Elisenda Xifre: "Sempre parlem de la infància com a futur, però els estem negant el present"

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Judit Meix
 Font: Taula del Tercer Sector (Twitter)
Font: Taula del Tercer Sector (Twitter)
La FEDAIA ha format part de la taula de reflexió 'Propostes en infància des de l’acció local i del tercer sector europeu' del debat 'Eruopa social'. Font: Taula del Tercer Sector (Twitter)
La FEDAIA ha format part de la taula de reflexió 'Propostes en infància des de l’acció local i del tercer sector europeu' del debat 'Eruopa social'. Font: Taula del Tercer Sector (Twitter)

Elisenda Xifre: "Sempre parlem de la infància com a futur, però els estem negant el present"

Autor/a: 
Judit Meix
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

La presidenta de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i a l'Adolescència (FEDAIA), Elisenda Xifre, ha participat en el debat 'Europa Social: Un nou impuls a l’acció local i europea en defensa dels drets de la infància’.

El debat ‘Europa social: Un nou impuls a l'acció local i europea en defensa dels drets de la infància’ ha estat l’epicentre de la construcció de propostes i de xarxa de diferents entitats socials europees que treballen per la infància i el seu benestar. Mitjançant ponències i taules rodones han apropat la perspectiva de diferents territoris en aquesta matèria, tot donant resposta a reptes estructurals i emergents des de tercer sector europeu i l’acció social.

L’acte, impulsat per la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya a través de la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat), i DIPLOCAT, s’ha emmarcat en el Dia Internacional dels Drets de la Infància que se celebra el 20 de novembre. Ha comptat amb la participació i intervenció de la presidenta de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i a l'Adolescència (FEDAIA), Elisenda Xifre, que ha donat la seva visió i expertesa per a generar propostes i aconseguir nova agenda social compartida.

Ho ha fet en una taula de reflexió on hi havia representants d’entitats d’Itàlia, Malta, Àustria i Dinamarca. Així ho explica per a Xarxanet.

En el marc d'aquest debat 'Europa Social', com valoreu l'oportunitat que ofereix per destacar el paper del tercer sector en la protecció dels drets de la infància?

La nostra valoració del debat és molt positiva en el sentit que, per una banda, s'ofereix, una taula i un espai per poder parlar d'infància i de drets de la infància. Per altra banda, ens ofereix un espai per poder tenir contacte i establir xarxa amb companys i companyes que estan treballant en el mateix àmbit a escala europea, compartint quines són les problemàtiques comunes i les realitats conjuntes d'uns i altres.

Amb la FEDAIA ens estem plantejant fer projectes europeus i, com moltes entitats de la Taula del Tercer Sector, valorem que la xarxa que sorgeix d’aquestes que jornades és molt positiva. També és una oportunitat per poder incidir, igual que intentem incidir en l’àmbit català, en les polítiques europees.

"Un dels reptes estructurals que des de fa temps demanem és que cal una major inversió en totes les polítiques d'infància".

Quins són els reptes més urgents que enfronta la infància avui a Catalunya?

El titular que recolliria un dels reptes estructurals que des de fa temps demanem des de les entitats de la federació -i també des d’altres plataformes i federacions- és que cal una major inversió en totes les polítiques d'infància. I aquesta inversió, cal fer-la en relació amb les polítiques d’infància en general però, també, especialment en les polítiques adreçades a les infàncies en situació de risc social.

Un altre repte estructural que identifiquem com a prioritari, és el de potenciar la professionalització del sector. Per a nosaltres, això implica millorar la formació, les carreres professionals i plans d’aprenentatge al llarg de la vida, però també implica augmentar i millorar les condicions de treball. També cal incrementar la perspectiva d'infància en el disseny de les polítiques públiques que els interpel·len.

"Estem potenciant la línia de fer accions, projectes amb la participació i el protagonisme real de les infàncies".

Quines són les principals propostes en infància des de l’acció local i del tercer sector?

Estem potenciant la línia de fer accions, projectes amb la participació i el protagonisme real de les infàncies, recollint les seves veus, les seves opinions i fent-los d’altaveu. Com a entitats, innovacions que estan implementant tenen a veure amb les formes alternatives de finançament per les accions.

Les innovacions que estan implementant tenen a veure amb formes alternatives de finançament per les accions, amb projectes per a l'acompanyament en la transició dels adolescents a la vida adulta, amb la promoció de projectes d’inserció laboral i l'emancipació de les persones, amb la implementació de la política de bon tracte, prevenció, detecció i actuació vers la violència contra la infància, entre d’altres. A més, també estem treballant en el desplegament de les Barnahus.

Podries parlar una mica més de les Barnahus?

Es tracta d’un projecte importat dels països nòrdics per a treballar les violències sexuals en la infància. La innovació d'aquest model de servei és la transversalitat: està concebut com un centre, o com una casa, on la infància que hagi tingut patit violència sexual hi va i són la resta de professionals que s'articulen per atendre des d'allà.

Ara, quan una criatura té una agressió sexual, normalment es detecta, per exemple, des de l'escola i és ella la que ha d'anar ara a l'hospital, ara a declarar aquí. És ella la que s'ha d'anar movent entre els diferents sistemes. I això no és sostenible, cal posar la persona al centre i així evitem les revictimitzacions i les peripècies.

Quina pot ser la clau per a una col·laboració eficaç entre els diferents actors en la defensa dels drets de la infància?

El tema de la clau és, sobretot, la incidència en les polítiques: en el seu disseny, en què tinguin l’enfocament i la perspectiva d'infància i poder generar més canvi.

Quins aprenentatges valores que podem adquirir de les pràctiques efectives en altres països per a millorar les condicions de la infància a Catalunya?

Tenim projectes i iniciatives que s'estan desplegant a un o a altres països que trobo que són interessants per donar respostes a situacions o reptes que nosaltres tenim a Catalunya. Per exemple, l'experiència a Noruega, treballen amb nens i nenes que estan en situació de risc col·laborant amb centres esportius o activitats culturals.

És molt interessant la perspectiva de com enxarxes la comunitat també en el treball de l’atenció a la infància. Però clar, les jornades d’aquest tipus et permeten només quedar-te amb les idees, amb els titulars. Llavors cal aprofundir.

Cal també més sensibilització en la ciutadania?

Per descomptat. Hem de ser conscients que som ciutadans i ciutadanes amb drets. També en deures, però amb drets. Això en general ja costa, però quan es refereix als drets de la infància és com que no existeixen, ni per la ciutadania en general ni per les mateixes criatures. Hi ha molt poca consciència que tenim una convenció dels drets de la infància o que hi ha uns drets que s'han de garantir.

Cal molta sensibilització, cal explicar-ho, i explicar-ho bé a la ciutadania en general i a la infància també. Per això, com a FEDAIA fem accions de participació directa d'infàncies i adolescències. Aquestes tenen l'objectiu de donar-los veu i, sobretot, tenen també com a eix transversal que en siguin més conscients que tenen drets.

"No veiem els infants com a subjectes de dret i, per tant, no els donem veu, vot i espai a la nostra societat".

Quin missatge voldries transmetre a la societat civil, els polítics i altres actors rellevants sobre la importància de garantir els drets de la infància a Europa?

La societat ha de poder avançar amb incorporar aquesta perspectiva d'infància. Sempre parlem de la infància com a futur, però els estem negant el present. Els estem negant el seu paper perquè no els estem veient com a subjectes de dret i, per tant, no els donem veu, vot i espai a la nostra societat.

I encara menys, i això es tradueix en el percentatge de pressupost que destinem a la infància, i això s’agreuja amb aquella infància que està en situació de risc o d'una debilitat encara molt més invisible. Ens cal avançar cap a una societat que tingui molt més incorporada la infància, que li doni el seu lloc, que li doni veu i sobretot que preservi els seus drets.

Afegeix un comentari nou