El passat 24 de febrer, l’Observatori de la Soledat va presentar l’informe ‘L'impacte de la Covid-19 en el sentiment de soledat no desitjada de les persones grans’.

El document mostra com han viscut aquests temps de pandèmia les persones grans que ja sentien soledat abans de l’estat d’alarma. L’informe presenta l’exposició i l’anàlisi dels resultats obtinguts en l’enquesta que es va realitzar entre els mesos de juny i juliol de 2020 a 210 persones grans vinculades als programes socials de la Fundació Amics de la Gent Gran.

El disseny, anàlisi i supervisió del document ha anat a càrrec de l’equip tècnic de l’Observatori de la Soledat, conformat per Elisa Sala Mozos i Regina Martinez, i de Montserrat Celdrán, doctora i professora de la UB i membre de la Comissió de l’Observatori de la Soledat, i Clara Riba, doctora en ciència política i membre de la comissió de l’Observatori de la Soledat.

L’estudi remarca diversos aspectes que giren al voltant del dia a dia de les persones grans durant els darrers mesos, i aporta resultats i conclusions sobre el seu sentiment de soledat, el grau de participació social del col·lectiu abans de la pandèmia i el canvi de rutines al qual s’han vist abocats, així com el sentiment de vulneració i/o discriminació.

D’altra banda, l’enquesta recopila la percepció de la gent gran sobre el suport social rebut durant els darrers mesos i el seu impacte en el sentiment de soledat, a més d’analitzar l’ús de les noves tecnologies per part de les persones grans i la tasca realitzada pel voluntariat per combatre la soledat.

Celdrán alerta sobre l’augment del sentiment de por de la gent gran. “Ara tenen més por a sortir al carrer amb la possibilitat d’agafar la covid. Això ens fa replantejar com podem acompanyar en un futur a la gent gran i que perdin la por. La comunitat i l’entorn són bàsics en aquest aspecte”.

Celdrán també destaca l’increment del sentiment de vulnerabilitat i com aquest és inferior si la gent gran ha estat acompanyada. “Moltes es senten més vulnerables per tot el que ha passat. L’informe ens ha demostrat que quan més suport s’ha rebut, menys sentiment de vulnerabilitat s’ha tingut”.

Amb els resultats sobre la taula, la membre de la comissió remarca la importància de potenciar una bona imatge de la gent gran. “Un tema reiteratiu a l’estudi ha estat la discriminació que han sentit. La premsa i la família han sobreprotegit al col·lectiu i els ha fet sentir més vulnerables”. “Hem de fomentat iniciatives com ‘Reescrivim la vellesa’, un projecte que tenim en marxa per a l’alumnat de Secundària, perquè tinguin una visió més diversa i positiva de la gent gran”, afegeix Celdrán.

Soledat no desitjada per la Covid-19

La declaració del primer estat d’alarma acompanyada del confinament de la ciutadania va provocar un sentiment de soledat no desitjada en les persones grans.

L’informe ha detectat com la població gran amb sentiment de soledat previ a la situació de la Covid-19 està dividida en dos grans grups: el 49% de les persones no han vist afectat el seu sentiment de soledat durant la pandèmia, mentre que el 41% de la població manifesta un augment del seu sentiment de soledat.

Les causes per les quals el sentiment de soledat ha incrementat han estat principalment tres. Per començar, la dimensió més relacional de la soledat, ja que gairebé la meitat de la població que ha percebut aquest augment l’associa amb la disminució, limitació o absència dels contactes socials.

En segon terme, l’augment del sentiment de soledat s’associa a la seva dimensió més existencial, vinculada en bona part de la població enquestada a sentiments d’angoixa, buidor, tristesa, desesperança o desmotivació que els hi ha provocat la situació propiciada per la Covid-19.

Com a tercer element, es fa referència a l’aïllament físic. Hi ha persones que atribueixen l’augment d’aquest sentiment a l’aïllament causat per les mesures de confinament dutes a terme durant l’estat d’alarma que, en molts casos, s’ha vist agreujat per les condicions de l’habitatge.

Què han trobat a faltar?

Dos terços de les persones enquestades han sentit que els faltava alguna cosa de la seva vida diària durant la pandèmia i, per tant, han patit pèrdues. Cal dir, en aquest sentit, que la gestió d’aquestes pèrdues pot tenir un impacte en el sentiment de soledat no desitjada que inclogui les pèrdues de caràcter ‘excepcional’, com les viscudes durant aquesta crisi.

Si s’aprofundeix sobre les qüestions que més han trobat a faltar, es destaca la dimensió més relacional de la soledat, degut al fet que indiquen, en la seva majoria, que han perdut la possibilitat de realitzar activitats al barri.

Com ha canviat la seva socialització?

Dos dels aspectes més important per entendre les relacions socials de les persones grans i el seu sentiment de soledat no desitjada són la participació social i el suport social.

El primer s’entén com el desenvolupament d’activitats, formals i/o informals, que una persona realitza en context social i/o comunitari amb membres de la seva xarxa social. Pel que fa al segon, és qualsevol procés de transacció a través del qual es proporciona un espai d’intercanvi emocional i/o instrumental que també pot tenir un caire formal o informal.

Si s’analitza el grau de participació social de les persones grans vinculades a l’entitat, s’ha pogut comprovar com era bastant alta abans de la pandèmia, ja que un 72% eren persones que realitzaven activitats formals i/o informals abans de la Covid-19. Per tant, eren persones que, en major o menor grau, participaven de la seva comunitat, anant a comprar, fent activitats d’oci informal i, en menor mesura, activitats de caire formal.

Suport social rebut

Respecte a la percepció del suport social rebut, s’ha detectat com la majoria no ha sentit un augment en el suport rebut durant el confinament. L’informe ressalta que en els casos en els quals s’ha percebut augment, aquest s’ha associat, per una banda, a un augment del suport formal i, de l’altra, a un augment del contacte amb la xarxa comunitària. Pel que fa al suport rebut per la família es relaciona amb aquest augment en menor mesura.

Els resultats obtinguts mostren com, en la mesura que el contacte amb la xarxa social més propera augmenta, també ho fa la sensació de seguretat entre la població gran; i en la mesura que aquesta sensació de seguretat augmenta, la prevalença de soledat no desitjada baixa.

Les dades de l’enquesta també afirmen que el 65% de les persones que han declarat un augment dels contactes amb la xarxa d’amics i veïnat expressen una major sensació de seguretat, i el 74% dels qui ho han reduït se senten menys segurs que abans.

D’aquesta manera, és imprescindible la intervenció en la generació de capital social i relacional per tal de combatre la soledat no desitjada i l’aïllament social de les persones grans. La idea central es fonamenta en la importància de les xarxes comunitàries i de proximitat com a factor de protecció clau davant d’ambdós fenòmens.

El 80% de la gent gran s’ha sentit acompanyada pel voluntariat

Respecte a la tasca de voluntariat d’Amics de la Gent Gran, el document destaca que el 80% de la població enquestada s’ha sentit acompanyada i valora l’acompanyament telefònic com a satisfactori, fent èmfasi en l’acompanyament emocional positiu i destacant el paper del voluntariat en l’acompanyament emocional.

És important esmentar que, tot i que les persones grans s’han sentit acompanyades per l’entitat i han valorat com a satisfactòries les trucades, l’acompanyament virtual ha ajudat, però no és suficient per lluitar contra la soledat no desitjada i pal·liar el seu impacte.

Així mateix, s’ha evidenciat la importància de la presència física en la lluita contra la soledat no desitjada, el que fa reflexionar sobre les diferents eines per a combatre la soledat i el paper que pot tenir l’acompanyament com a eina de contacte directe en la lluita contra la soledat no desitjada, que cal complementar amb altres tipus d’accions.

Aplicació de les noves tecnologies

Un dels altre punts que remarca l’estudi és l’ús de les noves tecnologies com a eines de comunicació que han permès mantenir un contacte més enllà del domicili. El 92% de les persones enquestades ha utilitzat les mateixes eines de comunicació de les quals feien ús abans de la Covid-19, i s’ha destacat el telèfon molt per sobre de la resta. L’escletxa digital existent pot ser el principal factor explicatiu d’aquest fet.

Segons les dades de l’“Enquesta sobre equipaments i ús de les tecnologies d’informació i comunicació en les llars”, el salt generacional és notable en l’ús de les noves tecnologies. Mentre que el 85% del jovent utilitza internet de forma habitual, només el 48,5% de les persones més grans de 65 anys ho fan.

L’informe anual ‘La societat en Xarxa’ de l’Observatori Nacional de Telecomunicacions de la Societat (ONTSI) en l’edició del 2018, confirma aquesta tendència, amb nou de cada deu llars amb persones joves que tenen connexió, mentre que en el cas de les persones grans aquesta proporció queda en cinc de cada deu.

Quant a la freqüència d’ús del telèfon mòbil, el 93,1% del jovent que el tenen l’utilitzen diàriament, mentre que només el 36,6% de les persones grans l’utilitzen a diari. Cal matisar que les dones grans han tingut més impediments per socialitzar-se a través de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), degut a les desigualtats que han configurat les seves biografies.