La Covid-19 agreuja la feminització de la pobresa i precaritza el treball de les cures

L’estudi ‘L'impacte en les dones de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19’ posa al centre de la investigació les dones que fent feines considerades essencials han vist com les condicions de treball es precaritzaven encara més i com sovint es trobaven totalment desprotegides. “Cal visibilitzar i reconèixer les desigualtats per poder transformar-les”, argumenta la directora de la Fundació Surt, Sira Vilardell.

Vilardell indica, a més, que l’estudi és un primer pas i que caldrà seguir analitzant l’impacte a llarg termini de la crisi econòmica i social des de la perspectiva de gènere.

“La crisi de la Covid-19 no es pot entendre simplement com una crisi sanitària, sinó que emergeix en una crisi econòmica, social, de cura i ecològica -indica la responsable de l’àmbit de recerca de Surt, Laura Sales-. Tot i que ha fet trontollar el món, no ha mogut les bases del sistema patriarcal i capitalista”. Es fa evident una regressió dels drets laborals, per exemple, que afecta els sectors més vulnerables de la població, com són les dones migrades.

Abusos a la feina

Les dones migrades sense la situació administrativa regularitzada i en situació socioeconòmica vulnerable són un dels grups que han patit amb major duresa la crisi. “Molts cops, en el treball en negre, la gent abusa, i no paguen el que toca, a més de condicions molt dures… D’entrada ho tenim difícil, i ara amb el confinament, encara és pitjor”, explicava una de les treballadores de la llar entrevistades.

L’estudi analitza la situació d’una quarantena de dones usuàries de la fundació. Algunes no han pogut treballar -la pandèmia agreuja la feminització de la pobresa- i les que ho han fet ha estat cuidant persones grans, en tasques de neteja i en l’hostaleria. “Les condicions són extremadament precàries: feines inestables, temporals o amb sous molt baixos”, subratlla l’autora de l’estudi, Alba Elvira. Hi afegeix que la gran majoria han treballat sense contracte i, per tant, sense dret a cap prestació.

S’hi recullen casos de cuidadores de persones dependents que admeten haver-se sentit molt desprotegides i exposades a possibles contagis. Exposades tant o més que el personal sanitari. “Quan no hi ha feina, no hi ha papers, no hi ha casa”, lamenta una de les dones migrades entrevistades. Asseguren que necessiten treballar.

La investigació de Surt reitera qüestions com ara que una de les grans preocupacions de les dones entrevistades és aconseguir mantenir l’habitatge, estigui en les condicions que estigui, i que moltes famílies també van haver de demanar suport per cobrir les necessitats alimentàries, sobretot durant l’estat d’alarma. Pel que fa a les professionals, destaquen que a més d’aquestes necessitats bàsiques de suport han hagut de fer molt d’acompanyament emocional i psicològic.

“Convé formular estratègies, no només per garantir que les dones accedeixen a una feina formal, sinó que les condicions en què ho facin siguin dignes i els permetin guanyar autonomia i estabilitat econòmica”, reivindica l’estudi. Davant l’evidència que la prioritat ha estat garantir l’alimentació i l’habitatge, Surt, com moltes altres entitats, es troben amb l'entrebanc que moltes usuàries han aturat els seus projectes de formació i els processos d’empoderament personal i comunitari.