Fent visible allò invisible a Instagram

Instagram té 800 milions de persones usuàries úniques i més de 300 milions actives diàriament en tot el món. Stories, filtres, likes, comentaris, m’agrades… la cultura de la imatge fa temps que s’ha instal·lat entre la població, amb una forta presència entre els i les adolescents.

Segons un estudi realitzat per l’agència de comunicació The Social Media Family, és la quarta xarxa social més utilitzada entre el jovent a l’Estat Espanyol.

Una de les cares ocultes i de vegades poc visible, és el fet que 1 de cada 10 dones ha patit violència de gènere a les xarxes socials. Per visibilitzar aquesta realitat i com combatre-la, el Projecte Equal va realitzar una campanya entre el 5 i el 22 de desembre de 2019 entre el jovent d’entre 16 i 23 anys per detectar tant publicacions sexistes com igualitaries a Instagram.

1131 persones usuàries d’aquesta xarxa social van participat en l’estudi, entre les quals un 80% han estat dones i un 20% homes. Els resultats d’aquesta anàlisi s’han fet públics al març d’enguany amb un acte realitzat al Movistar Centre. 

Us expliquem el més important de l'informe.

9 formes de violència masclista

La gran majoria dels continguts analitzats, denuncien situacions de violència contra les dones o recorden episodis viscuts.

A més a més, la majoria dels tipologies de violència recopilades són les col·lectives. Entre aquestes, el 89% responen a la promoció del masclisme, el 31% demanen menys violència i el 7% i 4% es dediquen a menyspreuar i a difondre contingut de manera malintencionada respectivament.

Els nou tipus de violències masclistes que identifica l’informe són:

Robatori d’identidad

Són aquelles que es relacionen amb altres usuaris suplantant la nostra identitat. Per exemple, entrant al seu compte, llevant-li la contrasenya mitjançant phising, keyloggers, etc o creant un compte fals.

Interaccions reiterades sense consentiment

Quan algú envia contingut a un altre que no ha sol·licitat del tipus spam de contingut sexual a través de mofes (troleig), insults associats al gènere i a discurs d’odi o amenaces.

Difusió malintencionada

És el que es coneix com a bulling. Aquelles publicacions que promouen continguts per humiliar de manera personal o professionalment mitjançant invencions, o dades personals i imatges que la persona que ho pateix no ha volgut fer públiques.

Atacs coordinats

Responen a comportaments en que moltes persones es posen d’acord per a denunciar el compte d’algun altre aconseguint tancant-lo o treure-li visibilitat. També són aquelles accions en que machitrolls es dediquen a enviar massivament missatges a una altra persona que s’ha exposat públicament a les xarxes socials per a defensar alguna causa justa fins al punt d’impedir-la seguint comuncant-se amb eficàcia. 

Vigilància i control

Són aquelles que coneixem com ciberassetjament. Utilitzen la informació publicada a les xarxes, per la persona que ho pateix, les seves amistats o de manera automàtica per aplicacions, per a documentar la seva vida quotidiana.

Captació

És el que es coneix com a grooming: pràctiques d'assetjament i abús sexual en contra d’infants i joves a través de les xarxes socials.

Menysprear

Aquelles accions de mansplaining, es a dir, quan un home interromp a una dona per a explicar-li alguna cosa de manera condescendent, pel simple fet d'assumir a ell manega millor un tema. Aquestes pràctiques fan que les dones dubtin de les pròpies experiències i coneixements.

Promoció del masclisme

Són aquells continguts que reforçen estereotips masclistes, representa persones de manera discriminatòria o defensa als qui exerceixen violències masclistes.

Durant el desembre, joves usuàris d'Instagram de 16 a 23 anys, han enviat 243 missatges (DM, mencions o captures) relacionats amb la promoció del masclisme.

Desamparament

El desamparament es produeix quan Instagram ignora els informes de continguts inadequats que reporten les persones usuàries que pateixen violències masclistes, no aplicant les seves capacitats tècniques per a eliminar-los i censurar certs comentaris i/o publicacions.

 

5 formes de promoure la igualtat

Durant l’etapa d’anàlisi, els i les joves van enviar 134 relacionat amb contingut que promou el feminisme i les pràctiques igualitàries. D’aquest resultat, Equal va estreure cinc formes de promoure la igualtat des de dos àmbits.

Per una banda, difondre els sabers tècnics per utilitzar les funcionalitats de l’eina de manera segura i d’altra, visibilitzar aquelles accions que potencien relacions més ètiques i de cures entre persones i comunitats.

Com utilitzar Instagram de manera més segura?

En aquesta línia, la primera de les recomanacions que fan des d’Equal és aprendre a fer servir l’eina, utilitzant les seves funcionalitat i normes comunitàries. A més, és important utilitzar contrasenyes segures, tant per protegir els nostres comptes  com els dispositius des d’on ens connectem.

Si patim alguna agressió, ens recomanen deixar de seguir i bloquejar els comptes molestos. Així, aconseguirem que no tinguin accés als continguts que publiquem. També cal documentar els atacs: capturar pantalles, apuntar dades i hores, guardar urls i noms d’usuari.

Evitem normalitzar la violència

És necessari que tothom ens sentim segurs/es, vivint la nostra quotidianetat i sexualitat com dessitgem, també a l’espai públic en línia.

Explicar-ho i pendre mesures és important

No sentir-nos sols/es amb aquestes situacions, és clau per poder sortir del bucle. Per això, cal que ho expliquem al nostre entorn proper i de confiança per valorar quines mesures cal prendre.

Així mateix, si veiem violències dirigides a altres persones, cal reportar-ho i oferir la nostra ajuda a la persona agredida.

Cuidem-nos i donem suport a les nostres amigues

En aquests tipus de casos, és molt important articular formes de denuncia col·lectiva, tant a través d’Instagram com per vies legals.

Compartim contingut feminista

Per revertir la situación, compartim contingut amb perspectiva feminista! Generem altres imaginaris sexuals i afectius, relacionem-nos de manera positiva, seguim perfils que reforcin l’empoderament de les dones en els continguts que promouen, enviem missatges d’ànim i potenciem espais segurs i de cures.

És molt important també mantenir el contacte amb les agredides també fora d’Instagram, a través d’una altra aplicació i/o en persona, per a que puguin evitar el canal on estan sent violentades.

Una altra acció que podem fer és visibilitzar el recolzament a la persona agredida de manera oberta, com fa el compte de Twitter @FemiMimos per a recolzar a dones que són objectiu d’atacs masclistes.

Ens presentem!
¡Nos presentamos!
Presentámonos!
Aurkeztuko gara! pic.twitter.com/JdFQc9I07L

— femimimos (@FemiMimos) 26 de noviembre de 2019