L’Associació Reds, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, presenta el quadern 'I si el meu nadó no va morir?' on es reuneixen els testimonis de sis mares membres de l’Associació SOS Bebès Robats Catalunya que denuncien el robatori dels seus nadons en hospitals catalans. El seus testimonis són indispensables per garantir la memòria Democràtica de l’Estat espanyol, recordar que els casos de nadons robats encara no estan resolts i que les famílies continuen sense respostes.

Des de la dictadura franquista i fins als anys noranta, ben entrada la democràcia, s’han reportat milers de casos de sostraccions de menors en clíniques i hospitals d’arreu de l’Estat espanyol. Les xifres no oficials apunten que fins a 200.000 nadons podrien haver sigut víctimes de desaparició forçada. Avui en dia, les famílies encara no saben on són i continuen reclamant els seus drets de veritat, justícia, reparació i no repetició.

Durant tots aquests anys, el pes de la cerca per aconseguir aquests drets ha recaigut en mans de les famílies, que gràcies al suport mutu i a la creació d’organitzacions com SOS Bebés Robados han pogut sostenir la lluita. Les famílies estan en peu, però cansades davant la ignorància i la impunitat de l’Estat.

Les mares tenen un paper protagonista, tant per ser les víctimes primàries d’aquest delicte, com per les violències que es van exercir sobre els seus cossos, així com per la seva capacitat de resiliència i força per liderar la lluita per la veritat i la memòria. Els testimonis que llegireu en les pàgines del quadern 'I si el meu nadó no va morir?' en són un gran exemple.

L’any 2020 es va aprovar la Llei Catalana de Nadons Robats, que després de gairebé tres anys encara no està dotada de pressupost i està pendent de desplegar-se. La llei preveu crear una base d’ADN gratuïta, un registre d’afectats, obertura i transparència dels arxius i una oficina d’atenció a les víctimes. Tot i que aquesta norma no comprèn totes les demandes de les víctimes, seria una forma de començar.

Aquest quadern és el segon volum de la 'Col·lecció Memòria' dedicada a les persones víctimes de la desaparició forçada amb l’objectiu de contribuir a la veritat i a la memòria. Els dos primers volums de la col·lecció se centren en les històries de les mares que han viscut la desaparició forçada dels seus fills i filles, emfatitzant els impactes de gènere que té aquest delicte. El primer volum, que es va publicar el passat mes d’abril 'Vius se’ls emportaren, vius els volem' reuneix el testimoni de mares del Salvador. Perquè, sense memòria no hi ha ni futur ni present en dignitat.