En silenci per la pau

Quan va començar la guerra a Ucraïna van agafar un compromís per la pau i encara el mantenen. Un compromís col·lectiu que se suma a currículums personals de vides d’activisme. Des de fa més de sis mesos un grup de dones es concentren els dijous a la plaça de Sant Jaume de Barcelona durant mitja hora. Una plantada en silenci com van aprendre a la dècada dels noranta de les Dones de Negre de Belgrad. Era la resposta a la Guerra dels Balcans. I com han après també d’altres Dones de Negre en altres indrets del món.

Dones de Negre és un moviment de dones pacifistes. “La vigília silenciosa és oberta a tothom que vulgui i, de fet, alguns dies se’ns hi ha afegit gent que ha passat per la plaça i s’hi ha sentit cridada”, explica Llum Pellicer. És una de les promotores de Dones x Dones. Són feministes antimilitaristes i vinculades a Ca la Dona, a Barcelona. La majoria estan jubilades i venen de l’ensenyament i de salut. La vigília silenciosa per la pau va ser la reacció a la sensació que davant de l’ocupació de Rússia a Ucraïna no es podien quedar sense fer res.

“De fet, la plantada en silenci és contra totes les guerres -explica Vicky Moreno, una altra de les impulsores-. La solució militarista i armada no és la solució mai de res”. Mostren el rebuig a les armes, a les guerres i a les invasions de països. Ho fan amb el silenci, amb una pancarta i el manifest explicatiu i amb una actitud de persistència un dia a la setmana en un lloc concret.

“No som gaires i també ens costa fer esforços ser-hi. Seguim convidant a la gent que hi vingui”, diu Pellicer. Només han fet un parèntesi a l’agost. Han viscut estones de pluja i estones de sol de justícia. “Hem de poder dir d’alguna manera que la guerra no millora la vida de ningú”, insisteix Moreno.

Dones x Dones va néixer com a protesta per la guerra dels Balcans. Quan es va conèixer el terrorífic nombre de dones violades sistemàticament en aquest conflicte, dones procedents de diferents espais feministes i antimilitaristes de Catalunya van formar el grup. Després han vingut accions de pau i de solidaritat i d’acompanyament amb dones de conflictes armats de Colòmbia, l’Afganistan, Txetxènia i ara d’Ucraïna.

Amb més de trenta anys d’activisme es troben, diuen, que ara costa de mobilitzar la gent. Queda lluny aquell consens contra la guerra de l’Iraq. “És un conflicte en el qual estàs al costat de les unes o de les altres, sembla. I no! Estem en contra dels conflictes i per la vida de les persones”, argumenta Pellicer. I hi afegeix: “Les guerres sempre sempre sempre destrueixen poblacions, però també cossos i vides”.