Jou Puigferrer: “Quan rebem una joguina bèl·lica, la destruïm i la portem a la deixalleria”

Des de fa 25 anys, un grup de voluntaris d’Osona (i des del 2016 també de l'Anoia) s’organitzen per aconseguir que tots els infants tinguin cobert el seu dret al joc reconegut per l’ONU. En la darrera dècada, després de molts anys treballant, la xifra de joguines que han aconseguit recollir anualment ha anat incrementant de forma constant. Si als inicis rebien unes 3.000 donacions anuals, al 2024 van aconseguir-ne 18.708.

Tot i que el nom de l’entitat només es refereix a joguines, els voluntaris, a més de joguines, també recullen jocs, peluixos i llibres infantils i juvenils. Per saber com s’organitzen, com aconsegueixen les joguines i on les reparteixen, conversem amb Jou Puigferrer, president de Joguines Sense Fronteres.

Què és Joguines Sense Fronteres?

Joguines Sense Fronteres va néixer l’any 2000 a Vic, i des de l’any 2016 també tenim seu a Igualada. Som un grup de voluntaris i voluntàries que tots els dimecres i dijous de l’any, a excepció de Setmana Santa, Nadal i el mes d’agost, ens trobem perquè la gent ens porti joguines. Llavors nosaltres les netegem, les endrecem i les posem en bosses, a punt per a entregar-les.

On ho feu?

D’una banda, els dimecres al matí ens trobem a Vic, on som vuit voluntaris, a un local cedit per l’Ajuntament de Vic i la Fundació Sant Tomàs. Quan acabem de netejar les joguines, les portem a un magatzem en una casa de pagès que ens han deixat uns amics. I d’altra banda, a Igualada, on comptem amb 11 voluntaris, ens trobem el dijous a la tarda en un local propi cedit per una voluntària.

Com recolliu les joguines?

La gent ens ha anat descobrint per Instagram, Facebook i Internet en general. Llavors quedem amb les persones que volen fer una donació i ens entreguen les joguines o bé dimecres o bé dijous. A més, durant aquests 15 anys ens han anat trucant algunes empreses que han començat a fer recollida de joguines per a nosaltres, sobretot per les dates de Nadal.

I a qui les repartiu?

Tenim una sèrie de clients, per dir-ho així: escoles, centres especials, residències d’avis, hospitals, centres penitenciaris… Ara ja hem treballat força a les comarques del Bages, Osona i l’Anoia, i hem començat a trucar a Lleida. Per exemple, la setmana passada van venir quatre residències de gent gran d’allà. 

Si teniu moltes sol·licituds, feu alguna mena de triatge a l’hora d’entregar les joguines?

Ho tenim agendat. Intentem organitzar-nos amb cada client perquè en cada dia d’entrega coincideixin com a molt dos, perquè no se’ns solapin, i així podem dosificar les joguines i repartir-les a tothom. Un cop aquí, li ensenyem quines joguines tenim a la directora, o la terapeuta, o la psicòloga del centre que ve, i trien el que més necessiten i s’ho emporten.

Quin tipus d’entregues feu a les residències de gent gran?

Els avis, evidentment, necessiten un tipus de joc diferent al dels infants. Els donem jocs més aviat de memòria o per estimular les mans. Abans no ho acostumàvem a fer, però arran de la Covid ens vam adonar que els avis també tenen aquesta necessitat.

I pels infants, seleccioneu les joguines?

No fem cap diferència de joguines per a nens o nenes, això ens és igual. En base al que ens demanen, donem de tot a tothom. Ara bé, quan ens arriben joguines militars, bèl·liques o agressives les destruïm i les portem a la deixalleria. Dic joguines tota l’estona, però em refereixo a joguines, jocs, peluixos i llibres infantils i juvenils.

Heu fet algun repartiment fora de Catalunya?

Sí, hem enviat joguines a Ghana, al Senegal, a Sudan del Sud… I ara tenim uns palets amb 3.000 joguines que marxaran cap al Perú. El que fem és contactar amb altres ONG, nosaltres organitzem la recollida de joguines - i en alguns casos també de roba - i ells paguen el cost d’enviament.

Quins plans de futur teniu per a l’entitat?

L’objectiu és anar creixent. Vam començar que repartíem 3.000 joguines, després vam passar a 6.000… I ara, l’última dada que tenim és de l’any passat, quan en vam repartir 18.708. Tot el que fem és voluntari, però tenim unes despeses de caixes, de material de neteja, de bosses… i vull agrair als col·laboradors, que són algunes entitats, botigues, els ajuntaments de Vic i d’Igualada i algun conegut que fa alguna aportació. Entre tots ajuden econòmicament i amb recursos a què això es pugui fer i, sobretot, a mantenir-ho en el temps.