El Petit Palau de la Música ha canviat el to, donant pas a un discurs activista i reivindicatiu, en l’obertura de la segona jornada de congrés. Veus diverses de la societat civil han reflexionat sobre la resposta que aquesta ha donat a la pandèmia, els reptes i limitacions que ha generat i l’escenari que actualment tenen davant.

La defensora dels drets humans Helena Maleno ha alertat del perill que una part del Tercer Sector estigui “instrumentalitzat pel discurs de la indústria humanitària”, deixant de banda la seva missió per ajustar-se a criteris econòmics o polítics que s’amaguen rere algunes subvencions. Les quatre persones que han participat en la ponència han coincidit en la força comunitària que ha emergit en un període d’emergència i han reflexionat sobre com aquest moviment espontani pot donar pas a una infraestructura social.

La força de les comunitats

Luca Gervasoni, president de la LaFede.cat, ha apuntat que “totes les emergències acceleren els processos històrics”, un fet que s’ha vist exemplificat en l’augment del control social per part dels estats. Eines com el reconeixement facial i la geolocalització s’han emprat per fer un seguiment de la població durant la pandèmia en molts països.

A l’altra cara de la moneda, “hem vist com els estats que han confiat en la ciutadania han estat més eficients, l’empoderament de la ciutadania i la consciència col·lectiva” són de gran ajuda en una situació d’emergència com la que s’ha viscut els darrers anys.

La força de les xarxes de solidaritat també s’ha vist com un escull per “posar ampliar el marc dels drets humans”, ha apuntat Maleno, per tal de “trencar amb la necropolítica, la política de fer i deixar morir a determinats col·lectius”, sigui a fronteres o residències de gent gran. Un impuls comunitari i veïnal que en el context actual ha esdevingut “una barricada contra el feixisme” pel sociòleg i cooperativista Ivan Miró.

Miró ha fet èmfasi en la necessitat de “canviar el model econòmic” si es vol dur a terme “una reconstrucció social profunda”. Un canvi que ha de portar a “superar el capitalisme i implementar un nou model econòmic al servei del bé comú”.

Consolidar la solidaritat

Una resposta comunitària que ha emergit en un moment en què “l’estatisme s’ha imposat per sobre d’una resposta més democràtica”, ha criticat Xavier Godàs. Aquest consultor i soci a Estratègies de Qualitat Urbana ha denunciat que “qualsevol veu crítica a l’augment de l’estatisme va ser considerada insolidària” però d’on es poden extreure aprenentatges és de les “experiències concretes d’acció col·lectiva que són elements de canvi immediat”.

Després de reconèixer que les xarxes veïnals van ser espais comuns de resposta, el dubte es presenta en com consolidar aquesta acció comunitària. “El barri és un espai de generació d’identitats per a molts joves d’avui”, ha explicat Maleno, que ha fet una crida a “apropar-se a la política de barri i sortir de la política amb un enfocament macro”.

Un dels perills en aquest nivell, per Miró, resideix en el “capitalisme de plataforma, així com el règim turístic i immobiliari”. Davant d’aquestes amenaces, el sociòleg ha advocat per “crear una aliança a escala de barris, àmplia i diversa que comprengui des de les persones migrades sense papers fins als petits comerciants”. Una aliança que ha d’anar acompanyada -des de la perspectiva de l’Economia Social i Solidària- de la creació “d’infraestructures socials”: “espais de sociabilitat, logística i emmagatzematge de caràcter comunal”.

En l'àmbit econòmic, Gervasoni ha recordat que fa cinquanta anys es va fixar l’objectiu de destinar el 0,7% dels pressupostos a cooperació al desenvolupament. “Avui en dia la Generalitat hi destina només el 0,2%; si no canviem continuarem atrapats”, ha denunciat el president de LaFede.cat. Recordant les paraules d’Arcadi Oliveras “la prioritat ha de ser destruir el capitalisme”, Gervasoni ha fet una crida a defensar amb força l’espai de la societat civil: “en moltes societats el que ha representat aquesta taula ha acabat prohibit”.