Dona i discapacitat: caure, aprendre i retrobar-se per tornar a començar

En el marc de la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona (8M), Mifas ha conversat amb una usuària que ha format part del servei d’inserció laboral de l’entitat per conèixer de primera mà la seva història.

Es tracta de la Sandra Jofra, de 53 anys. L’any 2019 va adquirir una discapacitat arran d’una lesió al peu, i aquesta situació li va comportar tot un seguit de dificultats en la seva vida professional, fins al punt de quedar-se sense feina. 

Com a conseqüència, es va veure en la obligació de fer un canvi professional, i buscar noves oportunitats laborals en l’àmbit administratiu. Aquí doncs, començà la seva odissea. 

Caure: Una notícia que va capgirar la seva vida

L’any 2018, la Sandra decideix tornar a Mifas per formar-se en l’àmbit administratiu i inscriure’s a la borsa de feina de l’entitat, que s’adreça a persones amb discapacitat. 

“Jo treballava en la indústria càrnica, d'operària en la línia de producció. I això em comportava que no estava del tot bé. Vaig decidir fer cursos d’administració i per això vaig venir a Mifas. Per trobar feina i apuntar-me a la vostra borsa de treball”.

Estava a punt d’acabar el període de pràctiques quan, arran d’una revisió mèdica, el món tal com el coneixia, fins aleshores, va canviar repentinament. 

“... em van detectar un tumor ossi, i ho vaig haver de parar tot. Tant les pràctiques com la vida personal, que teníem projectes amb la parella. Van ser moments molt durs perquè no sabíem ben bé com acabaria. El tumor era molt agressiu.”

Passat un període de temps considerable, l’estat físic de la Sandra va anar millorant. No obstant, l’emocional va caure de manera significativa.

“Vaig entrar en un estat depressiu, amb molta angoixa i atacs de pànic. L’equip de l’Associació contra el Càncer em va oferir ajuda. [...] Ha sigut una lluita constant, dura.” 

Aprendre: Una lluita constant per superar obstacles i tornar a sentir-se bé

La Sandra, que fins al moment no aconseguia controlar els seus pensaments, ni les seves emocions, va fer un tomb amb ajuda professional. Nou objectiu: formar-se i actualitzar-se en l’àmbit administratiu a través de Mifas.

“Llavors vaig tornar a venir a Mifas perquè vaig arribar en un moment que em vaig dir: Ostres, Sandra, ara és el moment! [...] em sentia bé. [...] I vaig venir, vaig parlar amb la Marta, la meva orientadora a Mifas, i em va dir que hi havia uns cursos disponibles. Els vaig fer i, seguidament, vaig fer unes pràctiques, que em van anar molt bé. El fet d'actualitzar-me en l’àmbit administratiu m'era beneficiós, perquè és clar, jo venia de ser operària i m’havia de formar, havia de saber. La qüestió va ser que vaig poder, i estic molt contenta perquè va ser un repte de superació amb tot.”

Retrobar-se: Empoderament i autonomia personal

La Sandra té molt clar quin ha estat el gran aprenentatge d’aquesta experiència: acceptar ajuda de les persones i professionals que t’envolten és fonamental per poder continuar avançant i tornar-se a aixecar, fins i tot davant les adversitats. 

“Van ser alts i baixos, però vaig tenir el suport de la família, de les amistats i, sobretot, de la parella, que és molt important que la tinguis al teu costat i que aquesta et comprengui, t'entengui i t’animi quan ho necessites. I juntament amb tota aquesta gent, al final dius: va, endavant, Sandra, que tu pots. [...] Vaig venir a Mifas per apuntar-me de nou a la borsa de treball. En poc temps, l’orientadora em va trobar una feina, al Diari de Girona. I actualment continuo aquí. Estic molt contenta, i aquesta lluita crec que l’he superat.”

Recuperant, així, la confiança en sí mateixa, l’autoestima i les ganes d’aprendre i continuar endavant.

“Tota aquesta experiència, tant personal com laboral, m'ha servit per empoderar-me, per tenir més autonomia, per tenir més força, per voler seguir aprenent, lluitant.”