El joc i tot allò que forma part del seu vast univers té una transcendència en el desenvolupament de les persones que va molt més enllà del component estrictament lúdic. Tant és així que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides en fa menció en l’article 31 de la Convenció dels Drets de l'Infant, on expressa que: “Els estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i l’esbarjo, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat, així com a participar lliurement en la vida cultural i en les arts”.

Jugar resulta de vital importància en les diverses fases de desenvolupament de les persones, especialment en els primers anys de vida i joventut, tal i com ho poden ser l'educació, la salut i l'alimentació. Però el joc no és patrimoni exclusiu de la infància. Jugar, més enllà de la infantesa, ens converteix en persones curioses, obertes al canvi, compromeses, crítiques, lliures, creatives, positives i alegres.

És una via directa que ens porta al món d’allò imaginari, potenciant la creativitat i el talent, estimulant la possibilitat de veure les coses de diferents maneres, afavorint ments obertes, alimentant la capacitat de transformar els conceptes i imaginar noves perspectives. Jugant aprenem a enfrontar-nos a reptes tot descobrint les nostres capacitats i els nostres límits. Adquirim la capacitat de controlar les nostres emocions i a conèixer les dels altres tot posant-nos en el seu lloc, respectant-les i valorant-les.

En definitiva, el joc és una valuosa eina pedagògica que genera transformació social, fomentant la comunicació entre les persones, aprofundint en les relacions i la implicació dels individus d’una comunitat tot afavorint els punts de trobada. És una estratègia més d'intervenció educativa que deixa que siguin les pròpies persones qui creïn el seu procés de creixement.