Josep Carné: “La tecnologia pot contribuir a la segregació i l'aïllament de la gent gran”

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Eugenia Ifer
 Font: Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya
La soledat no volguda és la percepció subjectiva de relacions socials no satisfactòries o inexistents, la manca de suport social i la manca de participació social i cultural. Font: Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya.
 Font: Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya
És important que les persones a mesura que es fan gran es preparin per afrontar la solitud. Font: Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya.

Josep Carné: “La tecnologia pot contribuir a la segregació i l'aïllament de la gent gran”

Autor/a: 
Eugenia Ifer
Suport Tercer Sector

Resum: 

La Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya és una organització constituïda amb més de 500 entitats de tot el territori català amb 400.000 persones associades.

Josep Carné Teixidó és el president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), una organització que des de fa quaranta anys crea accions i activitats per la promoció de la gent gran davant la societat, així com lluitar i vetllar perquè es creïn lleis i polítiques que permetin viure i envellir amb dignitat.

En què es basa la vostra feina?

El canvi demogràfic que estem vivint no ens pot condicionar a ser uns simples actors del que passa al nostre entorn, sinó que ens ha de servir d'estímul per donar visibilitat a la realitat que ens envolta. Per tant, volem ser l'espai comú de l'associacionisme de la gent gran i la plataforma perquè la nostra veu pugui arribar davant els poders públics, polítics i socials, en l'àmbit local, comarcal, estatal, nacional i internacional.

Treballem per promoure l'envelliment actiu, saludable i socialment productiu de les persones grans a la societat a partir de la participació, l'associacionisme i el voluntariat, la presència social, la informació i la comunicació, en temes socials culturals i d'oci.

Per què la gent gran pateix maltractament per part d'alguns cuidadors/res?

El maltractament de la gent gran és una realitat oculta que no sabem ni quina és la dimensió del problema, com tampoc com ho pateixen les persones afectades, ja que normalment ho viuen en silenci i sol passar dins d'una relació on hi ha una expectativa de confiança. Normalment en l'àmbit familiar, sigui amb accions o per consentiment. Així mateix, també trobem casos en l'àmbit institucional, en els centres, per part dels cuidadors a domicili, com també amb la discriminació i estereotipació de la mateixa societat, conegut com a edatisme.

Els maltractaments a la gent gran solen ser de diferents tipus com són el físic, psicològic, emocional, sexual, econòmic, negligència, abandó o altres tipus de vulneració de drets. Cadascun d'aquest tipus de maltractament poden ser comesos per les persones més properes, com són els mateixos familiars o els cuidadors, siguin professionals o informals.

Com es pot combatre?

El primer pas és que tant les persones maltractades com qui l'exerceix tinguin clar que és un maltracta. També és important tenir protocols d'actuació clars i de fàcil compliment, és a dir, que existeixin recursos jurídics de prevenció com a mesura de protecció.

Per aquest motiu, emprendre accions de sensibilització, informació i formació que arribin a familiars, institucions, persones grans, professionals, proveïdors de serveis i la resta de la societat, així com que els mitjans de comunicació donin més visibilitat a aquesta problemàtica contribuirà a combatre-la.

Com afecte la soledat a la gent gran?

Cal aclarir que la soledat no és el fet de viure sol, ja que no és el mateix viure sol que estar o sentir-se sol. Són moltes les persones que viuen en companyia, sigui en parella o amb familiars propers, i se senten soles perquè no se senten acompanyades. També passa als centres residencials o a les persones ateses permanentment per un cuidador.

En realitat, el sentiment de soledat és la sensació d'estar aïllat de tot i de tots. Significa no tenir relació amb ningú, estar completament aïllat. És una experiència que, malauradament, malviuen moltes persones grans de casa nostra. Tot i no ser una malaltia, la solitud no volguda pot tenir efectes perjudicials per a la qualitat de vida, ja sigui a la salut física, al funcionament cognitiu, així com en l'àmbit emocional, que provoca problemes de salut mental, depressió, tristesa, buidor, baixa estima i vulnerabilitat.

Què es pot fer per revertir aquesta situació?

És necessari treballar més des de la prevenció, la detecció i accions d'apropament a les persones grans que viuen soles. Les persones grans han de centrar-se més en les seves habilitats en lloc de fixar-se en les discapacitats. Per aquest motiu, s'ha de fer una proposta seriosa i contundent de prevenció i atenció a la soledat no volguda perquè no esdevingui en patologies.

Cal preparar a les persones perquè tinguin eines d'apoderament personal, crear xarxes des dels mateixos casals i llars de jubilats en barris i pobles per evitar l'aïllament.

Com afecta l'evolució tecnològica a la gent gran? De quina manera es pot ajudar-les?

Som conscients que tant les causes com els efectes que provoquen l'exclusió digital són diverses i heterogènies, així com els esforços dedicats per les administracions i col·lectius socials. També som conscients que cada vegada més els camps de la informació, comunicació, salut, atencions i entreteniment estaran més digitalitzats. No és pas un fenomen temporal sinó que és el fruit del progrés que per la seva dificultat per seguir-la ocasiona la bretxa de les persones grans.

S'està demostrant que, tot i que les tecnologies digitals es poden utilitzar per millorar l'atenció social, també poden contribuir a la segregació i l'aïllament. Per tant, s'ha de plantejar solucions per ajudar a les persones grans. Des de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya estem reivindicant que s'ha de facilitar formació i un procés d'acompanyament, garantint l'accessibilitat, promoure punts d'accés gratis d'internet, i sobretot que abans de crear un programa aquest estigui consensuat amb les persones que l'han de fer servir.

Quins reptes teniu com federació?

El repte principal que tenim des de FATEC és el de fer xarxa amb tots els centres federats per enfortir els drets de les persones grans, continuar amb la lluita de l'erradicació de l'edatisme o discriminació per edat, treballar per prevenir la soledat, proposar canvis del model d'atenció social i sanitària, com també empoderar a les persones grans perquè puguin participar plenament en la vida social i democràtica del país.

Volem continuar sent la veu davant els poders públics i els mitjans de comunicació de totes aquestes persones que ens han dipositat la seva confiança, per què la societat conegui les nostres preocupacions, inquietuds, reivindicacions, iniciatives, objectius, desitjos i anhels, que ens portin a viure i envellir amb dignitat

Qui participa en l'entitat?

La FATEC està constituïda per persones voluntàries que entenem la jubilació com un temps de goig on tenim davant nostre una nova etapa per decidir de forma lliure i autònoma, com i on, invertir aquest temps del qual gaudim. Generalment, aquest segment de població més gran de seixanta-cinc anys volem demostrar que després del cessament de la nostra activitat professional existeix un món ple de noves oportunitats, gaudint d'un envelliment actiu, saludable i fugir d'un envelliment inactiu o desvinculat.

Fer activitats reporta una sèrie de beneficis, com són: reduir la depressió, tenir connexions socials, incrementar el benestar, la salut física o combatre l'aïllament, entre altres. Aquesta és la millor recompensa de la nostra feina, com també veure un somriure al rostre d'algú i sentir-se apreciat per haver-lo ajudat. Per tant, animo a totes aquestes persones grans que se senten avorrits, sense ganes de fer res que s'animin a participar i que mai diguin aquella frase "jo ja no serveixo per això", a FATEC us hi esperem.

Afegeix un comentari nou