“Estem en una situació on durant l’any 2020 es van fer menys diagnòstics de càncer que en tot el 2019. Això no vol dir que han desaparegut, sinó que no s’han detectat”. Aquestes són les paraules del president de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC), Ramón Maria Miralles, crític amb la situació que viuen moltes persones afectades per una malaltia oncològica que ni tan sols ho saben.

Tot i que la pandèmia ha afectat també a altres malalties, segons dades de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) el nombre de pacients de càncer nous va baixar un 21% durant el confinament. L’impacte de la pandèmia sobre l’atenció primària ha tingut uns efectes que en menor o major mesura tota la ciutadania ha pogut notar: augment de les llistes d’espera, un sistema de salut amb recursos escassos i la por afegida dels malalts per demanar visita mèdica.

“Ja sigui per continuar amb un tractament en marxa o per fer una exploració, els pacients tenen certa por davant la situació sanitària”, ha afirmat Miralles. Fins i tot, en alguns casos, professionals d’oncologia han hagut de reclamar la presència d’algunes persones malaltes perquè poguessin continuar amb el seu tractament.

Sense dubte, la por ha sigut un dels factors que l’AECC també assenyala com a condicionant en aquesta detecció precoç. Però no tot es redueix a aquesta emoció. La reducció o suspensió de l’activitat assistencial també ha comportat una disminució de diagnòstics, però no de casos.

La FECEC reconeix que cada mes es deixen de diagnosticar 90 casos de càncer de mama. Pel que fa al càncer de còlon i recte, la xifra ronda els 70 casos no detectats per mes. “Aquests casos que no es diagnostiquen faran que el malalt arribi a una fase més avançada de la malaltia, el qual vol dir un empitjorament del seu pronòstic”, destaca Miralles.

La manca de recursos en el sistema públic de salut és una de les causes principals d’aquesta disminució en la detecció de casos. La saturació de l’atenció primària ha provocat que els programes de cribratge s’hagin ressentit. La Covid-19 va deixar invisibilitzats 1 de cada 5 casos durat la primera onada, segons l’estudi de l’AECC fet amb una mostra de 37 hospitals. Tot i això, Miralles reconeix que els hospitals estan fent tot el possible per mantenir els tractaments de càncer, en detriment d’altres malalties benignes que no representen un perill vital.

El càncer de pulmó és una de les tipologies de càncer no té massa bon pronòstic. Miralles explica que els programes de cribratge d’aquest càncer s’ha vist també afectat i que ara s’està estudiant fer una selecció de persones que pertanyin a col·lectius de risc. “Aquesta opció comportaria la necessitat de fer un tac toràcic”, afirma. Tot i aquest pas que comenta que s’està donant, el sistema per detectar-lo amb la presència de la Covid-19 encara no està universalitzat.

A Espanya es detecten prop de 29.000 casos de càncer de pulmó cada any i gairebé 23.000 persones moren per aquesta causa, segons dades de l'AECC. Des de l'entitat han llençat la campanya #SenseFumNomésSumo per sensibilitzar sobre aquest tipus de càncer, el més freqüent del món.

La @FececFederacio i les entitats compromeses amb el Dia Mundial contra el #Cancer, que es celebrarà el proper 4 de febrer #WorldCancerDay #IAmAndIWill https://t.co/qIlisQ4Nh0

— FECEC (@FececFederacio) January 18, 2021

Les consultes de seguiment, amb menys afectació

Tot i que en la detecció precoç hi ha una llosa que deixarà empremta en els pròxims mesos, on no s’ha notat tanta afectació és en les consultes de seguiment. Durant la primera onada es van triplicar, si bé es van reduir en un 30% les consultes presencials. No obstant això, el telèfon ha representat la principal via de contacte entre professional sanitari i pacients.

“Si es tracta de comentar el resultat d’un anàlisi o d’una prova, amb l’atenció en línia o telefònica és suficient. Evidentment no és així quan s’ha de fer una exploració o quan és molt necessària la presència de l’interlocutor”, afirma Miralles. Sovint, un inconvenient que representa l’atenció per via telefònica és la falta de contacte físic. En segons quines comunicacions, cuidar els aspectes emocionals és clau i en aquest sentit la tecnologia s’ha erigit com a alternativa per evitar els desplaçaments i la mobilitat.

“La tecnologia no podrà substituir mai el contacte físic”, comenta Miralles. La FECEC ha reflexionat sobre aquest tema i ha conclòs que no és suficient fer ús de les consultes telefòniques des del punt de vista emocional.

A més, a aquest àmbit se li ha sumat la bretxa digital que pateixen algunes famílies. Hi ha persones que no tenen accés a les noves tecnologies o a telèfons mòbils i això també és un handicap a l’hora de mantenir el contacte amb pacients per mitjans digitals. En aquest sentit, la FECEC explica que el voluntariat de les entitats té una mitjana d’edat envellida, i aquest salt a l’àmbit digital és necessari fer-lo en tots els contextos donada la situació actual.

S’incrementa la demanda d’atenció psicosocial

Miralles descriu que a la FECEC han notat un increment de la demanda d’atenció psicològica. “Aquest és un aspecte que s’ha de cuidar perquè no solament està lligat al càncer sinó també al confinament i a les restriccions” apunta.

Les angoixes no només es redueixen a les persones amb càncer, sinó també a entitats que tot i adaptar-se a la situació viscuda de manera notable han hagut de demanar auxili des del punt de vista econòmic. La FECEC està preparant activitats per commemorar el Dia Mundial contra el Càncer, que se celebrarà el dia 4 de febrer, i que aquest any comptarà amb actes en línia.

Les entitats de càncer com Oncolliga Girona, la Lliga Catalana contra el Càncer de Tarragona o la Fundació Iris estan preparant dinars en línia i campanyes de captació de fons per sensibilitzar a la ciutadania sobre aquesta malaltia.

En aquesta línia, la campanya del ‘Posem-li pebrots al càncer’ no se celebrarà al febrer, com en els darrers anys, sinó que es farà més endavant.