Cada any surten diversos informes amb dades sobre l’estat de la pau al món. Diferents entitats del Tercer Sector fan sensibilització sobre la construcció d’una societat antimilitarista i no violenta. Una d’elles és l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), entitat de recerca, de divulgació i d’acció creada pel Parlament de Catalunya l’any 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional.

El 2020 ha sigut un any on els conflictes armats han canviat la seva naturalesa. Hem passat de conflictes bèl·lics grans a conflictes més petits i de caràcter localitzat. A més, la pandèmia de la Covid-19 ha portat conseqüències positives però també negatives per a la construcció de pau. De tot això, n’hem parlat amb Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP a www.xarxanet.org.

En quin moment es troba la pau al món actualment?

Una de les primeres coses que hem d’aclarir és que entenem per pau. Estem parlant de conflictes armats? Estem parlant de violències? Estem parlant de reptes de justícia global? Si parlem del primer tema, estem des de fa uns quants anys en una tendència preocupant d’increment de conflictes armats. L’any passat es van comptabilitzar 54 conflictes armats en el món, això és un rècord des de l’any del 1946 fins avui. És molt preocupant.

El 2020 ha sigut un any on hem empitjorat?

Per no posar-ho més negatiu, cal tenir en compte que el nombre dels morts és menor, abans parlàvem del conflicte de Colòmbia amb 50 anys de durada i 120.000 morts. Ara tenim conflictes més petits, menys coneguts, com per exemple a l’Àfrica, que afecten una regió del país i per tant ha canviat la naturalesa dels conflictes armats i de les violències. El nombre de conflictes armats ha pujat però la mortalitat s’ha reduït.

Quina explicació té aquest auge de conflictes a petita escala?

El que s’ha incrementat és la violència d’organitzacions armades però bàsicament d’organitzacions criminals. El cas més emblemàtic és Mèxic. L’any passat van morir més persones de forma violenta a Mèxic que en el conflicte armat més important de l’any passat, que va ser Afganistan. Van morir més persones en un context sense conflicte armat, assassinades, que en la guerra més cruenta. Aquesta és la nova gran tendència que estem observant en molts països, fora dels conflictes bèl·lics.

Quin és l’estat de la pau a la zona de l’Orient Mitjà, una de les més conflictives del planeta?

Els conflictes interns estan cada cop més internacionalitzats, torna la geopolítica que va dominar els conflictes armats durant la Guerra Freda. Després de la caiguda del mur de Berlín, l’URSS es desfà i el que va passar després és que hi va haver uns anys de molts acords de pau que tancaven aquests conflictes. Ara tornem a estar en un context on alguns dels conflictes més importants com Síria i Afganistan estan condicionats per la geopolítica.

Com es poden solucionar aquests conflictes?

La solució no depèn només de la voluntat de les parts sinó també de la voluntat dels països que inverteixen en recursos econòmics. A Síria el Govern està guanyant la guerra i s’han acabat les forces i les ganes d’altres poders externs. A Afganistan estan arribant notícies positives, l’any passat hi va haver un acord entre els talibans i els EEUU. Simbòlicament és molt poderós. La guerra d’Afganistan va començar amb un missatge de Bush dient “esteu amb nosaltres o contra nosaltres”. L’any 2020 estan havent-hi negociacions entre els dos governs.

És curiós que amb Trump el conflicte s’estigui solucionant.

El paper dels EEUU al món té moltes interpretacions. Els governs demòcrates han tingut un paper de lluitar per la democràcia en el món i des de la seva lògica es refereix a buscar les armes. Mentrestant, l’Administració Trump només està preocupada per ella mateixa i té tendència a retirar-se. Això té una part positiva, que és que els EEUU deixen d’interferir en el joc geopolític en algunes ocasions.

Quin és el paper de Catalunya en la promoció de la pau al món?

Catalunya destaca per la seva capacitat i per les entitats que treballen des de la perspectiva antimilitarista i de desarmament. Aquí es produeixen uns informes de molt alta qualitat de Fundipau i del Centre Delàs sobre el tema del comerç d’armes, i de les vulneracions que es donen dels codis ètics. El que trobo interessant de la cultura de pau, és que nosaltres com a societat compromesa amb la justícia global ens hem sentit desbordats per la dinàmica nostra del procés.

El procés d’independència va en contra de la construcció de pau?

No té res a veure amb conflictes armats i amb violència, però el procés ha comportat una dinàmica de polarització que ha generat unes dinàmiques no tan diferents que es donen en altres conflictes. Sectors importants de la població han començat a veure l’adversari polític com un enemic polític i a percebre la crítica sobre la pròpia posició com no acceptable i per tant, tancar-se en grups de pensament homogeni.

Estem preparats per a la discrepància?

És una dinàmica que ens ha agafat per sorpresa, en la qual hem arribat a dir i pensar coses que no ens haguéssim imaginat mai i que ens obliga a una reflexió sobre el nostre nivell de preparació per poder viure en la confrontació política i la discrepància sense fer-nos mal.

Amb la Covid-19, el conflicte entre Catalunya i l’Estat s’ha vist alleugerit?

El conflicte s’ha diversificat, un conflicte que inicialment era entre dos Governs, ara ha tingut diferents fronts. Dins de Catalunya hi ha un conflicte entre opcions independentistes i no independentistes, i dins de l’independentisme, entre diferents faccions i estratègies. La polarització és normal i els conflictes existeixen, la part preocupant és quan comencem a reconèixer la legitimitat de les posicions diferents.

Com ha pogut afectar la Covid-19 a la construcció de pau al món?

La Covid-19 té una influència paradoxal. La part positiva és que ha donat més consciència de la interdependència de l’espècie humana i per a reptes globals necessitem respostes globals. Això és positiu. El fet que afecti el conjunt de la societat, tot i que afecta més als sectors més vulnerables, es una altra dimensió que reforça la idea d’interdependència. És una interdependència d’Estats i de classe.

Quina és la part negativa?

La pandèmia s’ha convertit en molts països en una excusa per reforçar governs i règims autoritaris. I també de mesures de control social que entren en contradicció amb els drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació. Tenim exemples a la Xina, Filipines o amb les tensions als Estats Units. Aquest és un debat que també s’ha generat a la nostra pròpia societat.

Com ajudeu a construir la pau territorial en altres indrets del món?

A banda de la feina de la societat catalana de sensibilització i de suport a activitats de pau, en contexts de conflictes treballem en tres línies. La primera és que som socis de la Comissió de la Veritat de Colòmbia. La nostra funció és fer de secretariat tècnic i ordenem equips de treball voluntaris en 15 ciutats diferents de 10 països d’Europa per entrevistar a persones colombianes víctimes del conflicte que viuen a Europa.

Quina és la segona?

L’altra línia és en el marc del treball de les violències fora del context bèl·lic. Estem participant en una xarxa d’entitats que es va crear arran d’una conferència a Mèxic per enfortir el teixit social per resistir l’autoritarisme de l’Estat i per crear construcció de pau.

Per últim?

La tercera línia té una perspectiva feminista. Estem treballant amb entitats de dones de Colòmbia i Mèxic en la formulació d’alternatives de seguretat des de la perspectiva de les dones víctimes de la violència.