Quatre entitats de defensa dels drets humans han presentat una queixa per les condicions amb què les persones internes en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona han complert mesures de quarentena. Irídia, Migra Studium, Tanquem els CIE i Sos Racisme Catalunya han denunciat que en aquest CIE es va aïllar a vuit persones sense cap regulació davant d'aquestes mesures.

En aquesta entrevista, Josetxo Ordóñez Etxeberría, advocat de la Fundació Migra Studium, analitza la situació que viuen les persones internes al CIE amb la pandèmia i reflexiona sobre el paper que està tenint la justícia davant del coneixement de persones internes contagiades de coronavirus.

Actualment el CIE de Barcelona té persones migrades internes contagiades de coronavirus? I si és així, com heu tingut accés a aquesta informació?

Avui dia ignorem que hi hagi contagis. Durant el mes d’octubre va haver-hi tres persones contagiades i vuit que eren contactes estrets que van estar en aïllament dins del mateix CIE. L’única manera de conèixer aquests contagis és que ens ho digui alguna persona del Servei d’Orientació Jurídica, que entren tres dies a la setmana i reben visites amb cita prèvia.

En quina situació fan la quarantena les persones contagiades? Heu expressat una denúncia amb tres entitats més en relació amb aquest tema.

En la denúncia relatem l’explicació que feia el Zaccaria, que havia passat deu dies en una cel·la d'aïllament sense mobiliari, un matalàs a terra, sense taula, cadira i armaris. Segons ell deia, havia de menjar a terra i feia les seves necessitats demanant permís als agents perquè l’obrissin i pogués anar al lavabo.

Va explicar que s’havia autolesionat com a protesta amb un ganivet de plàstic del càtering del menjar. Li van reduir amb violència, i després del seu estat, tampoc li van traslladar a un centre sanitari. Imagino que no serien molt greus, però tot i això no ha estat un aïllament digne, és inhumà.

Com s'haurien d'aïllar dins dels CIE a les persones que pateixen el contagi?

Haurien d’haver traslladat als tres positius a un hotel medicalitzat. L’Ajuntament de Barcelona va oferir alternatives a la direcció del CIE, com hotels medicalitzats, però no les van atendre. La societat està informada de la situació, estem en un punt en què entenen que aquestes persones han d’estar separades de la resta.

I aquí no entren sanitaris, és la gestió policial. Els sindicats policials no estaran contents tampoc per haver de gestionar un centre i conviure funcionaris amb persones amb PCR positives.

L'Ajuntament de Barcelona també ha expressat que les condicions dels CIE no són les adequades per fer front a la situació sanitària. Però quines són aquestes condicions que presenta?

Per exemple, no hi ha una infermeria com a tal, hi ha una farmaciola. El metge només està en el torn de matí, a la tarda hi ha auxiliars clínics que no són metges col·legiats. No hi ha una atenció mèdica disponible les 24 hores. Les persones professionals sanitàries són d’una clínica privada, la Clínica Madrid, que va guanyar un concurs publicat pel Ministeri d’Interior. El mateix Ministeri, en comptes d’assignar l’atenció al sistema públic, va preferir que l’atenció fos d’una clínica privada que va a la baixa i fa ofertes de mínims molt mínims.

I això no hauria de ser així segons el reglament RD 162/2014 del funcionament dels CIE, que diu que aquesta atenció sanitària ha de ser produïda pel sistema públic de salut. Davant qualsevol atenció especialitzada, la persona sí que és traslladada a l’Hospital Clínic.

Quina resposta heu rebut dels jutjats després de presentar la queixa?

No hem rebut una resposta a la queixa sobre les condicions d’aïllament, tampoc l’ha rebut l’Ajuntament ni la resta d’entitats. No és l’única queixa presentada, el dia 9 i 14 d’octubre ja vam presentar-ne perquè se’ns deia que no podíem fer visites per qüestions sanitàries. Era un pretext per fer més greu l’aïllament del CIE, que ja és un lloc de privació de llibertats. Entre les crides al jutjat, dèiem que altres jutjats de CIE de Canàries, Múrcia o Madrid, permetien les visites i havien tingut la previsió de confeccionar protocols.

Per part de la Justícia hem rebut un silenci vergonyós. Encara no sabem si hi ha protocols, un pla d’obertura o de contingència. Al mes de juny ja es parlava de la nova normalitat, els jutges haurien d’haver previst l’obertura dels CIE i demanar a les autoritats com volien tornar a obrir-los.

Com considereu que s'està gestionant aquest tema des d'un punt de vista legal?

Molt malament, és decebedor i frustrant. La sensació és d’indefensió, no per nosaltres, sinó per les persones internes que avui, 3 de desembre, fan seixanta dies al CIE, i estan allà des del 5 d’octubre. Els trenta que queden haurien de sortir avui com a màxim legal.

Hi ha hagut altres casos d'infeccions similars?

El 2018 va haver-hi un brot de sarna al CIE per l’amuntonament i la situació higiènica. Els van apartar i no van rebre visites. Després parles amb metges i la sarna no és contagiosa com a tal si prens les mesures adients.

En aquell moment vaig activar a l'Agència de Salut Pública, que va anar al CIE i tampoc tenien un protocol per les malalties infeccioses. Amb la Covid-19, recordant això, vam haver d’activar un altre cop a l’Agència de Salut Pública perquè estaven igual o pitjor.

Què exigiu i què demaneu perquè les persones migrades siguin tractades amb dignitat en els CIE?

La nostra posició és que es tanquin, encara que sigui ara, perquè els centres de privació de llibertats són difícilment manejables. De fet és el que el Ministeri d’Interior va fer al mes de març i abril, va buidar els CIE. Ara estem en una segona onada, si en aquell moment es va prendre aquesta decisió, per què es tornen a activar les expulsions i l'internament?

Per què no es fa?

Hi ha interessos polítics i pressions, però quina pressió té el jutge de Barcelona? El més dolorós és la indiferència judicial a la situació dels CIE, una indiferència en persones que han de ser independents i imparcials però que estan negant els drets fonamentals. Al mes de juny ja es parlava de la nova normalitat, els jutges haurien d’haver previst l’obertura.

Entre l’1 i 2 de desembre expulsen a 70 persones d’Algèria, 40 de Barcelona i 30 de Madrid, però arriben a Canàries 1.400 persones en pastera. És un missatge de maquillatge, fer veure que s’està fent alguna cosa contra la migració il·legal, i també és una campanya cosmètica de cara a Europa.