Les desigualtats a Catalunya continuen creixent i colpegen als col·lectius més vulnerables, la crisi sanitària i econòmica derivada de la pandèmia agreuja la situació i les mesures socials són insuficients. Aquestes i altres conclusions s’han presentat en l’Informe INSOCAT per a la millora de l’acció social, elaborat pel conjunt de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

Tot i que la majoria de dades oficials presentades fins al moment encara no contemplen l’impacte de la covid en la societat, la caiguda del PIB en un 18,5% al segon trimestre del 2020 anticipa un fort sotrac social. Segons ECAS els col·lectius més afectats tornaran a ser dones, joves i persones migrades.

Un de cada cinc catalans és pobre

Tot i basar-se en dades del 2019, l’informe inclou un anàlisi sobre els primers impactes de la pandèmia, i revela una taxa de de risc de pobresa del 19,5% entre la població catalana. Tot i que la taxa es veu reduïda lleugerament respecte el 2018, el llindar de pobresa baixa gairebé un 3%, la qual cosa significa que la població pobre encara ho és més. Això representa un augment en la polarització social i una desigualtat creixent: "el 20% de la població amb un nivell econòmic més elevat guanya 5,4 vegades el que guanya el 20% amb un nivell econòmic més baix".

Les dades posen de manifest que al llarg dels darrers anys, la població més vulnerable està patint una situació permanent de dificultats, i que la pobresa s’ha cronificat i augmenta entre la població migrada. Un informe de la Fundació Foessa, publicat al juny, afirma que han crescut un 30% les famílies en situació de pobresa severa, i que la meitat de llars que ja vivien en situació precària abans de la pandèmia ja no poden pagar el lloguer, la hipoteca o els subministraments.

L’ampliació de les bretxes socials prèvies a la covid19 l’han avalat també estudis acadèmics i organismes oficials com l’Agència de Salut Pública de Barcelona que corrobora que les àrees més desfavorides de Barcelona registren una major incidència de la malaltia. Segons l’informe, aquesta realitat s’atribueix a factors com l’habitatge i el tipus d’hàbits i relacions socials que impossibiliten seguir les mesures de seguretat o que requereixen de l’ús diari del transport públic, per exemple.

El dret a l’habitatge, sistemàticament vulnerat

La vulneració del dret a un habitatge digne és un dels aspectes que continua estan present a Catalunya, segons l’informe. Durant el 2019, 12.446 famílies van perdre la seva casa a causa de desnonaments, i moltes més no comptabilitzades van ser objecte d’expulsions invisibles per pujades abusives dels lloguers. Aquesta inestabilitat habitacional afecta doblement a les persones migrades, ja que sense un domicili fix és molt difícil aconseguir un empadronament en nombrosos municipis.

Segons ECAS, la moratòria dels desnonaments durant l’estat d’alarma no ha aconseguit aturar la sagnia un cop reactivada l’activitat als jutjats, ja que únicament protegeixen les situacions de vulnerabilitat derivades de la covid, quan segons el Sindicat de Llogateres, la gran majoria de casos són situacions de vulnerabilitat prèvies.

Un sondeig d’ECAS entre el centenar d’entitats associades durant el confinament va identificar les situacions d’infrahabitatge, relloguer i amuntegament residencial com unes de les més preocupants pels seus efectes especials en els infants i adolescents sense espai per jugar o estudiar. La bretxa digital en relació a la manca de disponibilitat de recursos i la manca de competències i habilitats per part dels adults per acompanyar als infants s’ha fet palesa més que mai.

Atur juvenil i precarització en el mercat de laboral

Pel que fa al treball, malgrat certa recuperació en l’ocupació al llarg dels darrers anys, la millora no s’ha traduït en majors ingressos, ni més estabilitat. Un 86,6% dels nous contractes signats són temporals i l’ocupació parcial és especialment persistent entre les dones (un 22,5% respecte el 7,5% dels homes). Les xifres no comptabilitzen els fins a 3,5 milions de persones que han estat en ERTO, moltes d’elles amb problemes per cobrar-lo.

La situació dels joves en relació al mercat laboral és la més preocupant, ja que si ja abans de la pandèmia patien un atur molt més elevat que altres sectors de la població (un 26,2%), amb la crisi de la covid s’han perdut fins a un 40% dels llocs de treball que ocupaven.

Calen mesures que fomentin l’autonomia i els drets de totes les persones

A la vista d’aquestes dades, des de les associacions de l’ECAS valoren que la situació requereix de mesures urgents amb capacitat transformadora i d’incidència directa en la realitat. Qualifiquen les mesures adoptades fins al moment de "pal·liatives parcials, ineficaces i sense una visió integral del sistema de prestacions". Afirmen que aquestes no promouen l’autonomia ni l’apoderament de les persones, i apel·len a la necessitat d’una renda bàsica universal que garanteixi uns ingressos mínims amb dignitat per a tothom.

També posen de relleu la necessitat d’abordar la problemàtica de la bretxa digital que genera un factor afegit d’exclusió i de desigualtat, i la importància de garantir la igualtat d’oportunitats a tota la ciutania. I per últim, davant l’afectació que tenen les desigualtats en les dones, joves i persones migrades, asseguren que cal una reforma urgent de la Llei d’estrangeria orientada a garantir els drets a les persones migrades, polítiques socials amb perspectiva de gènere i mesures específiques per afavorir la inserció al mercat laboral i l’emancipació dels joves.