No és una història de ficció, és la realitat de moltes mares d'aquest estat que lluiten per saber la veritat sobre els seus nadons desapareguts. El curt 'I si el meu nadó no va morir?', elaborat per les enitats Reds i Nadir, recull sis entrevistes realitzades a les mares de SOS Bebés Robados Catalunya en el segon volum de la Col·lecció Memòria, amb l'objectiu de plasmar aquestes circumstàncies.

Des de la dictadura franquista i fins als anys 90, ben entrada la democràcia, s’han reportat milers de casos de sostraccions de menors en clíniques i hospitals d’arreu de l’estat espanyol. Les xifres no oficials apunten que 200.000 nadons podrien haver sigut víctimes de desaparició forçada. Avui en dia, les famílies encara no saben on són i continuen reclamant els seus drets de veritat, justícia, reparació i no repetició.

Durant tots aquests anys, el pes de la cerca i la lluita per aconseguir aquests drets ha recaigut a mans de les famílies, que gràcies al suport mutu i a la creació d’organitzacions com SOS Bebés Robados han pogut sostenir-se. Les famílies estan en peu però cansades d’anys de lluita davant la ignorància i la impunitat de l’estat.

Les mares tenen un paper protagonista en aquesta lluita, tant pel fet de ser les víctimes primàries d’aquest delicte i per les violències que es van exercir sobre els seus cossos, com la violència obstètrica, així com per la seva capacitat de resiliència i força per encapçalar la lluita per la veritat i la memòria.

L’any 2020 es va aprovar la Llei Catalana de Nadons Robats, que després de gairebé tres anys encara no està dotada de pressupost i està pendent de desplegar-se. La llei preveu crear una base d’ADN gratuïta, un registre d’afectats, obertura i transparència dels arxius i una oficina d’atenció a les víctimes. Tot i que aquesta norma no abarca totes les demandes de les víctimes seria una forma de començar el difícil camí cap a la veritat.