Lafede.cat juntament amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya organitzen les jornades 'Capgirem el món. Revoluciona’t per la Justícia Global' del 5 al 26 de maig per commemorar el dia dels Drets Humans i apropar el discurs de la justícia global als joves. Hibai Arbide, corresponsal a Grècia, participa en la xerrada 'Activisme digital contra l'extrema dreta'.

Els discursos d'odi tenen via lliure a les xarxes?

Internet és el terreny de la comunicació dels nostres dies i és també el lloc on tenim aquests debats. No crec gaire en el fetitxisme digital per parlar de certs fenòmens polítics. És un fenomen natural perquè vivim a les xarxes, però no crec que tinguin mes presència.

S'haurien de regular?

Tinc dubtes però mes aviat tendeixo a pensar que l'objectiu hauria de ser la neutralitat de les xarxes i no la regulació estatal. Si deixem en mans de les grans multinacionals quins continguts són legítims i quins no podria ser perillós i se'ns giraria en contra.

Com desactivem l'extrema dreta?

L’experiència a Grècia demostra que en realitat l’única manera és amb un moviment antifeixista potent tant a les xarxes com a fora. No s'han de desactivar de dalt cap a baix sinó que ha de venir de baix cap a dalt perquè aquests discursos no trobin el lloc on expandir-se.

Tenim un moviment antifeixista potent?

A Grècia sí, a l’estat espanyol crec que no és suficient.

S’articula a internet?

Avui en dia sí, igual que la revolució francesa no hauria tingut lloc sense la impremta. Cada moviment ha de fer sevir les eines que té en el moment històric que li toca viure. Però és que les xarxes no nomes ens serveixen per comunicar el que fem a fora, és un espai de comunicació i de lluita en sí mateix.

L’extrema dreta posa molt d’èmfasi en intentar instrumentalitzar les xarxes. A tiktok i twitter es veu molt clarament l’intent de Vox d'hegemonitzar la comunicació.

Com les convertim en un espai de lluita antifeixista?

Intentar no amplificar els discursos d’odi em sembla clau encara que sigui per oposar-nos. Això implica un ús conscient. Cada cop que fem retuit dels discursos d'odi per criticar-los fem exactament el que volen, el que han pensat les campanyes d'extrema dreta. Això amb els 'spin doctors' de Trump va quedar molt clar. Llancen missatges precisament perquè siguin amplificats per la gent que no hi està d'acord. Cal pensar la manera com comuniquem el rebuig.

I com ho fem? Els ignorem?

No s'ha d'ignorar que existeixen, hi ha d'haver espai per al rebuig prioritzant els nostres missatges a l'amplificació dels seus.

Els mitjans no ho fan això.

Els mitjans convencionals han de fer molta autocrítica. Haurien de prendre quatre decisions:

1. No fer notícies de totes les tonteries que llancen els portaveus de l’extrema dreta.

2. No fer notícies dels temes que l’extrema dreta assenyala: no assumir la seva agenda com l'agenda del debat públic.

3. No convertir els líders en personatges mediàtics: no convidar-los a espais d’entreteniment.

4. Fer una defensa explícita dels drets humans: no donar espais al racisme, a la LGBTIfòbia ni al masclisme.

Però això de mediatitzar els líders ho fan amb tots els partits.

Els estatals no conviden mai a ERC ni al BNG ni a la CUP. Aquesta falsa objectivitat no és tal. Hi ha molts partits que no estan representats ni quan es parla sobre ells mateixos. I representar Vox no vol dir que haguem d’estar parlant dels seus temes: de la immigració com si fos un problema, parlar de menes amb aquesta paraula.... El marc conceptual de l’extrema dreta és assumit pels mitjans fins i tot quan no parlen d’aquests partits i això es més perillós encara.

Quina és l'experiència grega?

L’experiència grega és l’experiència contrària. Durant l’ascens del partit neonazi Alba Daurada, els mitjans li van donar un munt d'espai, van parlar dels seus temes, van convertir els líders en personatges mediàtics, van fer el que no havien de fer. L’assasinat del raper Pavlos Fisas el 2013 va fer créixer molt el moviment antifeixista. Va prendre decisions que va fer impossible que els mitjans, partits i jutges ignoressin el que estava passant. La societat civil organitzada va aconseguir que els mitjans acabessin marginant Alba Daurada perquè ja havien estat marginats al carrer i a les xarxes.

La societat civil ha d'incidir en l'opinió dels mitjans i no al revés?

Els mitjans haurien de ser més permeables. Haurien d'estar menys concentrats en mans d’una minoria. La societat civil hauria de tenir la capacitat d’incidir en els mitjans.