Fer voluntariat obrint les portes de la llar

En què consisteix el vostre voluntariat?

Oferim casa nostra per acollir persones refugiades durant uns mesos a través de la Fundació Migra Studium. Per tant, implica tota la família de manera directa en tant que obrim l’espai vital de la llar a una persona adulta migrant que no coneixem i que passa a compartir el nostre dia a dia.

Actualment acollim en Karim, de Costa d’Ivori, el qual fa set mesos que és a casa amb nosaltres.

És un voluntariat poc habitual?

Per una banda l’expressió “vaig a fer un voluntariat” no serveix en el nostre cas. No anem enlloc a fer-lo sinó que el voluntariat ha entrat per la porta de casa per quedar-s’hi, i sense horari. Ets voluntari en la vida quotidiana ja que seguim fent la vida normal de cada dia però a casa hi ha algú més a qui li donem un espai, un temps, li oferim una presència, i el convidem a una convivència a través de la qual establim vincles en el dia a dia habitual enmig de la vida familiar que, com qualsevol altra, té de tot.

I per una altra banda hi està implicada tota la família. No és cosa només d’un. A casa som cinc, parella de 52 i 53 amb tres fills de 17, 19 i 21, i a tothom li toca una part d’aquest “voluntariat” de manera activa però imprevista, perquè el dia a dia de cadascú és divers i dinàmic. És un voluntariat de convivència.

Què té en comú amb altres voluntariats?

El fet que, per elecció pròpia, dediquem un període de temps a una acció solidària, altruista, sense rebre remuneració a canvi, amb l’objectiu de contribuir a la transformació de la societat des de la proximitat i la implicació personals, és a dir, començant per les nostres vides.

Què representa per a vosaltres?

Res i tot. Res, perquè un cop disposes d’un espai adequat per acollir la persona, la vida quotidiana segueix endavant amb totes les seves vicissituds habituals... només que amb una persona més. L’adaptació es produeix en la quotidianitat de manera natural, uns ens adaptem als altres i parem la mateixa atenció a la vida dels altres com ja fèiem sense la persona acollida.

I tot, perquè canvia la manera de mirar el món i els altres. Tot això quotidià pren un sentit nou i una profunditat diferent: la germanor és possible entre desconeguts.

Què aporta el vostre voluntariat? Per què creieu que és necessari?

La persona acollida està immersa en molts processos complexos: el dol per la distància amb la seva família i la seva cultura, les dificultats d’arrelament i de comprensió de la nostra civilització europea, la inseguretat i la incertesa d’un futur complicat i gens fàcil, el desengany pel canvi d’expectatives perquè s’imaginava una cosa i se n’està trobant una altra, la tristesa de la solitud, la recomposició de la seva vida afectiva, la vivència de les violències quotidianes que rep per ser estranger, la impaciència per la lentitud de tots els tràmits, les dificultats per prendre decisions importants des d’aquestes fragilitats, etc.

"La germanor és possible entre desconeguts"

Davant d’això l’acollida en l’espai familiar li ofereix un temps d’estabilitat, de calma, de seguretat. Aquest temps està farcit d’interaccions amigables i positives, de converses sobre moltes qüestions, d’espontaneïtat en l’expressió de les emocions, de detalls quotidians que són fruit dels vincles que la persona acollida va fent amb cada membre de la família, de petites aventures compartides... una complicitat que es va construint.

La família condiciona aquests processos?

Nosaltres no som els seus pares ni germans, ni els seus tutors ni educadors i, per tant, més enllà de les normes per a una bona convivència no ens pertoca pressionar-lo o condicionar-lo, sinó més aviat hem de prendre una actitud que l’ajudi a asserenar-se, a tranquil·litzar-se, a estabilitzar-se, i a confiar en ell mateix.

L’acollida segurament té una part terapèutica de descàrrega de moltes frustracions i neguits, però també té una altra part propositiva de construcció, de comprensió sobre com funcionen les coses aquí, sobre quins camins a prendre poden ser més realistes i quins poden ser els seus propers passos, sobre com funcionen les administracions i les burocràcies, sobre el sentit de la manera de viure europea amb els seus defectes i virtuts, sobre com ell pot anar encaixant en aquesta realitat sense perdre les seves arrels... I, a més a més, com a família li proporcionem també un model de convivència cooperativa a partir del tracte que tenim entre nosaltres, dels rols que desenvolupem, de les tasques que tenim encomanades perquè la casa funcioni. Tot això és una riquesa per a nosaltres i per a aquesta persona acollida.

Què us aporta a vosaltres?

Dóna sentit i fa tangibles els nostres ideals. És una manera de tocar de peus a terra i eixamplar amb realisme la mirada sobre el món. El nostre petit món personal i familiar s’obre a altres vides i a altres vivències que de vegades són molt dures, que ens fan comprendre d’una altra manera les injustícies i, alhora, activen el nostre compromís i ens mobilitzen per canviar les coses. Aquest és el nostre granet de sorra i una manera activa de mostrar el nostre desacord amb les injustícies: la justícia social ens concerneix a tots.

"És una riquesa per a nosaltres i per a aquesta persona acollida"

Com és això de fer un voluntariat dins de casa?

‘Estupendo!’ No gastes temps en desplaçaments! (riu) Si tens espai per acollir i pots garantir un mínim de presència de qualitat, està a l’abast de qualsevol qui tingui una ment oberta. I fer-ho en família és un valor afegit.

On poseu la frontera entre el que és un voluntariat i una opció de família?

La idea d’acollir refugiats a casa va sorgir dels fills tornant del concert ‘Volem acollir’ del 2017. De fet som poc conscients que estiguem fent un voluntariat. En Karim de vegades pot assemblar-se a un fill, de vegades a un germà, de vegades a un amic, de vegades a un conegut que et demana consell o que només et vol explicar una cosa. Simplement hi vam optar i vam acceptar les conseqüències amb alegria, sense adonar-nos-en, tenint en compte les pautes, criteris i experiència dels professionals de Migra Studium.