Com va néixer el Congrés Mundial de la Pau?

Del treball de l'International Peace Bureau, organització molt gran i llegendària de pau internacional que existeix des de fa més d'un segle per reprendre les trobades que es feien a principis de segle en forma de congressos per promocionar la pau al món.

Hem volgut reprendre aquesta idea de trobar-nos i d'introduir la qüestió de la pau com una qüestió de primer ordre en l'agenda política internacional generant un espai de trobada molt nombrós quant a participació i prestigi i d'aquesta capacitat d'incidir i d'arribar no només a la gent i als moviments socials sinó també als governs.

Quin va ser l'anterior Congrés Mundial de la Pau?

Es va fer un Congrés internacional de pau l'any 2016 a Berlín, on està l'altra oficina i ara l'hem fet a Barcelona, com a seu de la segona oficina descentralitzada de l'international Peace Bureau.

Quin ha estat el lema i l'objectiu de l'edició d'enguany?

El lema que es va trobar és '(Re)imagina el món. Acció per la pau i la justícia'. Enguany ha estat l'aniversari de imagine, la cançó de John Lennon, mítica per al pacifisme de tot el món i més que mai, cal tornar a repensar i imaginar de nou a construir, a posar creativitat en la construcció de la situació política, social i econòmica en què vivim i cercar alternatives.

Enfront de la crisi climàtica, de drets humans i migratòria, l'econòmica, la cultural que està passant arreu del món en el qual estan pujant els discursos d'odi, els moviments de caràcter nazi i feixista d'ultradreta, que realment és preocupant, des del congrés hem de prendre la iniciativa.

Quines alternatives calen a dia d'avui?

El que cal és aportar alternatives que ens esperancin, que siguin viables i les puguem portar a terme entre la societat civil i els poders polítics. El lema es concretava amb aquesta proposta de parlar de pau, però també hem de parlar de justícia. La pau sense justícia perd tot el sentit.

Quina és la situació del pacifisme en els moments de crisi global que estem vivint?

A conseqüència de la crisi climàtica el moviment ecologista està en auge i té gran presència social i política, el moviment feminista ha arribat fins al govern i han sorgit moviments antiracistes i de suport a persones refugiades com el Wellcome refugees, el moviment de solidaritat i suport a persones migrants i el Black Lives matter a Estats units.

A cada país es mostra d'una manera diferent i és el moviment més de resistència que ara existeix. Està impregnat i va de la mà amb el moviment pacifista.

Com el pacifisme va de la mà amb altres moviments de solidaritat o per la justícia global?

Crec que hem d'anar de la mà amb el moviment més estructurat que seria el moviment per la justícia global o el moviment de la solidaritat internacional de les ONG i és el que s'ha vist al congrés.

El congrés no era un congrés en què hem tractat de pau de la manera tradicional, de la guerra, de l'armamentisme... sinó hem incorporat amb molta força la qüestió antiracista, la crisi climàtica, ecologista i feminista.

Quin balanç fas del congrés?

En els darrers anys era difícil aconseguir una participació alta en l'activitat de la lògica pacifista i ha sigut una trobada multitudinària amb Barcelona com a capital mundial de la pau durant un cap de setmana en què han participat 3000 persones en línia i presencialment.

A la trobada s'ha vist que la covid ha estat un parèntesi i tornem a la situació prepandèmia. A ocupar els carrers i a demostrar que la gent vol lluitar pels seus drets i que els grans canvis socials que estan passant estan demanant una gran resistència, d'aquí l'auge de l'extrema dreta.

Com creus que pot haver influït la covid-19 a prendre consciència de la importància de la pau?

No tinc clar si ha ajudat o ha aturat. Els moviments socials per definició necessiten fer servir eines de visibilitat social, de protesta, d'estar al carrer i tot això s'ha vist aturat durant l'època de la pandèmia. Abans de la covid hi havia un moviment feminista imparable que s'ha utilitzat per part de moviments reaccionaris per atacar-lo i frenar-lo i moltes més mobilitzacions.

Com definiries l'últim any i mig en referència als canvis socials que hem viscut?

Malgrat la paralització social que hi ha hagut i en la que han sortit guanyant els discursos oficialistes i més controlats des de dalt, ha estat un període d'excepcionalitat o de reducció dels drets socials de l'estat de dret durant un període molt llarg, però malgrat tot estem vius i tenim ganes de continuar.

Els canvis socials no es poden aturar, la lluita contra el patriarcat, la transformació de l'economia que té una lògica ecologista tampoc té marxa enrere. Nosaltres volem introduir la part més pacifista.

Com creus que les persones podem construir individualment la pau?

Tenim molta informació, un nivell educatiu alt majoritàriament i uns mitjans de comunicació com mai havia passat abans. Ja no tenim excusa per quedar-nos de braços plegats. Podem fer molt aprenent, informant-nos, preguntant, llegint i aconseguint informació crítica. Hi ha infinitat de campanyes en què participar, de plataformes on opinar des d'un punt de vista crític.

Hi ha la consciència de com ser i fer el nostre dia a dia per tal que respongui a aquesta necessitat de fer un canvi en l'economia i tenir un impacte en el planeta. Per exemple no essent violents contra les dones, identificar les violències.