ECAS constata que “els poders públics fallen com a garants dels drets socials”

Les entitats socials fa temps que denuncien que moltes persones més que viure sobreviuen com poden i ho fan en habitatges que no estan en condicions, amb feines precàries i amb les necessitats bàsiques no cobertes. Un informe presentat per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) hi posa dades i planteja canvis a les administracions perquè garanteixin el compliment dels drets socials.

“L’afebliment i vulneració sistemàtica dels drets socials, que portem anys constatant, posen de manifest l’esgotament d’un model i la necessitat d’una nova mirada, d’un canvi de paradigma”, conclou l'informe INSOCAT 15 que es titula 'Vides precàries, drets vulnerats'. I hi afegeix: “Els poders públics estan fallant com a garants dels nostres drets socials i de ciutadania”.

L’informe, que recull dades d’habitatge i treball, així com d'economia de les llars i necessitats bàsiques, planteja que la crisi pandèmica ha estat la cirereta que ha demostrat que el sistema no funciona i deixa moltes persones als marges. “Ni tan sols tenir feina és garantia d’integració social i d’uns recursos suficients per a una vida digna”, s’hi conclou. Si l’any 2009 hi havia un 10% de treballadors i treballadores pobres, actualment són un 12%.

“Hi ha un desequilibri sistèmic entre els indicadors socials i les dades econòmiques. Ni les transferències socials ni el mercat laboral, amb elevada temporalitat i sous baixos, aconsegueixen revertir les situacions de cronificació de la pobresa", indica l’investigador de la Universitat de Girona (UdG) i coautor de l'informe Quim Brugué.

Les dones, els i les menors de 24 anys i les persones migrants són els col·lectius en més situacions de pobresa i exclusió. Un dels aspectes que assenyala l’informe és que es perpetua la pobresa intergeneracional, és a dir, que infants que creixen en llars en situació d’exclusió seran majoritàriament adults en situació d’exclusió, perquè la feina i les prestacions socials no provoquen cap canvi.

Pel que fa a salut, el treball assenyala que la incertesa i duresa de les feines mal pagades, inestables i que no garanteixen els drets dels treballadors i treballadores són un element que, en part, explicaria que el 9% de la població catalana major de quinze anys pateixi situacions de depressió.

Les persones al centre

“Hem de portar les polítiques socials al servei de les persones”, indica la membre del consell assessor de l'INSOCAT 15 Marta Garcia. La posada en marxa de la Renda Bàsica Universal  (RBU) i polítiques que posin el focus en l’atenció a les persones més vulnerables són actuacions que les entitats apunten com a necessàries i urgents. També es reclama que es doni valor a les tasques de cures, reproducció i sosteniment de la vida; la derogació de la llei d’estrangeria i la reducció del cost d'elements de primera necessitat com l'habitatge, aplicant el topall de lloguers, per exemple, per millorar el dia a dia de moltes famílies.

Un estudi que també ECAS va presentar a l'abril ja incidia en la greu dificultat d'accés a un habitatge digne i indicava que el 97% de persones acompanyades per entitats socials tenen problemes d’habitatge.