La fira europea més gran del sector del cànem ha tingut lloc a Cornellà aquest març. Preguntem a Queralt Prat i a altres membres de la UPRC diverses qüestions sobre la situació d’aquest sector emergent.

L’Organització Mundial de la Salut ha fet el passat gener un canvi rellevant en relació al cànnabis, què implica aquest pas?

La OMS ha fet una revisió de la Convenció de NU sobre drogues narcòtiques del 1961, que proposa la retirada del cànnabis de la llista IV, i que obre la porta a nivell global de l’estudi i aplicació del cànnabis medicinal, bàsicament el cannabidiol o CBD, en reconèixer que no té potencial addictiu ni tòxic. Hi ha un segon aspecte, que és el de retirar altres cannabinoides d’aquesta llista. La revisió s’havia de votar, però tot i ser possible encara, s’ha aplaçat pràcticament sine die, en aquest sentit no ens queda gens clar si acabarà passant, tot i cert optimisme d’algunes veus.

FAAAT think & do tank explica que en la Convenció de la Comissió de Nacions Unides que ha tingut lloc aquest març a Viena, Uruguai ha demanat que es tracti el més aviat possible, en una pròxima reunió el 12/2019, mentre USA ho proposa pel 03/2020. Per alguns aquest aplaçament és una mostra de l’endarreriment de OMS - Nacions Unides respecte a altres veus també qualificades, més progressistes, a altres ja els està bé l’aplaçament.

A la pregunta de si el cànem, tant el seu ús medicinal com recreatiu, està a nivell global en una situació de legalitat incerta, i la situació a l’Estat espanyol, Queralt ens explica: Jo no diria això, és clarament legal al Canadà, a Uruguai i a diversos estats dels USA. El Parlament Europeu està estudiant un pla per autoritzar el ús medicinal. Crec que la situació d’incertesa té a veure amb les mentalitats de les persones, acceptem l’alcohol com si res, un producte clarament tòxic i addictiu, i deixem de banda el cànnabis, que no és tòxic, segons es desprèn de l’estudi de l’Oficina de les Nacions Unides de les drogues de juny 2018. El cànnabis està present en 145 països a tot el món, és la droga més consumida i de la que hi ha més producció. De totes les morts comptabilitzades el 2016 atribuïdes a les drogues, unes 452.000, el 45% van morir a causa de la hepatitis C i un 31% a causa majoritàriament de sobredosis. D’aquestes no es menciona cap per ús del cànnabis.

Has parlat d’alguns països, alguns europeus, USA, Canadà..., on el cànnabis terapèutic és legal. D’aquests models, quin us sembla un model a seguir?

Cap, hem d’aprendre de tots, però hem de construir des de la nostra particular mirada al món. Crec que la nostra societat és solidària, busca l'equitat i la justícia social, en un context d’economia de mercat amb un respecte per la construcció de país i ciutadans crítics. Per tant, hem de construir un model que beneficii a les persones i a les nostres comunitats, no als interessos del capital. Això si s’ha de fer creativament i també comptant amb aquest capital i això a la llarga acaba beneficiant al capital, però no a costa de la gent i les comunitats.

Una de les taules rodones del divendres 15 de les conferències paral·leles ha tractat el tema “USA: de liderar la guerra antidrogues a convertir-se en multinacional del cànnabis”. Quina és l’opinió de la UPRC respecte al creixement de la indústria i el negoci del cànnabis?

Crec que el tema és com evitar passar del mercat il·legal al mercat controlat per una oligarquia d’empreses. És positiu el fet que es comenci a entendre el cànnabis com un producte més a l’abast dels ciutadans com eina terapèutica, i així deixar de banda idees morals que ataquen el seu ús medicinal. Però al mateix temps, el fet que hi hagin regulacions tant dispars en el món fa que empreses en països com Canada puguin ser innovadors, nosaltres no podem ser-ho perquè no ens deixen. Això fa que si esperem molt, la seva innovació ens farà impossible poder competir amb ells, quan més tardem acabarem comprant els seus productes quan sigui legal. Aquesta manera de procedir porta a la marginació i a la misèria del nostre país, i això és culpa dels polítics. Aquí hi ha molta gent que té molts coneixements, però es perden perquè no hi ha continuïtat en les collites, en els productes, en els processos, en la gent, perquè hi ha confiscacions, persecucions judicials i policials. La no regulació el que està fent és fomentar la marginació, la pobresa, i a nosaltres com a pacients abocar-nos a comprar productes sense garanties de qualitat, seguretat, de difícil accés i car, i acabarem comprant a aquestes empreses estrangeres.

La UPRC ha comptat amb el suport de la Fundació Endoca, Fundació Alchimia Solidària i la Fundació Iceers en aquesta edició de la Fira, en la que, com en l’edició anterior, membres de l’entitat han ofert informació als visitants sobre l’ús terapèutic del cànnabis i els objectius de l’associació. Sandra Moñino, membre i coordinadora explica: Els dies que vaig estar a l’estand, les persones que es van apropar ho van fer des de la curiositat, no per la necessitat de conèixer-nos, no semblava que havien vingut per saber sobre l’ús terapèutic. Passaven i van decidir escoltar. Algunes persones, de forma tímida, va explicar que l’usaven i per quines patologies, i algunes van deixar les seves dades per contactar. Llàstima que vam recollir poques dades de persones interessades. També es van apropar productors artesanals per oferir el seu producte. Mentre jo hi era es va apropar una parella, ella amb una discapacitat visual, que l’associació la MaCa els va parlar de la UPRC i es van interessar en conèixer-nos i associar-se.

Li preguntem també a Elena. ‘És la primera vegada que vinc i no puc comparar al altres edicions de la Fira. Sobre tot hi havia gent jove o molt jove, però també moltes persones no tan joves i gent gran. Locals, nacionals i estrangers, vaig tenir l’oportunitat de parlar amb gent de França, Regne Unit, Països Baixos, Alemanya, Ucraïna, Austràlia, Canadà, Mèxic, Perú. Vaig veure persones amb crosses i cadira de rodes, i en general gent que va agafar informació. Però pocs venien directament per nosaltres perquè hagessin sentit parlar i buscaven informació. Penso que en general la gent ens confon amb la resta de les associacions cannàbiques habituals, i quan els hi expliquem qui som ens feliciten.’