"La Lila és una flor que si es poda es destrueix. Això ens passa a les persones", escriuen Julia Suriol, Silvia Jambert i Adrian Pulpillo, les tres persones que han creat l'Associació La Lila a Vilassar de Mar. Els seus projectes giren entorn la salut mental amb perspectiva comunitària i de gènere, necessària per deixar d'intentar que siguin les persones les que s'adeqüin a la societat i no al revés.

A què us referiu quan reivindiqueu el ‘saber profà?

El ‘saber profà’ es tracta d’una construcció del saber allunyada de l’expertesa i la verticalitat del coneixement. Nosaltres entenem que no tenim la veritat pel fet de ser professionals en determinats àmbits, el que volem és funcionar com a catalitzadores partint de l’experiència de les persones a les quals acompanyem.

I a qui acompanyeu?

Acompanyem persones travessades per algun tipus de vulnerabilitat, tinguin o no un diagnòstic ‘formal’. En aquest sentit, fugim del discurs biomèdic que categoritza i classifica la salut mental, perquè tenim una perspectiva molt més inclusiva.

Quins problemes té el discurs biomèdic sobre la salut mental?

Creiem que, per a algunes persones, el fet de tenir un diagnòstic funciona, ja que de vegades pot ser un element que respongui a moltes qüestions: per què em costa relacionar-me? Per què no entenc el món?

Però també pot ser bastant limitant, perquè moltes vegades el problema és que el món no acull les diversitats de les persones ni les deixa tenir capacitat d’actuació i creació.

Silvia Jambert: "el problema és que el món no acull les diversitats de les persones".

I a partir d’aquí, vau crear l’Associació La Lila...

Sí. Som tres companyes de Vilassar de Mar que ja veníem del món social i associatiu. En adonar-nos que el tema de la salut mental estava tan poc abordat al Maresme, i que si s’abordava no era des d’una perspectiva comunitària, vam decidir aportar la nostra mirada.

Com treballeu a La Lila?

Partim de metodologies participatives. Són les participants les que construeixen el relat. Aquest és el cas, per exemple, de ‘Radioafònics’, un programa de ràdio que ja porta cinc anys en emissió a Mataró Audiovisual 89.3FM (i que abans formava part de l’Associació Entramat).

Aquest projecte ens permet posar en el centre els interessos i les motivacions de les persones que el condueixen, no tant les necessitats que poden sorgir del seu diagnòstic.

I com ha evolucionat ‘Radioafònics’ al llarg d’aquests anys?

Ara per ara, són elles qui creen el guio i dinamitzen cada programa. El seu nivell d’autonomia, comoditat i coneixement de la ràdio actualment és molt alt, per la qual cosa senten el projecte totalment seu. Ni tan sols és necessari que nosaltres estiguem allà, perquè s’autogestionen perfectament.

A partir d’aquí sorgeix també la idea de crear una Xarxa de Ràdios Comunitàries del Baix Maresme que permeti sinergies entre col·lectius, associacions, veïns i veïnes del poble.

Fent una mica de memòria us deixem unes fotografies de la taula rodona celebrada en motiu de la presentació de l'associació. “Transformació Comunitària: Una mirada des del feminisme, la comunicació, l’art social i la salut mental". pic.twitter.com/pPUJwWrAbD

— La Lila: Transformació des de i per la comunitat (@Lilacomunitaria) November 24, 2021

Quins altres projectes teniu en ment?

Treballem a partir de tres eixos. L’eix d’art social i comunicació comunitària engloba els projectes de ràdio, però també Cinecittà, un projecte presentat als últims pressupostos participatius de Vilassar de Mar que consisteix en l’organització d’unes jornades de cinema comunitari i social.

D’altra banda, a partir de l’eix ‘feminisme’, vam proposar la creació d’una escola feminista a Vilassar de Mar. No una escola com a espai de transmissió vertical, sinó com a espai de trobada i formació permanent amb perspectiva de gènere per a dones i identitats dissidents.

També oferiu formació i acompanyament per a la intervenció comunitària...

Sí, oferim la nostra perspectiva comunitària i feminista a projectes i entitats socials que treballin sobretot en l’àmbit de la salut mental. També s’ha de dir, però, que cadascuna de les tres companyes que formem part de La Lila tenim una realitat laboral i personal distinta, per la qual cosa no podem abordar tot el que voldríem.

No obstant això, seguirem treballant i esperem que totes les nostres idees i projectes surtin endavant i tinguin un efecte positiu per a la comunitat.