Salut Mental Ponent treballa des de l'any 1993 a les comarques de Lleida per fomentar la visibilitat de les persones amb trastorns de salut mental i per potenciar l'atenció comunitària d'aquest col·lectiu. En el seu pla de sensibilització, el Dia Mundial de la Salut Mental que se celebra anualment el 10 d'octubre, és una oportunitat per trencar amb l'estigma al voltant dels problemes en salut mental i apropar a la ciutadania la tasca de l'entitat.

Eva Barta, presidenta de l'associació, ha explicat a Xarxanet.org com han viscut enguany la data commemorativa i quina participació té el voluntariat amb el dia a dia de l'entitat. A més, en aquesta entrevista resumeix els punts claus per entendre el funcionament de l'entitat.

Com celebreu enguany el Dia Mundial de la Salut Mental?

Amb un seguit d’actes durant la setmana del dia 10 d’octubre. Hem inaugurat la 5a edició de l’exposició Artentivament. Durant el Dia Mundial de la Salut Mental (DMSM) sortirem davant l’Ajuntament de Lleida amb taules informatives i a la tarda farem la lectura del manifest. Hi haurà discursos institucionals, un recital de poesia i una actuació d’un grup de dansa.

Quin paper hi ha jugat el voluntariat?

El voluntariat ha jugat un paper molt important en el funcionament de l’entitat. Són entre 7 i 10 els que col·laboren de manera habitual. A l’entitat destaquem el voluntariat de les persones sòcies al nostre Club Social la Brúixola, fent acompanyaments en residències per a gent gran.

Algun punt feble?

Tot i que a través de campanyes hem trencat molt l’estigma de la salut mental, cada any ens costa una mica trobar voluntaris de sensibilització i captació de donatius.

De quina manera el voluntariat s’implica en el dia a dia de l’entitat?

Des dels inicis ha participat en la Junta Directiva, ha col·laborat a través del Servei d’Atenció a Famílies i en altres ocasions especials. Sobretot, també en l’àrea de rehabilitació i oci, que és on tenim un major nombre de voluntariat. Aquí fan acompanyaments i diferents activitats. Per últim, també tenim voluntariat que col·labora de manera puntual en campanyes de sensibilització.

En l’àmbit de la salut mental, la fase de selecció del voluntari o voluntària pren una especial rellevància?

Sí, és clar, s’ha de tenir una sensibilitat i empatia especial pel col·lectiu al qual atenem. A Salut Mental Ponent fem una entrevista prèvia en la qual demanem per què han triat les persones amb trastorn mental i la nostra entitat. També els hi demanem formació i habilitats que ens poden oferir i a partir d’aquí intentem acollir la seva demanda en algun dels nostres serveis.

Com és l’acompanyament que realitzeu amb les persones amb trastorn mental?

La nostra entitat ofereix un acompanyament centrat en la persona, integral i en un entorn comunitari. Disposem de diversos programes i serveis per tal de poder ajudar la persona amb trastorn mental, la seva família o la societat en general en allò que pugui necessitar amb motiu d’un problema de salut mental.

Com és possible trencar l’estigma existent envers les persones amb problemes de salut mental?

És molt important que les persones amb trastorn mental puguin parlar amb naturalitat i ser visibles, ja que automàticament es trenca l’estigma. És clau la no estigmatització des dels mitjans de comunicació, així com una atenció adequada des de les institucions sanitàries i socials, amb els recursos necessaris i respectuosa amb els drets de les persones. Hem de mirar cap al futur, cap a la solució als problemes que pateixen les persones amb trastorn i no centrar-nos tant en la malaltia.

Es fan moltes campanyes per sensibilitzar sobre aquest tema.

Per a nosaltres va estar decisiva la campanya #salutmentalenpositiu, per parlar de totes les coses positives que tenen les persones que pateixen un trastorn mental. Les campanyes d’Obertament també han ajudat moltíssim.

L’associació té 25 anys d’història. Cap a on us agradaria caminar en els següents anys?

Ens agradaria moltíssim fer realitat el model comunitari per a tothom i molt centrat en la persona. Ens agradaria poder veure que no queda ningú exclòs, que les persones poden viure en un entorn normalitzat i lliure i que les famílies tenen el suport necessari. Per descomptat, ens agradaria caminar cap a la reducció de casos de trastorns mentals i cap a la seva cura.

Algun desig per a l’entitat?

Pel que fa a l’entitat ens agradaria poder tenir el finançament adequat per poder realitzar la nostra tasca sense patir.