Àmbit de la notícia
Social

Elena Caballé: "Un dels col·lectius més estigmatitzats és el musulmà, especialment dones i joves"

Entitat redactora
Ravalnet
  • L'Elena davant l'ordinador
  • Fotograma d'un dels vídeos de la campanya en què surt un jove
    Els vídeos de Stop Islamofòbia volen desmuntar els estigmes al voltant de l'islamisme.

La coordinadora del projecte 'Stop Islamofòbia', impulsat per Institut Diversitas, ens explica com des de la seva entitat lluiten per combatre aquest tipus de xenofòbia.

Abans que ens parlis del projecte Stop Islamofòbia, ens pots fer cinc cèntims sobre la vostra entitat?

Institut Diversitas és una cooperativa d’iniciativa social dedicada a la promoció de la diversitat en un sentit ampli, així com a oferir eines per a la seva gestió en diversos àmbits socials. Alhora, ens proposem posar en evidència i contribuir a superar les dinàmiques d’exclusió basades en la diversitat.

La nostra tasca està dedicada especialment a cinc eixos de diversitat: la cultural, la de gènere, la funcional, la religiosa i la generacional. Treballem des d’una perspectiva interseccional i fem formació, sensibilització, assessorament, projectes d’acció comunitària i recerca aplicada.

En què consisteix el projecte 'Stop Islamofòbia'?

El projecte 'Stop Islamofòbia' és una creació col·laborativa de materials contra la islamofòbia, que sorgeix de la nostra preocupació davant el creixement de discursos intolerants i d’odi vers les persones musulmanes o llegides com a tal. En primer lloc vam organitzar tres taules de treball amb persones musulmanes de diversos entorns i perfils, així com altres persones coneixedores i compromeses amb la lluita antiracista.

A partir dels arguments elaborats, vam crear sis materials de difusió (tres 'gifs’ i tres  vídeos) focalitzats en tres temes: islamofòbia de gènere, islamofòbia contra els joves i islamofòbia a les xarxes socials. Els materials utilitzen un llenguatge senzill i planer per evidenciar els prejudicis en els que es basen molts dels discursos i pràctiques islamòfobes, i assenyalar-los com una vulneració dels Drets Humans i un obstacle per a la convivència.

Explica'ns una mica d'on surt aquesta iniciativa.

Des de l’agost de l’any 2017 cap aquí, en moltes de les formacions i accions desenvolupades amb diferents tipus de públic i en diferents municipis, ens hem trobat amb que un dels col·lectius més estigmatitzats és el de les persones musulmanes, especialment les dones i els joves.

I les dades així ho confirmen, ja que durant l’any 2017 a la província de Barcelona els delictes d’odi van créixer un 19% respecte al 2014, i un 40% respecte al 2013 (Ajuntament de Barcelona, 2017).  D'altra banda, el darrer 'Informe Anual de la Islamofobia en España' de l’any 2017, de la Plataforma Ciudadana contra la Islamofòbia, recull 546 incidents islamòfobs (160 'offline' i 386 'online'), dels quals el 31,8% van tenir lloc a Catalunya.

Qui hi participa, a nivell de persones i entitats?

Doncs la intenció ha estat en tot moment formar un grup divers i per això vam convidar a participar a persones vinculades i/o directament afectades per la islamofòbia, persones vinculades al teixit associatiu antiracista de la ciutat, persones investigadores del fenomen, d’altres vinculades als mitjans de comunicació i representants de l’administració, entre d’altres.

Així, hem pogut comptar amb la participació i suport d’entitats com Diàlegs de dona, Atzavara Arrels, Associació Antropologies, Stop Als Fenòmens Islamofòbs (SAFI), Pla comunitari Sagrada Família, Euroarab, Joventut Multicultural Musulmana, SOS Racisme, United Explanations, NOVACT, Projecte XEIX, Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) i d'altres. Hi han participat també més de 30 persones membres d’altres entitats, administracions i algunes que han participat a títol personal.

I quin ha estat el seu procés i els seus resultats?

En cadascuna de les taules rodones hem proposat inicialment a les persones assistents la identificació de les principals situacions de discriminació que es produeixen a diari envers les persones musulmanes. Posteriorment n’hem consensuat la més reiterada –des de la perspectiva de les pròpies persones afectades– i hem treballat en l’argumentari per desmuntar els prejudicis i estereotips que la generen.

Així, hem arribat amb posterioritat i amb el suport de diferents professionals al disseny dels materials definitius que ja hem començat a difondre i que esperem que serveixin per combatre els discursos islamòfobs. Podeu trobar i compartir els materials resultants des del web de 'Stop Islamofòbia'.

Quins reptes es plantegen a les entitats davant l'avanç de la ultradreta amb el seu discurs xenòfob?

Crec que el principal repte és fer que la ciutadania prengui consciència de les conseqüències d’escollir els representants públics d’una determinada ideologia i ser conscients que de cadascun de nosaltres depèn el resultat final. A les nostres mans està un futur amb ciutadans de primera i de segona o una societat lliure de discriminació. Per això també cal ser aliades i donar suport a tots els col·lectius de persones directament afectades per la xenofòbia, el racisme i el masclisme, que lluiten per defensar els seus drets.

Hi ha alguna cosa més que consideris important i que t'agradaria afegir-hi?

Hi ha moltes entitats que treballen contra el racisme i la discriminació, però encara queda molta feina per fer. Afortunadament, totes hi podem fer alguna cosa, com ara, procurar que els missatges que compartim a les xarxes socials no reproduexin cap tipus de discriminació.

Pots consultar els comptes de Twitter de l'Institut Diversitas i de l'Elena. També pots veure els vídeos de la campanya.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari