Imma Pericas: “Els nostres voluntaris ho són per la satisfacció d’oferir oportunitats a les persones amb discapacitat que tenen a la vora”

La Fundació NouXamfrà és una entitat de Sant Feliu de Llobregat dedicada a les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, per ajudar-les a assolir el màxim nivell d’autonomia personal proporcionant-los eines en els àmbits de la formació, el treball, l’habitatge i el lleure.

Imma Pericas, directora de l’entitat, hi ha estat implicada des de l’origen, impulsant les diferents àrees d'actuació, acompanyada de pares afectats i professionals.

L’Imma és llicenciada en Psicologia i va cursar un Màster de Direcció i Administració d'Empresa a EADA per completar la seva formació. Actualment jubilada, és patrona de la Fundació i s'hi dedica com a voluntària.

Xamfrà és el nostre nom des de la creació del primer servei d’atenció a les persones amb discapacitat psíquica l’any 1972 a Sant Just Desvern. A partit d’aquell moment, ja llunyà, famílies i professionals han treballat per proporcionar els serveis que els nostres nois han necessitat a mesura que s’han anat fent grans: formació laboral, treball, habitatge amb acompanyament, lleure.
Imma Pericas, directora de la Fundació NouXamfrà

L’Imma ens parla sobre la trajectòria de l’entitat i la creació de l’Escola de Formació Professional Adaptada en les branques de Jardineria, Fusteria, Comerç, Hostaleria i Cuina.

Més endavant l’entitat va obrir un Centre Especial de Treball pels alumnes que no havien tingut la possibilitat de treballar en empreses externes.

Més recentment, la Fundació també ha posat en marxa un Grup de suport a l'autonomia a la pròpia Llar.

De fa gairebé 20 anys tenim un equip que busca llocs de treball en empreses externes i fa un seguiment dels treballadors fins a la seva adaptació i es preocupa de recol·locar quan hi ha algun problema.
Imma Pericas, directora de la Fundació NouXamfrà

 

Quina és la missió de la vostra entitat?

Trobar camins i recursos eficaços pel creixement personal i l’accés al món laboral, la integració social i, en definitiva, la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Volem ser un referent per aquestes persones i les seves famílies al llarg de la seva vida.

I això com ho fem? Amb formació professional adaptada, amb serveis d’integració laboral, i oferint feina estable mitjançant el nostre Centre Especial de Treball.

Som a Sant Feliu i atenem persones de la comarca del Baix Llobregat, Barcelona ciutat i el Penedès. 

Atenem unes 250 persones. Un número no molt gran que ens permet mantenir una relació propera, familiar amb els alumnes, treballadors, usuaris dels diferents serveis.

Quina és la realitat que teniu en el vostre entorn immediat?

Per a tots el món ha fet un canvi important. Avui tenim alumnes i treballadors amb més dificultats: s’hi ha afegit pobresa, trastorns mentals, afebliment dels referents familiars, manca d’oportunitats. Aquest seria el segon punt: costa molt més accedir a una feina remunerada.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

No comptem amb massa voluntaris. Es pot dir que, a part d’alguns familiars, són els mateixos professionals que recolzen les activitats extraordinàries o de lleure.

Ens aniria bé ara mateix algun voluntari ens pogués ajudar en altres necessitats dels nostres nois com poden ser els primers passos de pràctiques laborals...

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Per la satisfacció d’oferir oportunitats a les persones amb discapacitat que tenen a la vora. Perquè els seus valors els impulsen a ajudar. En el cas dels familiars per reforçar la tasca dels professionals.

Quina creieu que serà la vostra realitat d'aquí 10 anys?

Em resulta molt difícil de predir. Crec que hem d’anar-nos obrint a noves necessitats socials; en aquest sentit el nostre món s’eixamplarà i enriquirà.

Ens preparem per ser menys dependents de les subvencions públiques.

En els pròxims anys voldríem oferir algun tipus d’inserció laboral per persones amb més dificultats. Solucionar el problema d’habitatge, que es va agreujant a mesura que els pares envelleixen.