Com està afrontant l’Associació Educativa Itaca l’actual situació?

Des del primer moment de l’esclat d’aquesta crisi, l’Associació Educativa Itaca s’ha posat al servei de les famílies i del barri de Collblanc i Torrassa. Hi ha molta vulnerabilitat als barris que és invisible i durant aquest temps encara ho ha estat més.

Per això, Ítaca va orientar la seva activitat per protegir les seves famílies, amb més de 70.000 euros tramitats en ajudes directes, a través de l’alimentació, targetes moneder i mesures per reactivar el comerç. També ens hem posat a disposició dels veïns i les veïnes, dinamitzant, coordinant i donant resposta al grup veïnal d’ajuda mútua que es va generar al barri.

Quin ha estat el vostre objectiu durant aquest temps?

El nostre objectiu ara i sempre és que cap infant ni família es quedi enrere. Hem pogut donar més de 100 lots d’aliments, més de 280 famílies han tingut un seguiment individualitzat, s’han repartit més de 150 targetes moneder i més de 30 beques menjador. L’associació s’ha coordinat amb els serveis socials, amb més de 400 participants en suport i dinamització de la xarxa veïnal i 210 activitats pujades al canal de You Tube. Tot això també ha estat possible gràcies a les aliances que hem generat i els donatius rebuts.

Com heu mantingut l’acció educativa?

Un dels problemes que hem hagut d’afrontar durant aquest temps ha estat la bretxa digital. Ja existia molt abans del 14 de març, però amb aquesta crisi encara s’ha agreujat i evidenciat més.

Des de l’entitat hem portat a terme un reforç educatiu a través de l’espai virtual, amb petits i grans grups coordinats amb els caps d’estudis i els i les mestres de les 8 escoles públiques i concertades. Hem lluitat contra la bretxa digital i hem aconseguit més de 85 equips per afavorir un entorn d’aprenentatge a famílies amb dificultats, però encara queda molt camí a recórrer.

Com està afectant aquesta crisi al jovent i als infants vulnerables?

Està afectant dràsticament, ja no només per la bretxa digital, sinó perquè moltes d’aquestes famílies són monoparentals amb rostre de dona i han d’escollir entre la cura dels seus infants o treballar en una economia submergida. Des de l’entitat ja estem treballant en pilots i en projectes de conciliació per donar resposta a aquesta injustícia.

Som conscients que hi ha moltes famílies fora del sistema, que no tenen ERTO ni cap ajuda i és la nostra responsabilitat, en aliança amb els serveis socials, buscar la complicitat per generar un sistema de serveis públics que arribin a tothom i enfortir un estat del benestar que necessitem urgentment.

Quines noves necessitats poden tenir a curt termini els infants?

Per un costat, molts infants s’enfronten a una desigualtat en l’aprenentatge, perquè no s’ha pogut garantir el manteniment del seu aprenentatge durant aquest temps. D’altra banda, hem de garantir l’alimentació a les famílies vulnerables i que disposin de totes les mesures de seguretat i higiene que necessitin.

Què em dius del lleure?

Ara més que mai, hem de defensar el dret al lleure, que l’infant el pugui gaudir, socialitzar amb altres infants i recuperar tot aquest temps perdut, sempre tenint en compte les mesures de seguretat.

A curt termini, ens preocupa l’estiu. Hem de fer una profunda reflexió per veure com garantir un estiu en igualtat d’oportunitats de forma segura. Hem de ser conscients del que suposa obrir en una situació amb manca de recursos i que és una nova situació que hem de definir i no es pot fer de la mateixa manera que abans. Però sobretot s’ha de reclamar un estiu en igualtat d’oportunitats per a infants i joves.

Creus que aquesta crisi pot provocar més desigualtat social o segregació social?

No estem davant d’una crisi sanitària, estem davant d’una crisi sociosanitària. En el moment en que pensem la dimensió i la profunda bretxa que genera des de la perspectiva de la garantia de drets d’infants i joves i les seves famílies, començarem a definir un nou marc.

Les conseqüències de la desigualtat són la por, la polarització de la societat, la pobresa i la vulnerabilitat, entre d’altres. La crisi ha provocat molts passos cap enrere. Tenim una gran responsabilitat amb les aliances público-privades, amb les administracions públiques, amb el sector privat i el tercer sector per generar programes que permetin la tornada a la dignitat de tantes famílies que necessiten ajudes econòmiques i la inserció al món laboral.

Podeu treure alguna conclusió positiva de tot plegat?

Veure la millor versió de la ciutadania que des del primer moment es va comprometre a no deixar ningú enrere. Jo he estat un afortunat en veure com veïns anònims feien el millor que sabien fer perquè tothom tingués les mateixes possibilitats i un futur digne.

D’altra banda, tota la feina feta ha estat possible gràcies a un equip de professionals i voluntaris que han fet molt més del que posa en el seu contracte laboral. Estic molt orgullós de veure com el meu equip no ha renunciat en cap moment a lluitar per la dignitat i la garantia dels drets d’aquestes famílies i infants. Més de 1.800 famílies han pogut tenir l’acompanyament d’un equip educatiu que no ha llençat la tovallola, lluitant per fer possible els impossibles.

Com veus el futur a curt termini de l’educació de la infància i el jovent fora de les aules?

Amb molta preocupació perquè sabem que l’inici del curs serà diferent i la formació formal i la no formal hauran d’esdevenir una aliança per garantir els seus drets davant de les limitacions que s’imposaran. Hem de definir un nou pacte social i educatiu que ens permeti reconèixer el sector i millorar la seva situació. Hi ha molta incertesa, però si treballem tots plegats i posem al centre l’infant i els seus drets, farem una societat millor.

Tal i com deia l’antropòloga Margaret Mead “No dubtis mai que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món. De fet, és l'únic que ho ha fet possible”.