ECOM es una entitat que treballa amb persones amb discapacitat física i orgànica, i lluiten per aconseguir una societat realment inclusiva. Enguany han presentat la quarta edició de l’informe Radar ECOM 2023, que es publicarà els pròxims dies, on s’enumeren i expliquen 226 vulneracions de drets diferents que s’han viscut a Catalunya durant l’any i es desenvolupen possibles vies de millora.

Cal destacar que d’aquestes 226 vulneracions, només se n’han denunciat 75. Aquesta manca de denúncia en part existeix per la manca d’accions resolutives de l’administració, que enguany torna a ser l’agent vulnerant que més es repeteix.

Al #RadarECOM2023 hem recollit 226 noves vulneracions de drets a persones amb discapacitat física i/o orgànica de Catalunya durant l'any 2023

Els drets més vulnerats han sigut:

Mobilitat i transport (27%)
Accessibilitat (17%)
Habitatge (16%)

— ecom (@entitatecom) July 23, 2024

Albert Carbonell, president d’ECOM, assegura que pel que fa a les poques denúncies “hi ha dues branques, per una banda, aquí tenim la cultura que queixar-se està malament, i per l’altra, és molt cansat. Fins i tot el teu propi entorn, quan vols fer una queixa formal, et fan enrere apel·lant el moment d’oci o lúdic. Les queixes les veiem com alguna cosa dolenta, però no és així, ens fan millorar”.

Un dels grans problemes, ocupa el segon lloc de la llista de vulneracions del Radar ECOM 2023, és l’accessibilitat. La Llei d’Accessibilitat es va aprovar l’any 2014, però no és fins ara que començarà a ser obligatori que els consistoris treballin en aquest sentit. És per això que s’ha reivindicat i demanat la ràpida aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya per assegurar els mateixos drets per a tothom.

Carbonell lamenta que el darrer Codi d’Accessibilitat es va aprovar el 1995 i “en vint anys hauria d’haver estat tot arreglat, però és evident que no”. Durant els pròxims tres anys, els consistoris podran treballar el Codi d’Accessibilitat. És aleshores que, en funció de quants veïns i veïnes tingui un municipi, els temps d’aplicació es poden dilatar més o menys en el temps.

Els municipis de menys de 20.000 habitants, la gran majoria, poden estar fins a 15 anys sense aplicar mesures. Dels 947 municipis de Catalunya, només 68 tenen més de 20.000 habitants. Aquesta norma dona, de nou, un marge molt generós als ajuntaments per tal de treballar per fer realitat l’equitat en els drets de les persones.

El president d’ECOM afirma que “arrosseguem tots aquests anys que no s’ha fet. Són massa anys perquè algú pugui gaudir d’una vida plena. També s’excusen en el fet que els municipis més petits tenen menys pressupost i agilitat, també és cert que hi ha menys a reparar”.

Testimonis

Maria Josefa López

“Em vaig apuntar a un gimnàs adaptat per fer piscina, però les portes no eren automàtiques i l'ascensor no funciona la meitat de vegades. La tapa de la cadira adaptada del vestidor va caure, i a sobre era bruta. Em vaig queixar i em van dir que no era cert, però havia fet fotos perquè no és la primera vegada que em passa. Vaig haver de netejar jo mateixa la cadira, portant el meu lleixiu.

En aquest mateix gimnàs, quan els infants terminaven els cursos de natació va venir a parlar amb mi el cap de piscina per convidar-me a marxar. Venien els pares i com em falta una cama... Vaig continuar, i m’ho van dir tres vegades més: que em sentiré malament, em miraran, etc. M’hi vaig quedar fins que vaig acabar la meva natació, però quan vaig arribar al vestidor vaig esclatar a plorar. Què passa, per faltar-me una cama ja no soc persona? Serà això? No hi ha ningú més a qui li falti una cama o un braç? Hem d’estar amagades?”

Xavier Pujols també ha participat en la presentació del #RadarECOM2023 denunciant les vulneracions de drets patides en primera persona: "A la participació en la mesa electoral van fer signar la meva assistent, no donant per vàlida només la meva signatura" pic.twitter.com/ZjQhHH5JwF

— ecom (@entitatecom) July 23, 2024

Xavier Pujols

“Vaig anar al bar acompanyat de l’assistent i aleshores ell va marxar i jo vaig demanar una clara. El cambrer no me la volia donar, em va dir que fins que el meu assistent no tornés no em donaria la cervesa. Mentrestant, els del costat, no tenien cap problema”. Carbonell apunta que el proteccionisme al que el col·lectiu s’exposa és molt elevat.

“Visc a Berga, per arribar fins a Barcelona haig d’anar a l’estació però no hi puc comprar el bitllet. Ha de sortir la persona que hi està treballant, vendre-me’l en persona, i aleshores jo ja puc entrar al transport”.