Escola rural amb experiències inclusives

Tres escoles rurals (Divina Pastora, escola del Lligallo del Gànguil i Port Rodó) i una fundació (Fundació Mercè Pla) que vetlla per l’atenció social de les persones amb discapacitat i en situació de dependència mitjançant la defensa dels seus drets. Aquestes són les protagonistes i l’àmbit, les Terres de l’Ebre. Les eines: tot tipus d’activitats educatives i molta imaginació. El resultat: un espai d’educació inclusiva i experiències de valors compartits.

“Treballem per normalitzar les diferències, ens fixem en les capacitats que tenim cadascú i garantim aprenentatges per a tot l’alumnat”. Ho resumeix així la directora del centre Port Rodó, de Campredó, Esther Vallvé. Les tres escoles formen la  ZER Mestral (zona escolar rural del Baix Ebre). “Ser escoles rurals vol dir que ens organitzem d’una forma més flexible de treballs internivell, que tenim xiquets amb dificultats i altes diversitats a l’aula, per tant, la col·laboració amb la Fundació Mercè Pla és una via més de flexibilitat”, hi afegeix Vallvé.

La Fundació Mercè Pla ofereix diferents serveis orientats a millorar la qualitat de vida de les persones ateses i també la de les seves famílies. Un és un centre ocupacional i un altre el Centre d’Educació Especial Verge de la Cinta. Tant la Fundació com la ZER Mestral són part activa del teixit social dels seus municipis i fa uns sis anys van començar a compartir experiències esporàdiques que s’han anat consolidant.

Sis anys de treball compartit

"El projecte d’inclusió va començar fa sis anys amb la clara voluntat de crear, d’una banda, espais de relació entre l’alumnat d’ambdós centres on totes i tots es poguessin sentir valorats per igual i, per l’altra, compartir activitats que poguessin generar oportunitats d’aprenentatge per a tothom, fos quin fos el punt de partida de cadascú", indica la directora del Centre Educació Especial Verge de la Cinta, Sara Acosta.

La directora de la Port Rodó recorda que un grup de teatre de la Fundació van anar a actuar a l’escola. I després de l’actuació van pensar que no volien seguir essent només espectadores i espectadors: d’aquí van sorgir obres de teatre conjuntes. Tallers de manualitats, de poesia, de contes, lectures compartides i tallers de cuina són altres experiències que ja s’han dut a terme.

En tots els casos, la directora destaca que hi ha dos valors molt positius: l’aprenentatge i l’ajuda. I, a més, se n’hi vinculen d’altres com la convivència i la interacció. “Aprenem a normalitzar les diferències, perquè els infants no acaben destacant si algú va amb cadira de rodes, sinó que diuen que canta molt bé o és molt divertida”, assenyala.

Alhora apunta que entre el professorat també es produeix un canvi de mirada, perquè es fixen més en les capacitats de l’alumnat: “Es veu possible treballar a l’aula de forma inclusiva -assegura-. El xiquet que abans es podia veure com una dificultat ja no ho és tant”.

Eliminar barreres

"Per poder fer possible el projecte, tant en la ZER com en la nostra escola -insisteix Acosta-, hem hagut de treballar amb tota la comunitat educativa i realitzar canvis significatius en l’organització i el funcionament dels centres". Amb els anys i amb l'experiència i amb molta feina han anat incorporant estratègies organitzatives, metodològiques i curriculars per tal de reduir i/o eliminar barreres en la participació i l’aprenentatge de l’alumnat.

Acosta valora molt positivament la col·laboració -"enriqueix a tothom que en forma part, tant professionalment com personalment", assegura- i destaca que aquesta experiència amb la ZER els ha obert un camí per poder treballar tant amb institucions educatives com amb l’administració local i el món empresarial des d’una mirada inclusiva perquè també tenen programes de formació professional.

Aprenentatges conjunts

Amb la Covid-19 s’han hagut de reinventar i han fet, per exemple, muntatges de teatre en línia. Però els temps postcovid porten la ZER Mestral i el Centre d’Educació Especial Verge de la Cinta a fer un salt en educació inclusiva: un grup bombolla d’alumnes dels dos centres compartiran una unitat didàctica.

Això vol dir programar els aprenentatges de forma diferent. “Si expliquem un conte no ho farem només oralment, sinó també amb imatges, pictogrames... Tothom en surt beneficiat. Hi ha xiquets més visuals. Cada xiquet triarà el canal que li va millor”, diu Vallvé. El professorat està molt engrescat. Ho tenen a sobre el paper, estan a punt de dur-ho a la pràctica i ho avaluaran.

“Es tracta -resumeix la directora de l'escola Port Rodó - de garantir el màxim de possibilitats d’aprenentatge per a tots i totes”. “Quan hi hagi inclusió de veritat -hi afegeix- no ens caldrà parlar d’inclusió”. "Treballem per fer efectiu el dret a una educació de qualitat per a tothom", rebla la directora del Verge de la Cinta.