Gemma Brulles: “Necessitem habitatges socials per als joves LGBTI que pateixen rebuig familiar”
Comparteix
L’Associació ‘Ahora Dónde’, que forma part de la Federació Europea Le Refuge LGTBI+, ofereix acompanyament i acollida a joves del col·lectiu que pateixen rebuig en el seu àmbit familiar.
La discriminació pot aparèixer en qualsevol entorn de la nostra vida. Però, què passa quan el rebuig prové del nostre nucli segur com és la família? La Gemma Brulles, presidenta de l’associació ‘Ahora Dónde’ ens explica com actua l’entitat davant aquests casos, des de l’acompanyament emocional fins a les famílies d’acollida i els habitatges socials.
Com es va originar l’associació?
La vam crear el 2019 i és un projecte familiar. La intenció era ajudar els joves que no tenien la sort del meu fill. Ell és homosexual i el 2017 em va explicar que a França hi havia una associació que ajudava joves que patien rebuig familiar.
Durant els dos anys posteriors, vam començar a parlar amb altres entitats, administracions i ens vam adonar que aquesta situació existia al nostre territori tot i que els casos no estaven comptabilitzats enlloc.
No hi havia cap estudi a Catalunya?
No. De fet, quan no hi ha dades, no existeixes. Per això vam veure que tenia sentit crear l’associació. Fora d’Espanya sí que hi ha dades. Als Estats Units, es calcula que un 40% dels joves que viuen al carrer, formen part del col·lectiu LGBTI i han estat víctimes de rebuig familiar. Al Regne Unit, en canvi, es calcula que és un 25%.
‘Ahora Dónde’ forma part de la Federació Europea Le Refuge LGTBI+. Com us vau unir?
Durant els primers anys, vam estar estudiant la situació i vam visitar les entitats de França, Itàlia, Suïssa i Bèlgica amb l’objectiu d’aprendre d’elles. Ara, la nostra associació forma part també de la Federació Europea Le Refuge LGTBI+. Aquesta unió serveix també de cara a les administracions. Que s’adonin que necessitem suport i habitatges socials.
L’objectiu principal és recuperar el vincle amb la família.
Vosaltres teniu seu a Barcelona. Com us poden contactar els joves que pateixen aquesta discriminació familiar?
Nosaltres ens trobem al Centre LGBTI de Barcelona tot i que no hi som cada dia de manera presencial. Tanmateix, els joves ens poden contactar des del web o a través de xarxes socials. Pel que fa als nostres usuaris, aquests han de ser majors d’edat residents a l’Estat espanyol. L’objectiu principal és recuperar el vincle amb la família.
Quins serveis oferiu als joves que us demanen ajuda?
El primer pas sempre és l’acompanyament emocional per tal de recuperar l’autoestima de la persona afectada. Sobretot, després de pensar que es trobava en un entorn segur com és la família i rebre un rebuig per part d’aquesta. La nostra associació té un acord amb l’Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya i intentem fer sempre aquest apropament amb la família.
Habitualment és possible?
No. La major part de les vegades l’apropament familiar no és possible. Llavors ja passem al següent pas que serien les famílies d’acollida. Un punt bastant complicat. Fins al moment, un centenar de joves han contactat amb nosaltres. I la meitat d’ells, han utilitzat els nostres serveis de mediació i orientació.
Per què és complicat trobar famílies d’acollida?
Actualment, ens està costant molt trobar-les. De moment, en tenim una en marxa i la resta estan en procés d’avaluació per poder complir amb el protocol. Les famílies poden acollir els joves els mesos que facin falta. L’ideal seria un any. La família que tenim actualment ja fa dos anys que conviuen amb el jove. Està funcionant molt bé. De fet, és un cas d’èxit perquè arribaran a adoptar-lo. Ser família d’acollida és una responsabilitat i una feina molt gran.
Un dels vostres reclams principals és poder aconseguir habitatges socials per a aquests joves. Com està la situació actualment?
En cas que no disposem de família d’acollida, el nostre objectiu és aconseguir pisos socials. Per això, estem creant xarxa amb altres associacions i administracions que puguin aconseguir aquesta segona opció. Actualment, existeix la possibilitat d’habitatges socials per a persones amb diferents situacions vitals però no per la nostra. Perquè, bàsicament, es desconeix. Per això, volem fer entendre a les administracions que necessitem habitatges socials per als joves LGBTI que pateixen rebuig familiar. I ho fem a través de les dades d’un estudi que hem realitzat.
Què diuen aquestes dades?
El punt en comú d’aquest estudi és que la gran majoria de víctimes les rebutgen pel que diran. La majoria són dones trans i joves d’entre 18 i 23 anys.
Actualment, teniu sinergies amb altres entitats?
Sí. A banda de la trentena de voluntaris que formen part de les activitats i els serveis, també col·laborem amb altres entitats. Per exemple, els SAI ens ajuden amb tot el tema de la renda mínima i l’orientació laboral.
Afegeix un nou comentari