El suïcidi, segona causa de mort en persones joves a Catalunya

La guia ofereix una mirada de l’estat actual del suïcidi juvenil a Catalunya i al món així com reflexions, consells i recursos per treballar el suïcidi juvenil a les entitats. S'ha elaborat amb l'objectiu de construir espais associatius segurs, saludables i  transformadors. El suïcidi juvenil és un problema de salut pública que afecta les persones que decideixen deixar de viure, però també al seu entorn i que té les seves causes en arrels culturals i socials.

La Julia Rosanna, membre del secretariat del CNJC referent a salut mental, ens ha explicat que "quan parlem de salut mental i de suïcidi juvenil hem de considerar totes les senyals prèvies. Els determinants són el resultat d'una mancança d'educació emocional que ens ajudi a fer front als obstacles i conflictes que vivim, així com d'una individualització del dolor que converteix la salut mental en un tabú, una qüestió estigmatitzada". 

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el suïcidi és la segona causa de defunció en persones de 15 a 29 anys al món i s‘estima que 800.000 persones se suïciden al món cada any. Per cada 20 temptatives hi ha un suïcidi consumat amb un total de 16 milions de temptatives a l’any.

Rosanna ens ha comentat que "des del CNJC, com a joves associades, treballem en la desestigmatització, en la prevenció i en l'acompanyament en el dol de la persona i de l'entorn, des de l'autocrítica dins de les nostres entitats i espais i l'aprenentatge de dinàmiques que ajudin a la detecció i prevenció de comportaments alarma".

Sensibilització i prevenció

Actualment, el 90% de persones que han mort per suïcidi presentaven una afectació prèvia de la salut mental, motiu pel qual cal trencar el tabú, l’estigma i la discriminació respecte a la salut mental. Les dades indiquen que una de cada quatre persones patiran un problema de salut mental durant la seva vida i que el 20% de persones joves d’arreu del món pateix alguna mena d’afecció sobre la seva salut mental com ansietat o depressió. Hi ha 1 suïcidi juvenil cada 5,2 dies segons dades de Mortalitat del Departament de Salut de l'any 2016.

Fins al 80% de les persones amb un problema de salut mental a Catalunya ha patit discriminació i estigma. Per millorar la situació, és essencial posar el focus en la salut mental i emocional, perquè totes les persones poden patir situacions adverses. Demanar ajuda no és dolent, pot ser molt útil i compartir les preocupacions pot ajudar a trobar una solució. Així ho confima el fet que més del 20% de les visites de persones joves al metge són per ansietat o depressió, factors estretament lligats amb el suïcidi.

A més, la guia destaca que les dones tenen un risc de trastorn mental 2,3 vegades superior als homes i que el 42% de les persones joves trans han tingut intents de suïcidi. 

Factors de risc més comuns

Entre els detonants individuals més freqüents es troben els trastorns de l’estat d’ànim, els trastorns de la conducta alimentària, l'alcoholisme o abús de substàncies, els antecedents familiars de suïcidi i el fet d'haver-ho intentat prèviament.

Entre els detonants ambientals més usuals es troben patir abús i violència o mantenir relacions conflictives, patir assetjament escolar, ciberbullying o mòbing, pertànyer a col·lectius en exclusió social o trobar-se en situacions difícils.

Acompanyament i dol

Per cada persona morta, 6 persones que superviuen necessiten acompanyament. Per a les persones que han perdut un ésser estimat a causa d'un suïcidi, per transitar el procés de dol la guia destaca la importància de no reprimir les emocions. Recomana no entendre plorar com a feblesa i demanar ajuda en cas necessari.

Per les persones que han de donar suport a una persona que ha patit una pèrdua, destaca la importància d'escoltar-les, donar suport i parlar amb elles d'allò que les preocupa. En el cas que la persona necessiti suport dels serveis de salut mental, és recomanable comunicar-li abans per mantenir la seva confiança.

El rol de les entitats 

Les entitats juvenils, que promouen valors com la inclusió han de generar espais interns generant entorns de cura, de seguretat i confiança que facilitin l'expressió emocional i la comprensió.

Poden fer-ho a través de recursos molt diversos, com ara a través de l'expressió oral amb dinàmiques que serveixin per crear rols, respectar torns, amb una persona que moderi; a través de l'expressió escrita responent respostes a formularis, amb post-it o qualsevol altra manera de fer-ho mitjançant l’escriptura; a través d'expressió gràfica dibuixant, pintant tan individual o col·lectivament...; a través de l'expressió corporal amb activitats d'interpretació, ball i teatre o a través de simbologia a través de gestos.