Tres de cada deu persones treballadores de la llar no estan donades d’alta a la Seguretat Social a Catalunya. Es calcula hi ha 24.000 persones treballant en situació d’informalitat en aquest sector. Aquesta és la conclusió a la qual arriba l’informe ‘Situació del treball de la llar i les cures a Catalunya’, elaborat per l’Observatori del Treball i del Model Productiu. També recull que el treball domèstic suposa el 0,7% del valor afegit brut català.

El sector de les cures domèstiques representa un 2,3% del total de l’ocupació catalana, un percentatge força més elevat que el 0,9% de mitjana dels països de la Unió Europea (UE). Només a Catalunya es concentra el 4,5% del treball de la llar de la UE, i la xifra s’incrementa al 30,2% a nivell estatal. Cal tenir en compte, però, que la població treballadora general a Catalunya representa només l’1,7%, i a l’Estat la representació és del 10,1% respecte a la UE.

L’alta taxa de participació laboral femenina, tradicionalment encarregad de les cures domèstiques, o l’elevada proporció de població major de 85 anys, poden ser alguns factors que expliquin aquestes xifres.

Si analitzem la comparativa amb la resta de països de la UE, s’aprecia un nombre més elevat de persones treballadores dels serveis socials enfront un percentatge més baix de treballadores de la llar. Com és el cas de França on el sector domèstic suposa un 0,9% enfront del 7% de l’ocupació en serveis socials. A Catalunya, les xifres són un 2,3% i un 3,3% respectivament.

Millores tímides amb el canvi de normativa

La reforma legislativa aprovada el 2012, i ratificada el 2022, havia d’acabar amb les desigualtats que persisteixen en matèria de drets, protecció social i condicions laborals. Els canvis normatius, però, han aportat un canvi tímid a unes dades que encara són preocupants. Una part important de les relacions laborals de les treballadores de la llar queden al marge de la regulació vigent.

Això té dues implicacions directes per a les afectades. D’una banda, irregularitats laborals en matèria de jornada, horaris, salaris i seguretat laboral. De l’altra, queden fora de la protecció social i l’àmbit del control de drets.

Demandes per professionalitzar el sector

Oferir-los millors perspectives laborals, formació específica, i reconèixer a nivell professional les competències i qualificacions de les persones encarregades del treball són les principals demandes que el Parlament Europeu ha fet a la Comissió Europea. En aquesta línia, va instar als estats membres a esforçar-se per augmentar l’atractiu d’aquesta opció professional.

El fet que l’activitat es dugui a terme en domicilis particulars, i que no siguin empreses qui contracten les persones treballadores, té un impacte en la regularització de les relacions i condicions laborals. Els salaris, precisament, és una de les condicions que es veuen afectades. Durant l’any 2021, el sou brut mensual del treball de llar es va situar en 858,09 euros, un 58,9% inferior al del total de l’economia i per sota del salari mínim interprofessional.