Gairebé 50.000 persones no disposen d'un habitatge digne a Catalunya

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha presentat un informe on es realitza un recull quantificat de la població mal allotjada a Catalunya segons el territori i el tipus de problemàtica. De les prop de 50.000 persones detectades, s’estima que 5.433 no tenen un sostre on viure i 8.634 s'allotgen en albergs, pisos cedits per l'administració, entitats socials, etc. També s’ha constatat que 26.705 resideixen temporalment en pisos de familiars, persones properes o estan pendents d'una ordre de desnonament i 7.682 persones viuen en un habitatge inadequat, ja sigui per la manca de subministraments bàsics o per deficiències estructurals. Aquesta classificació s'ha fet d'acord amb la tipologia europea d'exclusió social residencial (Ethos) que distingeix entre: sense sostre, sense habitatge, en habitatge insegur i en habitatge inadequat.

En l'últim estudi del 2009, es van detectar 36.000 casos d'allotjaments precaris però les dades d’enguany no són totalment comparables, ja que aquesta vegada també s'ha tingut en compte la problemàtica dels pagaments pendents a l'habitatge (deutes en el lloguer, hipoteca, subministraments...). A més, en el nou informe, les dades referents a la ciutat de Barcelona no s'han basat en estimacions sinó en dades reals, proporcionades pel propi Ajuntament. Per altra banda, no es pot oblidar que les dades que es recullen provenen de les notificacions que arriben a les administracions per tant, segurament existeixen més casos que es desconeixen. 

Les ciutats concentren el major nombre de situacions de mal allotjament

La distribució dels casos de mal allotjament es reparteix segons el volum de població dels municipis. Fins a 773 municipis han facilitat les seves dades, i en els 174 restants s'ha treballat amb dades estimades. En termes generals, els municipis amb més habitants són els que concentren més casos de mal allotjament. Per altra banda, en les ciutats de més de 20.000 residents, s'hi troben el 48,6% dels casos i tan sols la ciutat de Barcelona engloba el 26,5% de les persones amb situació de mal allotjament. 

Parelles amb fills, el col·lectiu amb més risc de desnonament

També s'ha fet una anàlisi dels col·lectius més afectats pels problemes d'habitatge. Les característiques són similars tant pel que fa a les persones sense llar, com les que s'allotgen en centres, albergs o pisos cedits i les que viuen en habitatges amb condicions precàries. Es defineixen per ser majoritàriament homes sols, d'entre 35 i 64 anys, i sense ingressos.  En el cas d'aquelles persones que viuen temporalment amb la família o els amics o són amenaçades per desnonament, són sobretot parelles amb fills que ingressen menys de 6.000€ a l'any, un import que prové de l'atur o de les pensions que reben.