Els efectes de la inflació en l'habitatge

La directora de l'Observatori de Drets socials i justícia ecològica (DESCA), Irene Escorihuela, apunta que, malgrat la inflació, l'any 2022 es va estabilitzar una mica l'esforç econòmic de les llars a l'hora de pagar l'habitatge: "Segons dades publicades a l'Anuari de Drets Socials 2022, va haver-hi una reducció del 7% a Catalunya d'aquest esforç per pagar l'habitatge, ja sigui per les transferències socials postpandèmia, l'augment del salari mínim o la vigència durant uns mesos de la llei catalana 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes".

No obstant això, segons les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la variació anual de l'Índex de Preus de l'Habitatge (IPV) a Catalunya durant el segon trimestre de 2023 s'ha situat en un augment d'un 0,5% respecte al primer trimestre, sumant, per ara, un 3,2% anual i una taxa d'inflació anual subjacent del 5,8%. La dada que ha incrementat més en la seva variació és, precisament, l'habitatge, que se situa en un -13,1%. La principal explicació que s'hi troba a aquesta forta pujada són els preus de l'electricitat.

Escorihuela denuncia, a més, que els preus de l'habitatge estan absolutament desconnectats dels salaris des de fa anys: "Algunes fonts apunten que l'habitatge de lloguer ha augmentat tres vegades més que els sous. Actualment, continuen les pujades fins a màxims, i això és amb dades oficials, d'lncasòl, de lloguers efectivament realitzats".

La directora de l'Observatori DESCA també assenyala que l'habitatge de compravenda d'obra s'ha encarit de forma exponencial des de 2015, passant d'una mitjana de 102.000 € el 2015 a 165.000 € el 2022. La pujada de preus, per tant, continua reduint el poder adquisitiu de les famílies, per la qual cosa no només és difícil pagar un lloguer, sinó que també ho és, encara més, poder arribar a comprar un habitatge en un futur.

Mesures per revertir la situació

Les fonts consultades coincideixen que cal prendre mesures urgents per abordar la crisi de l'habitatge a Catalunya incrementant la dotació pressupostària per abastar un nombre més gran de llars. Segons la Fundació Hàbitat3, dedicada a l'habitatge social, són necessaris, també, mecanismes de control dels lloguers i de foment de la seva baixada mitjançant acords amb les persones propietàries.

Des de la PAH, Lucía Delgado reivindica que caldria aplicar més les normatives que avui en dia estan vigents, com són la llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Aquesta regulació preveu que, si una família deixa de pagar el lloguer per motius econòmics o per finalització del contracte, es pugui fer un contracte de nou de lloguer social.

La Fundació Hàbitat3, que atén un total de 2.600 persones, també proposa incrementar el parc d'habitatge de lloguer social i assequible amb noves promocions o amb compra d'edificis per part de les administracions públiques i les entitats socials, i consolidar un model de col·laboració publicoprivada: "Cal un compromís de consens entre les administracions i els agents privats per desenvolupar una política estable en el temps", asseguren.