de les seus territorials d’Òmnium. Amb altres entitats locals, escullen una lluita clau, recullen testimonis i fotos, i preparen una exposició que presentaran a principis de 2017, amb actes públics sobre aquesta i altres lluites.

I ja estem preparant un gran acte de cloenda el dissabte 8 d’abril, per celebrar —amb testimonis, imatges, música…— allò que hem aconseguit entre tothom. Apart d’això impulsem campanyes al nostre web i a xarxes, difonent testimonis de les lluites de diferents èpoques, i convidant a la gent a participar en una consulta sobre les lluites; bàsicament com a una eina per promoure la reflexió.

Convidem a la gent a participar en una consulta sobre les lluites; bàsicament com a una eina per promoure la reflexió.

Quins períodes històrics i temàtiques es contemplen? Quines són algunes de les Lluites compartides més emblemàtiques?

Anem per blocs cronològics. Ara estem treballant el període de les lluites dels 1950-1969, com ara la vaga dels tramvies a Barcelona de 1951 o la Caputxinada de 1966. Després de Nadal, parlarem de la gran auge de lluites de 1970-77; vagues, mobilitzacions veïnals, el sorgiment dels moviments feminista i LGBT, les grans Diades de 1976 i 1977… El tercer bloc tractarà els anys posteriors a la dictadura, de 1978 a 1999, on veurem com algunes de les esperances es van complir, i d’altres no; no hi havia tanta mobilització com abans, però es van donar lluites importants. El quart bloc, de 2000-2009, inclou l’auge del moviment antiglobalització i les massives manis contra la guerra de l’Iraq, on Catalunya va ser un referent mundial. I l’últim bloc tracta les lluites de 2010 fins ara, així tocant la PAH i el 15M; les grans mobilitzacions independentistes; les lluites contra el racisme i per l’acollida de la gent refugiada... Com podeu veure, cobrirem una mica de tot, o almenys aquesta és la intenció.

Es compta amb el testimoni dels protagonistes d’aquestes lluites?

Des del principi s’ha intentant comptar amb la gent que protagonitza les lluites; sense això la campanya no tindria sentit. Un dels primers passos en construir la campanya va ser la creació del Consell Assessor. Aquest inclou persones destacades de diferents lluites al llarg de tot aquest temps. Al web trobareu els testimonis. La Núria Vidal descriu la fundació del Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona i la Caputxinada. El Jordi Porta —antic President d’Òmnium—explica la creació d’Edicions Catalanes de París i com es va organitzar la importació clandestina de llibres en català. I així endavant.

Crec que hi ha hagut una bona rebuda d’aquesta campanya; a algunes persones els ha sorprès que Òmnium la impulsi, però els ha estat una sorpresa grata.

Des del principi s’ha intentant comptar amb la gent que protagonitza les lluites; sense això la campanya no tindria sentit.

En què va consistir el Fòrum de Lluites compartides?

El Fòrum va tenir una estructura semblant a un Fòrum Social, amb algunes sessions plenàries, i diversos tallers en paral·lel. Hi vam reunir mig miler d’activistes dels moviments socials, d’Òmnium, i gent del públic en general en uns debats molt interessants.

Crec que una diferència respecte a altres tipus de Fòrum o jornades va ser l’amplitud de la visió històrica; poques vegades s’intenta tractar temes molt històrics i temes més actuals dins el mateix espai. Una altra diferència va ser l’amplitud de sensibilitats. Per exemple, al taller sobre l’habitatge va participar el Carlos Macías, portaveu nacional de la PAH, i també el Rafael Hinojosa, que va créixer als barracons de Somorrostro però va ser diputat de Convergència. Al taller sobre el moviment per la pau van participar activistes clau d’Aturem la guerra, però també el Joan Rigol, que va presentar un altre aspecte del pacifisme català. Es podrien explicar coses semblants de tots els tallers. El Fòrum va ser una part clau de tot el que representa Lluites compartides; el reconeixement mutu, el veure que més enllà de les diferents sensibilitats tenim molt en comú.

El Fòrum va ser una part clau de tot el que representa Lluites compartides; el reconeixement mutu, el veure que més enllà de les diferents sensibilitats tenim molt en comú.

Animeu la gent a participar a la Lluitapèdia, què és i com ho poden fer?

Sí, volem que el màxim nombre de lluites d’aquest país estiguin representades a la Viquipèdia. Tenim el projecte Lluitapèdia on tothom pot participar, ampliant les entrades sobre lluites o afegint les que falten. Només cal entrar i afegir-hi la informació, tal i com es fa amb qualsevol element de la Viquipèdia.

Aquesta campanya mira enrere per construir l’endemà. Què en podem aprendre de les lluites passades que ens han portat al moment present?

Evidentment hi ha diferents opinions sobre què hem de fer a partir d’aquí. Però l’aposta de la campanya és que si aprenem del passat, el coneixem, el reconeixem i el compartim, estarem en millors condicions per forjar el nostre futur plegats.

Si aprenem del passat, el coneixem, el reconeixem i el compartim, estarem en millors condicions per forjar el nostre futur plegats.

Per a mi, el més important és reconèixer el paper de les persones normals i corrents, i les lluites que han impulsat per canviar la societat. Són les lluites populars les que ens han portat fins aquí, i seran sobretot les lluites populars les que ens faran avançar.

Quin impacte ha tingut la campanya fins al moment?

Crec que el seu missatge està arribant a diferents sectors, incloent, com he dit, gent que no esperava que Òmnium fes una cosa així. L’impacte real s’haurà de jutjar d’aquí a cert temps. Volem que es teixessin complicitats —tant a les comarques com a l’àmbit nacional— entre l’entorn de sempre d’Òmnium i gent d’altres sensibilitats. Volem que les persones es coneguin i es reconeguin; no perquè tothom de cop i volta pensi el mateix, sinó perquè vegi que tot i les diferències, hi ha coses que compartim. I que si treballem bé aquestes complicitats, tots els nostres projectes tindran més possibilitats d’èxit.

Com s’hi pot contribuir?

De mil maneres. Una cosa que tothom pot fer és entrar al web, llegir sobre les lluites i participar a la consulta; n’hi haurà una per cada bloc cronològic. Si estàs a les xarxes socials, pots difondre Lluites compartides a Facebook, Twitter,  Instagram, YouTube... Si saps com contribuir a Viquipèdia (no és difícil), ajuda amb la Lluitapèdia. Hi ha seus territorials d’Òmnium arreu del país, pots buscar la més propera i participar a la seva activitat al voltant de Lluites compartides. En la mesura del possible, volem que Lluites compartides sigui una campanya compartida.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari