En l’actualitat són més de 300.000 les persones grans majors de 65 anys les que viuen soles a Catalunya, però la previsió és que en 15 anys aquesta xifra pugi fins al mig milió i en trenta anys arribi al milió. Una projecció de dades realitzada per l’Institut Català d’Estadística que dibuixa un escenari complex, amb un evident canvi demogràfic que atorga un pes creixent i substancial a aquest segment de la població.

La qüestió, no obstant, és que entre aquestes persones séniors n’hi ha moltes que pateixen soledat no desitjada, com es denuncia des de diverses entitats dedicades a pal·liar els efectes nocius de l’aïllament no volgut i que s’estén, en molts casos, durant llargs períodes de la vida d’aquestes persones.

Dues entitats de referència, Amics de la Gent Gran i Avismon,, en declaracions a El Periódico alertaven a començaments d’aquest mes de maig de tot plegat i quasi urgien a un canvi de paradigma davant la perspectiva d’unes projeccions que reclamen un replantejament profund del que és i ha de representar l’atenció integral a les persones grans.

Daniel Salvador, director d’Avismon, en aquest sentit, explicava per aquest article que el que cal és “replantejar l’acompanyament a l’envelliment” perquè aquest tingui en compte moltes de les dimensions que aquest comporta i que haurien d’incloure “la salut emocional, suport social i atenció a les cures i a la dependència”.

El mateix Salvador explicava en el diari un altre dels efectes d’aquesta soledat, poc conegut i que titllava de “drama”, com són els suïcidis d’aquestes persones grans i que, segons precisava, vénen motivats en molt bona mesura, per “la soledat”. La conselleria de Justícia reflectia, segons dades corresponents als anys 2019 i 2020, que “sis persones majors de 80 se suicidaven cada mes” i que “trenta majors de 65 anys ho intentaven”.

Gemma Gallego, psicòloga d’Avismón i de lllarga trajectòria en l'entitat, remarcava l’evident impacte de l’aïllament sobre les diverses facetes de la vida d’una persona i que es poden notar de forma clara sobre “la seva salut”. En aquest sentit, reconeixia compartir en bona part el parer d’una col·lega seva recollida en una informació del diari 20 Miutos en què s’establia una relació més o menys directa entre “soledat i mort prematura”.

Maltractaments

Un altre dels punts foscos relacionats amb la situació de les persones grans que pateixen soledat no desitjada i que és poc conegut és els dels maltractaments. D’aquesta manera, Jordi Muñoz, president de l’associació EIMA, dedicada precisament a fer front a aquest tipus d’abusos, comparava aquesta greu problemàtica amb el que es vivia “als anys 90 amb el masclisme”, que no rebia aleshores l’atenció per part de la societat i l’Administració que anys més tard ha començat a rebre.

Assenyalava com una de les principals raons d’aquest tipus de maltractaments, la motivació econòmica traduïda en molts casos en actuacions encaminades a fer-se amb les pensions o les herències d’aquestes persones grans. Afegia que moltes d’aquestes persones, nascudes durant la Dictadura i d’origen humil, majoritàriament no denunciaven per “desconeixement dels seus drets”.