Eines de l’economia solidària i feminista: pràctiques inspiradores que fan saltar les costures

Sovint des dels projectes i col·lectius de l’economia social i solidària es parla de la importància d’incorporar els feminismes i les cures dins de les entitats, però què significa realment posar la cura al centre, construir espais més feministes i sostenibles?

La Xarxa d’Economia Social i Solidària i Pol·len edicions han volgut donar resposta a aquesta pregunta amb l’edició del recull d’eines 'Economia Solidària i feminista: pràctiques inspiradores que fan saltar les costures'.

En el llibre les 11 autores que hi han participat aborden la incorporació de la perspectiva feminista com una qüestió multidimensional que afecta a diferents àmbits. Parlen sobre el treball de cures i la seva importància i necessitat de visibilització, sobre l’urbanisme amb perspectiva de gènere, la mirada decolonial i els drets de les dones migrades, la sobirania alimentària, el paper dels feminimes rurals, i el repte de les transicions organitzatives feministes.

Es tracta d’un llibre escrit en plena pandèmia que parla d’experiències organitzatives que aposten per un feminisme que trenqui amb les lògiques capitalistes, racistes i patriarcals, i que poden ser font d’inspiració per a d’altres organitzacions i col·lectius. El passat 17 de febrer es va presentar a l’Espai Cooperatiu de La Comunal, al barri de Sants, de Barcelona.

La sobirania alimentària, l’entorn rural i el dret a les ciutats

La realitat de les dones en l’entorn agrari i ramader a Catalunya amb dades de 2015, representa només el 15% dels llocs de treball en el sector agrari. Dels titulars de negocis, només el 26% són dones i gestionen només un 19% del total de terra disponible, segons dades d’Arran de Terra.

Es tracta, segons Martina Marcet, membre de Ramaderes.cat, d’un sector àmpliament masculinitzat, on la feina de les dones està invisibilitzada i sovint no computa, i on el model de l’agroindústria capitalista s’alça com el principal escull que fomenta el model productivista i patriarcal.

Des de l’economia social i solidària, i apostant per la sobirania alimentària, fomenten el model de l’agroecologia, un model que es basa en el treball per la sobirania alimentària i la revitalització dels entorns rurals a través de la pagesia.

Aquest model, segons Marcet, ha d’anar acompanyat de l’enfortiment del moviment feminista en els entorns rurals, que visibilitzi el paper de les dones camperoles, i que impulsi i fomenti el seu empoderament pràctic i efectiu. En aquest sentit, algunes pràctiques rellevants són les de moviments com el de Ramaderes.cat o Ganaderas en red.

Però no només podem aportar la perspectiva feminista a l’entorn rural, a les ciutat també cal un repensament. Blanca Valdivia, del Col·lectiu Punt6 explica que l’economia capitalista sovint vincula l’espai públic amb allò productiu, i que deixa de banda tots els usos més relacionats amb les cures i la perspectiva feminista.

Per incorporar aquesta mirada a l’espai públic, Valdivia diu que cal recuperar el dret a les ciutats, i cal fer-ho apostant per un urbanisme desjerarquitzat, que tingui en compte les veïnes i no només les professionals; despatriarcalitzat, que visibilitzi el paper de les dones en la construcció de les ciutats, tant en l’àmbit professional com en el de les lluites socials; i territorialitzat, que tinguin en compte els fenòmens socials locals, des de l’economia, la salut, l’ecologisme o les violències que s’hi donen.

El treball de cures, les xarxes de suport, i el dret a la salut

Un altre dels aspectes a tenir en compte quan parlem d’economia feminista és la necessitat de posar en valor totes aquelles pràctiques relacionades amb les cures i la salut, tant des de l’àmbit professional com en el comunitari.

L’economia feminista parla de la necessitat i obligació de dignificar les condicions de les treballadores de la llar i de l’àmbit de les cures, però també promoure les experiències de suport mutu de les xarxes de criança i maternitats.

Ana Muñoz i Elba Mansilla, de la Ciutat Invisible i Coopolis, expliquen l’experiència de diversos sindicats i col·lectius que s’han organitzat des de projectes d’autoocupació per defensar i reconèixer els drets de les treballadores de la llar. Parlen de Sindillar, Mujeres diverses com a exemple. "Es tracta de pràctiques que estan servint per dignificar el sector de les cures dins la mateixa Economia Social i Solidària", explica Muñoz.

Són col·lectius de treballadores que fins ara estaven abocades al treball informal i irregular, amb mancances molt greus pel que fa a drets laborals i a accés a prestacions. Amb aquests projectes laborals s’aconsegueix dignificar un sector oblidat i menystingut històricament a nivell social.

Per la seva banda, també es posen sobre la taula les experiències de criança compartida en xarxes de suport mutu de barris com el de Poble Sec o Gràcia, que com diu Ana Muñoz, "aconsegueixen trencar amb l’individualisme salvatge al que ens aboca la criança".

La salut, un tema tan vigent en el moment actual, també pot abordar-se des d’una perspectiva feminista. En aquest sentit, l’autora Mireia Bosch, exsòcia de Cos Cooperativa de Salut, apunta la necessitat de que les persones deixem de ser objectes de salut per passar a ser-ne subjectes, d’una forma més autònoma i conscient, que es posi al centre el dret al propi cos, que s’aposti per la desmedicalització des d’una lògica mercantil, per la despatologització de la malaltia mental i per l’apoderament i la subversió des de la diversitat funcional.

"La pandèmia de la covid ha evidenciat la interdependència entre la salut i la comunitat i la necessitat d’activar la integració entre l’àmbit social i el comunitari", explica Mireia Bosch.

Organitzacions que qüestionin els privilegis

L’economia social i solidària ha après la lliçó dels feminismes decolonials, de que una economia feminista no ho pot ser si no qüestiona l’etnocentrisme i el sistema de privilegis i opressions del context on es desenvolupa. En aquest sentit, Tariana Salazar, de l’Associació MigrESS explica que mecanismes com la llei d’extrangeria i totes les dificultats legals i administratives que es troben les dones migrades per desenvolupar la seva vida professional i personal són obstacles que s’han d’afrontar també des de les organitzacions.

Salazar recull experiències organitzatives de dones migrades que impulsen alternatives econòmiques on els lideratges i el poder adopten caracteristiqyus difernets, procedents de tradicions horitzontals i formes de resistència per la vida. En aquest cas, aquesta autoorganització també actua com a palanca de canvi per superar i afrontar les opressions derivades d’un sistema que qualifiquen de racista.

Voluntat per construir estructures més feministes

Per últim i com a factor transversal, Júlia Granell, de La Fede.cat, explica que totes les organitzacions socials, també les de l’economia social i solidària, acaben reproduint pràctiques i lògiques patriarcals, ja que així ha estat la socialització de les persones que la conformen, i que per fugir d’aquestes lògiques cal fer un pas endavant amb fermesa i voluntat política.

Per construir organitzacions més feministes cal començar per qüestionar, a vegades, les arrels d’allò què fem, els objectius, la finalitat, però també les formes en què ens organitzem, els nostres models de treball, les relacions humanes, el discurs i el missatge que enviem cap enfora.

Granell explica que sovint són canvis profunds que necessiten de processos llargs de revisió interna de les estructures, però que a la llarga ens trobarem amb organitzacions més democràtiques, horitzontals, sanes i alegres, en definitiva, amb organitzacions més feministes.