En Ferran fa 5 anys que col·labora amb la Fundació Enriqueta Villavecchia fent voluntariat domiciliari amb infants i ens ha donat l'oportunitat de conèixer què implica fer aquest tipus de voluntariat.

Quin tipus de voluntariat oncològic fas?

Amb la fundació he fet diverses col·laboracions en l'àmbit de voluntariat domiciliari i, darrerament, també he participat en el programa anomenat 'No estàs sol' (NES), que consta de diverses activitats d'acompanyament a joves supervivents de càncer que han patit seqüeles a causa del tractament.

A través del voluntariat domiciliari es fan activitats de suport, joc i entreteniment a infants i joves durant els ingressos hospitalaris, acompanyament a les habitacions per facilitar estones de respir a familiars, dinamització de les sales de joc, gestió d'un servei de préstec i manteniment del material de joc.

L'impacte que representen determinades malalties greus en un infant segresta les il·lusions de tota la família.

Què et va portar a decidir que volies fer voluntariat amb persones amb càncer?

Abans d'arribar a la Fundació Villavecchia, havia participat en un servei d'acompanyament a pacients coronaris per a l'Hospital de Sant Pau. Em va resultar inspirador d'entrada, però vaig tenir la sensació que podia aportar molt més. Aquesta confidència expressada al responsable del servei em va portar, aconsellat per ell, fins a la Fundació Villavecchia, situada en un pavelló molt proper a l'hospital. L'endemà, ja estava trucant i em van fer una entrevista de valoració abans d'entrar a formar part del seu equip de voluntariat.

Què t'aporta fer voluntariat en l'àmbit oncològic?

En un primer moment, descobreixes l'abast d'una realitat que, tot i que no ignoraves, sempre t'havia resultat distant. L'impacte que representen determinades malalties greus en un infant segresta les il·lusions de tota la família, més encara si les seves circumstàncies són ja difícils. Veure això en el primer pla, acompanyant el pacient i la família, et porta a reajustar l'escala amb què jutges el teu dia a dia, et replanteges prioritats i relativitzes el motiu de les teves queixes. T'aporta una nova visió de la realitat des de l'experiència.

Un infant amb una malaltia greu té grans necessitats, més enllà del tractament mèdic.

Com creus que ajuda als pacients la tasca que fas?

Per la via del joc, la conversa, compartint pel·lícules o escoltant música, proves d'ajudar els pacients, adaptant-te a les seves preferències i aficions... I alhora descobreixes que estàs ajudant també a la família que envolta l'infant malalt, germans, pares i avis, habitualment. Sovint et converteixes en confident, en un suport davant la tristesa o la preocupació. Recordo un cas recent on les converses amb l'àvia d'un infant malalt eren tan necessàries per ella com jugar ho era pel petit.

Quins moments t'han quedat a la memòria?

Em va marcar el primer nen que vaig acompanyar amb la Fundació Villavecchia: un petit preciós que es deia Arnau. Em va ensenyar a tornar a jugar per terra, com feia de petit; el veia gaudir moltíssim d'aquells moments. Per culpa de la malaltia, no podia jugar ni compartir temps amb els seus companys d'escola.

Un altre moment intens el vaig viure durant l'últim Nadal, fent de patge reial als domicilis dels infants. És una activitat preciosa que organitza la Fundació cada any: els infants que no poden sortir a rebre els Reis d'Orient a causa de la seva malaltia reben la visita del patge reial i poden sentir la il·lusió de Nadal.

Per què creus que és important fer voluntariat oncològic infantil?

Penso que és crucial, perquè més enllà del tractament, els infants han de continuar sent infants. Un infant amb una malaltia greu té grans necessitats, més enllà del tractament mèdic. Entretenir-se rient i jugant és molt beneficiós en aquests casos. El voluntariat permet una via d'escapament per a pacients i també per les famílies, que poden dedicar temps a fer gestions o a descansar mentre el voluntari acompanya el seu fill o filla.

Veure això en el primer pla, acompanyant el pacient i la família, et porta a reajustar l'escala amb què jutges el teu dia a dia, et replanteges prioritats i relativitzes el motiu de les teves queixes.

Quin és el moment més emotiu que has viscut?

Amb el petit Arnau donàvem la volta a la cistella de les joguines i escollíem la joguina d'aquell dia: potser eren els ninotets de plàstic amb els que inventaríem les aventures que tindrien lloc aquell dia... Veure com ho viu l'infant i veure rient és un moment únic. És un moment tan important per tu com per ell i sents que la teva aportació és molt valuosa.