El 47% de les persones sense llar han patit un incident o delicte d'odi
Comparteix
Insults, agressions físiques o intimidacions. La meitat de les persones sense sostre han patit algun d'aquests atacs. Són dades de la primera investigació sobre delictes d'odi contra persones que viuen al carrer.
Els delictes d'odi contra les persones sense llar són una vulneració flagrant dels drets humans. Visibilitzar i condemnar aquesta realitat és el primer pas per combatre-la i és al que es dedica Hatento, l'Observatori de Delictes d'Odi contra Persones sense Llar, creat per diferents entitat. El 16 de juny, Hatento va presentar a Barcelona els resultats d'una investigació pionera que busca conèixer la prevalença dels delictes d'odi contra les persones sense llar ateses en els recursos i serveis de les organitzacions que integren l'observatori.
Per realitzar l'informe, s'han entrevistat 261 persones sense llar de Barcelona, Bilbao, Madrid, Donostia, Múrcia i Sevilla. El 47,1% d'aquestes ha reconegut que ha patit algun incident discriminatori, com poden ser insults o agressions físiques, però la majoria no ha arribat a posar cap denúncia.
Segons l'informe, les dones pateixen més atacs que els homes i les persones amb nacionalitat espanyola més que les estrangeres. En molts casos les agressions són presenciades per testimonis, però la majoria no hi intervé.
Les dones, més vulnerables
S'han identificat diferències significatives en les dades de victimització entre dones i home. Mentre un 60,4% de les dones entrevistades informen d'almenys un incident o delicte d'odi, aquest percentatge baixa al 44,1% en el cas dels homes.
L'origen també sembla jugar un paper discriminant: un 57,8% de les persones amb nacionalitat espanyola han estat víctimes i el 33,3% de les persones estrangeres.
No denuncien per desconfiança
La majoria de persones que han patit alguna agressió no han arribat a denunciar-la. De fet, només 15 de les 114 que han explicat algun incident a Hatento i vuit de les 47 que han explicat una agressió física van presentar denúncia. L'informe conclou que aquest silenci no es dóna per desconeixement dels serveis o les organitzacions a què poden recórrer sinó per desconfiança en la utilitat i la capacitat de resposta d’aquests.
Es podria pensar que aquests incidents passen quan no hi ha altres persones al voltant, però, l'informe indica tot el contrari: Destaca que en dues de cada tres situacions discriminatòries va haver testimonis, però que el 68,4% no hi va intervenir.
Manca de dades oficials
L'Estat espanyol no compta amb estadístiques sòlides sobre la incidència dels delictes d'odi contra les persones sense llar. D'aquí la importància de la investigació realitzada per Hatento.
Afegeix un nou comentari