El nombre d’infants víctimes de tràfic de persones a Espanya ha augmentat en els últims anys i Unicef, a través de l’informe ‘Són nens i nenes, són víctimes’, assegura que les xifres oficials es queden curtes.

De les 29 víctimes menors d’edat registrades el 2014 es va passar a les 48 el 2015, segons dades de la Secció d’Estrangeria de la Fiscalia General de l’Estat. D’aquestes 48, 45 patien explotació sexual i 3 s'havien vist abocades al matrimoni forçat. La majoria eren nenes i provenien, sobretot, d’Europa.

Entitats especialitzades com l’Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda (APRAMP) tenen clar que la xifra real és molt més elevada pel fet que un qüestionari va concloure que 388 de les 807 dones enquestades havien començat a prostituir-se sent menors d’edat a l'Estat espanyol.

“La realitat és que les associacions expertes estan detectant un augment de dones cada vegada més joves que arriben a Espanya com a víctimes de tràfic de persones”, apunta l’informe, que també visibilitza els casos que obliguen menors a robar, pidolar o treballar il·legalment, i els casos dels fills i filles de dones explotades.

Les conclusions del document insten a la creació d’un mecanisme estatal de registre, coordinació i derivació per a les víctimes de tràfic de persona i per als seus fills i filles, que Unicef considera que també s’han d’identificar com a víctimes.

Unicef proposa derivar els nens i nenes víctimes als recursos especialitzats i formar el col·lectiu professional que tindrà tracte amb les persones afectades.

Per tant, l’objectiu de l’ONG és abordar el treball d’atenció a les víctimes des d’una perspectiva d’infància per tenir sempre presents els nens i nenes que, per falta d’informació verídica, encara no s’han identificat.

“El tràfic de persones i l’esclavitud moderna és un assumpte que afecta infants, la gran majoria de les seves víctimes. Quin tipus de societat canibalitza així els seus propis fills i filles? Aquesta multimilionària indústria està construïda sobre les espatlles i cames de la joventut”, diu Robert Bilheimer, director del documental ‘Not my life’ sobre tràfic de persones.

L’informe també inclou el testimoni de víctimes a l’Estat i aclareix les diferències entre el tràfic de persones i el tràfic “il·lícit” d’immigrants. El tràfic de persones suposa un desplaçament forçós, ja sigui per coacció, engany o abús. Implica explotació permanent un cop arribat al destí i pot produir-se en un únic país.

En el cas del tràfic de persones immigrants sense papers, les que es desplacen ho fan per voluntat pròpia, el tràfic “il·legal” acaba amb l’arribada al destí i és un fenomen que sempre és transnacional.

Loading...