El Govern reconeix el dret a l’atur de les treballadores de la llar

Segons dades de la Seguretat Social, hi ha 376.015 persones donades d’alta com a treballadores de la llar a l’Estat espanyol, de les quals 9 de cada 10 són dones. Es tracta, per tant, d’un sector altament feminitzat. I no només això: tal com asseguren des de SINTRAHOCU (Sindicat de Treballadores de la Llar i les Cures), la seva “precarietat i discriminació no és només per raó de gènere, sinó [també] d’origen”.

Fins ara, aquestes treballadores han estat enquadrades a un règim especial dins la Seguretat Social. Aquest règim no les permet cotitzar per dret a l’atur, la qual cosa implica que, quan són acomiadades, no cobren ni aquest ni altres subsidis com el que es dona a les persones majors de 52 anys. De la mateixa manera, no poden accedir al Fons de Garantia Salarial (Fogasa) en cas que la persona ocupadora no pugui pagar indemnització.

Una lluita que ve de lluny

Recentment, el Govern ha fet un pas que suposadament canviarà la situació d’aquest col·lectiu històricament discriminat, ratificant un conveni que s’havia aprovat fa ja 11 anys per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Es tracta del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que obliga els estats signants a garantir protecció social i unes condicions dignes a les treballadores de la llar, equiparant-les a la resta de persones treballadores.

Aquesta ratificació arriba després que el TJUE censurés l’Estat espanyol al febrer per discriminar injustificadament el col·lectiu. Tot va esclatar quan, al 2019, una treballadora de la llar va sol·licitar cotitzar per l’atur. En aquell moment, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va negar-li la petició, però ella va decidir portar el cas als tribunals. El jutjat corresponent va remetre el cas al tribunal europeu, i aquest va dictaminar que es tractava en efecte d’una exclusió contrària al Dret de la Unió.

Drets que encara estan per veure

El compromís principal del conveni és integrar les treballadores de la llar dins del règim general en el termini d’un any. D’altra banda, es determina l’obligació per a les persones ocupadores d’entregar un contracte escrit a aquelles treballadores que vinguin d’un altre país abans de travessar la frontera.

Així mateix, es regularien les condicions de repatriació de les treballadores migrades en el moment de finalitzar el contracte i se les asseguraria la llibertat d’arribar a acords amb la persona ocupadora sobre la residència a la llar on treballen, els períodes de descans i la conservació dels documents de viatge i identitat.

Nuestra precariedad y discriminación laboral no sólo es en razón del género sino de orígen: Somos un colectivo feminizado y eminentemente migrante. Desde SINTRAHOCU lo decimos muy claro: La Ley de Extranjería es otra loza sobre nuestros derechos humanos. #RegularizacionYA https://t.co/MmkclqpDYD

— SINTRAHOCU (@sintrahocu) April 5, 2022

No obstant això, encara queden molts detalls per concretar. No se sap, per exemple, si la ratificació d’aquest conveni augmentarà les obligacions que ha de pagar la persona ocupadora o a quin tipus de prestacions donaran dret les noves cotitzacions. En aquest sentit, des de Sindillar, el sindicat de dones migrades treballadores de la llar i les cures, diuen que es reserven la paraula fins que no vegin tota la lletra escrita.

Per la seva part, malgrat celebrar l’avenç que suposa aquesta ratificació, SINTRAHOCU ha insistit que encara queda per veure si podran negociar un conveni propi i si els seus drets realment s’equipararan a la resta de persones treballadores en la Llei de Seguretat Social i en l’Estatut dels treballadors.

Així mateix, han comentat que la igualtat de tracte també implica un reconeixement social de la seva feina, així com el reconeixement de la centralitat de les cures en el sosteniment de la vida. Per aquest motiu, asseguren que continuaran reivindicant polítiques públiques que posin la vida al centre.

Actualment, el procés està en fase de tràmit parlamentari. En principi, podrà discutir-se al maig en el ple del Congrés dels Diputats. De moment, però, els tribunals ja han començat a reconèixer prestacions i subsidis a les treballadores de la llar, com ara l’accés al Fogasa o el cobrament per a majors de 52 anys, entre altres.